L’amo sobre dues rodes

 Curiositats, Vídeos  2 Responses »
jul. 262011
 

Els qui aneu en moto a diari sabeu que s’acaba agafant un coneixement de les reaccions i de les mides de la bèstia en qualsevol circumstància. I també sabeu que de vegades sovint en alguns adelantaments passeu fregant dels altres vehicles amb la seguretat que si no fan cap maniobra brusca no hi haurà cap incident.

Aquest vídeo d’un policia muntat en una Harley Davidson “Road King” i fent les virgueries que fa, en una moto d’aquestes característiques i aquest pes… només pot rebre un qualificatiu: Art motoritzat. Aquest paio sembla que faci ballet amb la moto. Si hem diuen que dorm a damunt de la moto crec que m’ho creuria:

Autodefensa a Suïssa

 Armes, Curiositats, opinió  No Responses »
jul. 242011
 

Mentre encara van apareixent amb comptagotes les darreres notícies relacionades amb els atemptats a Noruega, on es tem que el nombre total de morts encara ha d’augmentar lleugerament, a Suïssa hi ha un debat obert en la línia que seguíem en l’anterior post. L’autodefensa.

Segons la RS 514.54 Loi fédérale sur les armes, les accessoires d’armes et les munitions, a l’article 3 es reconeix el dret a comprar, posseïr i portar armes, al més pur estil americà. Després la Llei segurament ho delimita tot una mica, però és el tercer article i ho diu ben clar. Per contra, en aquest blog es comenta el cas d’un joier suís al qual ja han robat en com a mínim una altra ocasió, ha demanat el permís especial per a portar una arma a sobre i l’hi ha estat denegat. La Llei evidentment és interpretable, però fins hi tot a Andorra tinc entès que les persones que precisen per la seva feina dur una arma poden arribar a obtenir-ne el permís. Cada vegada és més complicat però és possible en circumstàncies especials. Aquest cas sens dubte en seria una. Per tant m’és complicat d’entendre com un país -Suïssa- on la cultura de les armes està molt més extesa es prenen decisions en contra de les pròpies Lleis. Al blog que menciono  explica (evidentment n’és només una de les parts, i parteixo de la base que el que explica és cert i sense matisos) l’argumentació que reaccionar violentament a una agressió armada només pot conduïr a una escalada de la violència, el que pot resultar cert en alguns casos, però en d’altres es podria tenir en compte que és donar una oportunitat a l’assaltat de defensar-se, de salvar el patrimoni o la seva pròpia vida, segons les situacions. No sé si permetre dur al damunt una arma a aquest joier podria evitar algun mal o si al contrari causaria més perjudici, però sembla probable que és un tema que es podria tractar amb més profunditat per les autoritats pertinents. Les circumstàncies a nivell global estan canviant, no estaria de més replantejar-se alguns dogmes potser massa rovellats i oblidats.

Matança a Noruega

 Curiositats, opinió  No Responses »
jul. 232011
 

A mitja tarda d’ahir una explosió va causar 7 morts i dotzenes de ferits a la capital, Oslo. La policia ha confirmat que es tracta d’un atemptat terrorista. Un parell d’hores després un home disfressat de policia ha causat 80 (!) morts en un tiroteig, més aviat una caça indiscriminada de gent desarmada en una illa on se celebrava un acte de joves simpatitzants amb el partit actualment al poder. S’estaven preparant per acampar-hi.

Illa d'Utøya, vista aèria del lloc del 2n atemptat

Illa d'Utøya, perspectiva aèria del lloc del 2n atemptat i distància amb el continent

Encara em costa de creure que una sola persona hagi pogut causar aquest desastre amb armes de foc, abans no l’aturessin (ep, i l’han detingut! En una situació així m’estranya que no l’hagin mort a cops). Als mitjans comenten que l’han detingut immediatament, però no devia ser tant immediat quan ha pogut matar 80 persones! Es comenta que fins a una trentena haurien mort ofegats en provar de fugir nedant, el que reduïria la seva efectivitat fins a 50 persones, que tot hi així encara és una xifra enorme.

