març 232010
 

Després d’aquest tendenciós i malintencionat titular amb el qual segurament hauré aconseguit captar la vostra atenció, passo a comentar la notícia del dia, i és que avui la Policia Andorrana ha comunicat que el divendres 19 de març, dia del pare i Sant Josep va detenir un ciutadà cors a quarts de tres de la matinada a Santa Coloma, a qui li van interceptar una pistola SigSauer P226, un model molt similar a l’utilitzat per la mateixa Policia, però en calibre .40 S&W, molt més poderós. La notícia la recullen els mitjans aquí, aquí i aquí.

I és que no podem oblidar que Andorra, tot hi tenir un territori petit és un estat perfectament organitzat i degut justament a les poques vies de comunicació amb l’exterior resulta encara més senzill d’aplicar controls efectius a les fronteres i d’aquesta manera interceptar qualsevol delinqüent que passi pel nostre territori. Encara no se sap amb quines intencions es trobava aquest individu al país, ni si estava en trànsit cap a algun altre lloc. En tot cas no cal adormir-se perquè la delinqüència existeix i ens envolta, una altra cosa és que tinguem la sort de no viure-la en el nostre dia a dia. Andorra és un país segur, dels més segurs del món. Aquí es pot passejar tranquilament a qualsevol hora de la nit per qualsevol indret del país sense haver de patir per un atracament o una agressió. Haver-n’hi n’hi ha, però són tan poques i tan disperses que no afecten al sentiment de seguretat que es respira de manera generalitzada al nostre entorn. Esperem que tot continuï així, encara que de tant en tant ens visitin personatges armats i amb intencions probablement no massa afectuoses.

jul. 022009
 

Durant segles Andorra no va precisar de cap cos especial que s’encarregués de la delicada missió de protegir la seguretat dins de les fronteres nacionals. No feia falta. Pocs com eren i prou enfeinats com estaven amb el quefer quotidià com per a dedicar-se a fer malifetes!Hi havia com a tot arreu, petits incidents i trifurques vàries, i per a això, per a mantenir l’ordre establert existia -existeix- el Sometent, una milícia popular integrada per tots els caps de casa andorrans, de 21 a 60 anys, armats amb escopetes de caça i liderats pels Capitans i pels Deseners com a lloctinents dels Capitans. Segons narren els documents antics les seves atribucions podien correspondre a impedir robatoris, borratxeres, crits i aldarulls, custodia de presoners, evitar el soroll passades les 10 de la nit i a transportar els Veguers allà on els plagués, entre algunes altres.

Els Capitans els nomenava directament el Consell General, i en funció de les necessitats en nomenava un o més, i els deseners els nomenava directament el Comú. La seva autoritat quedava circumscrita a la seva parròquia.

La figura del Sometent està regulada actualment pel Decret del 23 d’octubre del 1984, i n’eren els Veguers i els Batlles els caps superiors. Un cop l’any es convocaven els homes integrants del Sometent a la Plaça Major, i es passava “revista” tant als homes com a les armes, disparant una vegada enlaire. D’aquesta manera sembla que quedava oficialment demostrat que tant els homes com les armes estaven en condicions de complir la tasca que fóra necessària. Aquest costum però,  s’ha perdut (us imagineu l’estona, la gent i les armes que es reunirien a la Plaça? I quina sorollada! Ara, que l’estampa seria impressionant i digna de veure!) i enlloc d’això sembla que s’hauria de convocar el personal i les armes a Casa de la Vall… encara que jo no ho he vist mai!

Actualment tant el capità com els deseners els nomena el Comú. Bona mostra en són aquestes dues actes de l’Hble. Comú d’Andorra la Vella, on es nomena el capità per una banda i els deseners per l’altra. No estic segur que la resta de Comuns continuïn la tradició i el Decret… encara que m’agrada pensar que si. Si no ho fem nosaltres, què ens queda?

A partir del 1931 els Veguers van decidir crear el Servei d’Ordre, l’actual Policia Andorrana, composat inicialment per un cap i sis agents.

I des d’aleshores cap aquí, hem aconseguit tenir una Policia moderna, nombrosa i espero que eficaç. No en va Andorra és considerat un dels països més segurs del món, si no el que més.

Però no marxem del tema. El Sometent, encara que sepultat en l’oblit més miserable, es va convocar per darrera vegada (si no m’erro) el 1986, per raó de la visita que va fer al Principat el Copríncep d’Andorra, Mr. François Mitterrand. I amb la quantitat de policies que tenim al país, m’estranyaria que alguna altra vegada es tornés a convocar. Com a mínim ens hauria de visitar l’Obama i el seu sèquit, per a precisar de tantíssima gent com per haver de demanar la convocatòria del Sometent. I tot hi així…! De fet el més probable és que s’acabi revocant el decret que el regula, i per tant desapareixent definitivament aquesta figura tant bucòlica. Per cert, que el tema té prou interès com per a dedicar-li una novel·la o fins hi tot un parell de capítols, a l’estil de “Entre el Torb i la Gestapo”. A veure si algú en recull el testimoni…!

Si esteu interessats en conèixer amb més profunditat la figura del Sometent a Andorra, sens dubte us heu de dirigir al Politar Andorrà i al Manual Digest, encara que que jo sàpiga no estan publicats en PDF per a poder-los consultar en línia.

Seria injust no deixar constància de l’ajut rebut per a recopilar informació d’aquest tema, pràcticament inexistent a Internet. JDP, gràcies!

jul. 062008
 

Escassament fa un parell de dies mesos que la televisió andorrana va venir a fer un reportatge sobre el Club Andorrà de Tir de Precisió, en el qual es feia un repàs de les modalitats de tir que s’hi practicaven, i en el qual sortien 2 de les meves armes: El Colt Phyton de 6 polzades i la Glock 17C. No és res de l’altre món però serveix per a veure les instal·lacions del Club i es veuen força armes dels associats.

L’enllaç al vídeo penjat al youtube:

[youtube fW7EsmoJGsA reportatge]