maig 222008
 

Dins la vessant més teòrica de les armes i la munició, podriem trobar la ciència que estudia el moviment de la bala, tant a l’interior de l’arma (balística interior) com a un cop surt de la boca del canó (balística exterior).

Aqui miraré d’explicar d’una manera prou planera què és i quines reaccions estudia la balística interior.

Tot s’inicia gràcies a la nostra acció en prèmer el gallet: Això desencadena tota una sèrie d’accions mecàniques que porten a l’inici de l’estudi que ens afecta.

  1. El percutor colpeja violentament el pistó de la bala allotjada a la recàmera, que conté un element altament explosiu.
  2. L’explosiu contingut al pistó o fulminant reacciona explotant i alliberant gasos, temperatura i una flamarada dirigida cap a l’interior de la vaina.
  3. A l’interior de la vaina es troba allotjada la pòlvora, que en rebre la flamarada de l’explosiu s’inflama immediatament, alliberant una gran quantitat de gasos i temperatura.
  4. Aviat aquests gasos han ocupen tot l’interior de la vaina.
  5. Però la expansió dels gasos continua, i la vaina es dilata i obtura tota la recàmera, impedint d’aquesta manera qualsevol fuga dels gasos cap a l’exterior.
  6. La pressiò dels gasos però, continua, fins que aconsegueix trobar una via d’escapament, que només pot ser cap endavant, direcció cap al canó de l’arma.
  7. Això impulsa la bala a recòrrer la longitud del canó, que a l’inici encara no segueix el camí que marquen les estríes.
  8. Un cop recorregut un petit camí en vol lliure, la bala s’acomoda a les estries, que li dónen un sentit rotatori per a estabilitzar la seva trajectòria un cop abandoni el canó, que serà immediatament després.

Quan la bala inicia el seu camí, la pressió que encara segueixen generant els gasos de la combustió de la pòlvora en teoría no son tan importants com per a compensar l’augment d’espai que es crea degut a l’allunyament de la bala del punt d’ignició inicial, i per tant és de suposar que la bala a mesura que s’allunya de la recàmera perd pressió.

L’ideal seria que la pòlvora seguís cremant fins el moment que la bala abandonés el canó. Però això no sempre és així:

– Quan la pòlvora s’acaba de cremar molt abans que la bala abandoni el canó, estem parlant de pòlvores ràpides, i que són extremadament perilloses d’utilitzar, ja que generen altíssimes pressions a la recàmera, el que implica que en cas d’una sobrecàrrega o d’una doble càrrega de pòlvora a la vaina, el més probable és que l’arma no pugui soportar aquestes altes pressions i exploti l’allotjament de la bala, la recàmera, aconseguint en molts casos produïr ferides de diversa consideració al tirador, quan no directament la mort. És per això que és tan important de portar sempre proteccions, com a mínim a la vista i l’oïda.

 /></p>
<p>– Quan la pòlvora utilitzada és molt lenta, com són les pòlvores utilitzades habitualment en les armes llargues però també en moltes municions per arma curta, la pòlvora s’acaba de cremar prop del moment en que la bala abandona la boca del canó, i per tant generaran impressionants flamarades en disparar, però també generaran altes pressions en punts de l’arma que no estan específicament dissenyats per a aguantar aquestes altes pressions, com el canó. Per internet corren força fotos d’armes amb el canó obert, encara que també podria ser per disparar una segona bala quan la primera s’ha quedat trabada a l’interior del canó…</p>
<p>I així acaba el recorregut de la balística interior. Hi ha, però, altres factors que determinarien la velocitat, com el tipus d’estries, el diàmetre del projectil, la fricció generada, la temperatura i humetat ambiental… però s’escapen, en la seva majoria, de les possibilitats d’anàlisi – que no comprensió- dels aficionats al tir i la recàrrega.</p>
		</div><!--entry -->
	</div><!-- .entry-container -->
<footer class=  Posted by at 12:38  Tagged with: , , ,