No puc evitar de pensar que si hi hagués hagut algú armat en aquella illa potser les víctimes haurien estat molt inferiors. És un debat que fins ara ni es plantejava, però si comencem a veure que a la vella Europa es reprodueixen els episodis de matances indiscriminades a civils, potser les coses canviaran. O cap a un costat o cap a l’altre. O es munta un cos de policia omnipresent i omnipotent que tot ho sap i tot ho pot o es munta una mena de milícia civil que en certes circumstàncies pugui dur armes com a defensa. És un tema espinós, de plena actualitat als Estats Units però molt lluny de la nostra mentalitat europea.

I és que ha de ser molt difícil de digerir veure com un assassí sonat dispara (encara no ha transcendit quina o quines armes ha utilitzat) sense aturador cap a persones aterroritzades, causant baixa rera baixa. No hi ha massa opcions d’escapar.

Renoven la web de la Policia (…per fi!)

 Administració, Curiositats  No Responses »
febr. 162011
 

Molts anys feia que la web de la Policia Andorrana necessitava una nova imatge, no només un rentat de cara sinó alguna cosa més. No sé si amb aquesta nova versió ho han aconseguit però pel que publiquen avui els diaris sembla que s’hi esforcen, i la previsió és que en un futur proper a més serveixi per alguna cosa més que per a tenir presència virtual a la xarxa.

Parlen de la possibilitat de pagar les multes online, de fer segons quins tràmits sense haver de desplaçar-se físicament a les dependències policials! A veure si es compleixen aquests desitjos, perquè les cues que es troben habitualment i la dificultat d’arribar-hi no faciliten per a res els desplaçaments.

Seria interessant que facilitessin tots els tràmits possibles. Evidentment alguns seran més senzills que d’altres, però tampoc cal passar-se a l’altre extrem!

Suposo que facilitaria molt les coses si finalment s’implantés un sistema de signatura electrònica (la Llei 6/2009, del 29 de desembre, de signatura electrònica ja està publicada al BOPA). Penso per exemple en la paperassa que ens implica directament: Peticions de compra d’armes i munició, tramesa de documentació, renovacions dels permisos…

Sigpro desapareguda

 @recarrega.netResponsabilitats, Curiositats  No Responses »
febr. 082011
 

El Diari d’Andorra ens ofereria ahir una notícia si més no inquietant. Resulta que fa “uns dies” l’arma reglamentaria d’una agent de la Policia Andorrana (una Sig Sauer calibre 9mm, sembla que el model SigPro, que va subministrar l’Armeria Dolsa entre el 2004 i el 2005 al Cos) ha desaparegut de l’edifici de la Policia. Aparentment els agents disposen d’unes caselles en una sala especialment habilitada per a poder dipositar l’arma mentre no l’han de menester. Aquesta sala disposa de gravació en circuit tancat i accés vedat a la resta de personal que no sigui agent de Policia. Per això costa de creure que l’arma hagi desaparegut del lloc on la va deixar la seva propietària. Llegint l’article s’intueix que algú devia saltar-se totes les mesures de seguretat i la va sostreure sense que ningú se n’adonés fins que ja va ser massa tard. La veritat, se m’ocorren altres maneres d’aconseguir robar una arma sense haver d’entrar a les dependències policials!

Imagino que el cas aviat es resoldrà.

Per cert que avui torna a sortir el tema a la premsa, aquesta vegada les coses es clarifiquen una mica més: L’agent sembla que inicialment va declarar que havia deixat l’arma a l’armer, però en demostrar-se que això no havia estat així va canviar la declaració, explicant que en realitat l’havia deixat a la casella dels vestidors. Ara a veure com evoluciona el cas, si es que en tornem a sentir alguna cosa! De moment ja se li ha obert un expedient disciplinari.

Us imagineu què passaria si qualsevol de nosaltres ha d’acudir a la Policia a declarar la pèrdua d’una arma?

Cursos Nidec

 @recarrega.netResponsabilitats, Accessoris, Administració, Armes  No Responses »
ag. 282009
 

Nidec ens ofereix una botiga amb multitud de productes relacionats amb la seguretat, des de armes fins a armilles antibales, passant per botes, guants, ulleres, cascos, gravadores… una infinitat de productes especialment indicat per membres dels cossos policials, ja que hi ha un gran desplegament de defenses, segones armes, esprais, fundes…

A més a més de botiga, imparteixen cursos relacionats amb la defensa personal, ús de tècniques policials, tir instintiu… i tir tàctic per civils amb permís d’arma. Els preus són més econòmics si estem inscrits en l’anomenat Club Nidec, fins a un 15% de descompte, tant en cursos com en material. I pel que sembla els cursos no estan malament, ja que per internet es comenta (professionals de la seguretat) que n’estan molt contents. És qüestió de fer-hi una ullada, i si ens interessa, i en funció de si som professionals, tiradors esportius o civils armats, apuntar-nos-hi.

És llaminer que relativament a prop es realitzin cursos d’aquesta temàtica, i jo ja m’estic plantejant de seguir-ne algun!

Segur que hi aprenem moltes coses i passem una bona estona!

El Sometent. Una milícia popular a Andorra

 Administració, Arxius, Curiositats, Història  3 Responses »
jul. 022009
 

Durant segles Andorra no va precisar de cap cos especial que s’encarregués de la delicada missió de protegir la seguretat dins de les fronteres nacionals. No feia falta. Pocs com eren i prou enfeinats com estaven amb el quefer quotidià com per a dedicar-se a fer malifetes!Hi havia com a tot arreu, petits incidents i trifurques vàries, i per a això, per a mantenir l’ordre establert existia -existeix- el Sometent, una milícia popular integrada per tots els caps de casa andorrans, de 21 a 60 anys, armats amb escopetes de caça i liderats pels Capitans i pels Deseners com a lloctinents dels Capitans. Segons narren els documents antics les seves atribucions podien correspondre a impedir robatoris, borratxeres, crits i aldarulls, custodia de presoners, evitar el soroll passades les 10 de la nit i a transportar els Veguers allà on els plagués, entre algunes altres.

Els Capitans els nomenava directament el Consell General, i en funció de les necessitats en nomenava un o més, i els deseners els nomenava directament el Comú. La seva autoritat quedava circumscrita a la seva parròquia.

La figura del Sometent està regulada actualment pel Decret del 23 d’octubre del 1984, i n’eren els Veguers i els Batlles els caps superiors. Un cop l’any es convocaven els homes integrants del Sometent a la Plaça Major, i es passava “revista” tant als homes com a les armes, disparant una vegada enlaire. D’aquesta manera sembla que quedava oficialment demostrat que tant els homes com les armes estaven en condicions de complir la tasca que fóra necessària. Aquest costum però,  s’ha perdut (us imagineu l’estona, la gent i les armes que es reunirien a la Plaça? I quina sorollada! Ara, que l’estampa seria impressionant i digna de veure!) i enlloc d’això sembla que s’hauria de convocar el personal i les armes a Casa de la Vall… encara que jo no ho he vist mai!

Actualment tant el capità com els deseners els nomena el Comú. Bona mostra en són aquestes dues actes de l’Hble. Comú d’Andorra la Vella, on es nomena el capità per una banda i els deseners per l’altra. No estic segur que la resta de Comuns continuïn la tradició i el Decret… encara que m’agrada pensar que si. Si no ho fem nosaltres, què ens queda?

A partir del 1931 els Veguers van decidir crear el Servei d’Ordre, l’actual Policia Andorrana, composat inicialment per un cap i sis agents.

I des d’aleshores cap aquí, hem aconseguit tenir una Policia moderna, nombrosa i espero que eficaç. No en va Andorra és considerat un dels països més segurs del món, si no el que més.

Però no marxem del tema. El Sometent, encara que sepultat en l’oblit més miserable, es va convocar per darrera vegada (si no m’erro) el 1986, per raó de la visita que va fer al Principat el Copríncep d’Andorra, Mr. François Mitterrand. I amb la quantitat de policies que tenim al país, m’estranyaria que alguna altra vegada es tornés a convocar. Com a mínim ens hauria de visitar l’Obama i el seu sèquit, per a precisar de tantíssima gent com per haver de demanar la convocatòria del Sometent. I tot hi així…! De fet el més probable és que s’acabi revocant el decret que el regula, i per tant desapareixent definitivament aquesta figura tant bucòlica. Per cert, que el tema té prou interès com per a dedicar-li una novel·la o fins hi tot un parell de capítols, a l’estil de “Entre el Torb i la Gestapo”. A veure si algú en recull el testimoni…!

Si esteu interessats en conèixer amb més profunditat la figura del Sometent a Andorra, sens dubte us heu de dirigir al Politar Andorrà i al Manual Digest, encara que que jo sàpiga no estan publicats en PDF per a poder-los consultar en línia.

Seria injust no deixar constància de l’ajut rebut per a recopilar informació d’aquest tema, pràcticament inexistent a Internet. JDP, gràcies!

Dificultats i alternatives: Fun tir 22lr

 Administració, Armes, Competicions, Curiositats, ipsc, opinió  3 Responses »
maig 202009
 

Vivim temps incerts pel que fa a les armes. Si fins hi tot als EUA els amants de les armes estan acaparant armes i munició per por a un canvi legislatiu força més restrictiu amb la seva filosofia pel que fa al dret de comprar i en molts casos dur armes!

A Europa no hem tingut mai aquesta llibertat, ni tan sols, penso, l’hem desitjada (només en els somnis més inconfessables hi hem fantasiejat, però com en tota fantasia, a la que hi apliquem una mica de sentit comú es desfà com l’aigua entre les mans). Però cada setmana sentim als mitjans, o al carrer en boca d’amics, familiars o coneguts que el tema de les armes s’ha de regular encara més. Que no és possible que arribin armes als països que estan en guerres civils, que no respecten els drets humans… que arribin armes a les mans de perturbats que poden fer qualsevol cosa amb elles, o que arribin a les mans d’adolescents que no són conscients del que implica i del mal que pot arribar a fer una arma. O potser si que en són conscients, i per això passa el que passa…

I ens toca el rebre a la societat civil, que després de passar exàmens, tests, investigacions, retrassos administratius i visites mèdiques i haver de pagar federacions, clubs, assegurances i permisos, veiem limitat l’accés a les armes i a la munició (més permisos, certificats, esperes administratives, preus desorbitants i escassa varietat) i a més encara estem continuament amenaçats per modificacions i enduriments de la Llei d’armes!

És incomprensible com després de passar tot aquest suplici – perquè se n’ha de tenir ganes, i moltes, per a seguir tots els passos i aconseguir arribar al final!- encara queda tot un via crucis diari, i un sagnat econòmic perpètu, si volem mantenir viva la nostra afició: Revisions periòdiques de les armes, inspeccions domiciliaries, renovació de papers…

És per això que en molts països està sorgint amb força una nova afició, l’anomenat “Fun tir” en calibre .22lr. Són competicions a nivell popular que estan extenent les possibilitats del calibre .22lr, tant de temps relegat a les competicions d’alt nivell i circumscrit purament a la precisió.

La competició és equiparable a un IPSC, i pot ser amb blancs mòbils, estàtics, gongs metàl·lics, giratoris, cobertures… la única diferència radica en que no s’utilitza funda (holster). Es comença l’exercici generalment amb l’arma en una posició de 45º respecte al cos.

Les avantatges són importants: Tot hi tenir les mateixes restriccions, és més senzill i menys “sospitós” voler adquirir un arma de petit calibre, i el que és més important: la munició és fàcil d’aconseguir, lliure de permisos administratius i controls, i BARATA! Que en els temps que corren és quelcom a tenir en compte. Ens estalviem de pas temps i diners en material de recàrrega. I no deixa de ser un calibre d’arma de foc, vull dir que no es tracta ni d’armes pneumàtiques ni de paintball. Són armes reals amb munició real, encara que poc potent.

És una qüestió a tenir en compte, sobretot per als clubs, la possibilitat d’oferir una nova modalitat de tir, assequible, amb molts potencials practicants i sense haver de realitzar cap inversió – o en tot cas, ben minsa-.

La idea del post m’ha vingut arran d’aquest altre post, que tot hi en francès es deixa llegir molt bé, i ajuda a clarificar la idea.

Les armes sota el matalàs…

 Accessoris, Administració, Curiositats  2 Responses »
març 282009
 

Però segures dins aquesta caixa forta que és de tamany descomunal! Impressionant aquesta idea que han tingut amb el BedBunker, igual d’impressionant que el seu preu: de 5200$ el tamany King Size – en plan llit de matrimoni extra gran-, 4800$ el Queen Size – matrimoni normal- a 2700$ el Twin Size – 2 llits individuals units-. El preu és exhorbitant, és clar que és una senyora caixa forta!

Només recomanable per a butxaques plenes de dòlars o incondicionals de la seguretat i la originalitat alhora (amb les butxaques plenes, també). Té una capacitat digna d’emmagatzemar la col·lecció d’armes del més entusiasta!

Evidentment és una bona idea – a més d’obligat per llei- disposar d’una caixa forta per a desar les armes, sempre que en tinguis més de 3. Així ho disposa el decret d’armes encara vigent que data del 1989. Les meves preferències es decanten cap a una caixa d’aquestes característiques:

Perfecta per a emmagatzemar els maletins amb les armes en un compartiment, i separadament la munició corresponent. No serveix per a les armes llargues, però! En cas de robatori serà com obrir 2 caixes diferents. Un temps preciós que difícilment els intrusos disposaran.

Edito: Per cert que a la revista Emprendedores del febrer fan un apunt que indica que a França han augmentat les vendes de caixes fortes, a raó de la crisis bancària mundial, ho sigui que el títol del post, en un blog d’economia podria modificar-se per: “Els diners sota el matalàs…”. Tan malament està la cosa.

Corner-Shot

 Accessoris, Armes, Curiositats  No Responses »
des. 252008
 

Fa relativament poc temps que ha aparegut aquest sistema francament innovador i que segurament en situacions de combat reals han de ser d’una utilitat extrema.

Es tracta de Corner shot, un invent israelita que evita haver de “treure el nas” per la cantonada on probablement hi ha un enemic amb una arma apuntant en la teva direcció… simplement qui treu el nas és l’arma, equipada amb un sistema de càmeres – nocturnes, tèrmiques, gran angular…- que permeten veure el que passa a l’altra banda del mur sense haver d’exposar-se inútilment. I si  través del monitor es detecta l’enemic, mitjançant un sistema de punteria el podem abatre. Jo m’imagino que no deu ser pas tan fàcil, perquè estar pendent d’una pantalleta quan a pocs metres tenim algú amb l’arma preparada que en qualsevol moment ens pot sorprendre… ha de deixar-te força desprotegit. La cosa canvia si tenim en compte que rarament un soldat equipat amb aquesta tecnologia anirà en solitari.

Es pot adquirir en 3 modalitats, equipant una pistola, un fusell o un llençagranades.

És ideal per a “netejar” zones urbanes o edificis, que són els principals escenaris d’actació de per exemple el grup d’intervenció de la policia. No cal exposar els agents a perills innecessaris.

Enllaços:

Desarrollo y defensa

Israeli weapons

 Older Entries