Bé, ja tinc a les mans la darrera adquisició, aquesta vegada d’avantcàrrega (una modalitat que no tenia cap intenció de conèixer en profunditat… fins fa pocs dies).
La intenció inicial era comprar el mateix model de la casa Pietta, però la recomanació de l’armer va ser contundent: És molt millor comprar la marca Uberti, que té uns acabats i en general funciona molt millor. I la diferència de preu a aquests nivells tampoc és massa important (estem parlant d’uns 180€ pel Pietta i uns 220 per l’Uberti). De totes maneres, me’ls va deixar provar els 2 i tenint-los a les mans, fins hi tot un neòfit com jo hem vaig adonar que tenia raó. Simplement carregant el martell o mirant una mica els acabats es podia apreciar una diferència important.
El bonic del cas és que en tractar-se d’armes de venta lliure, hi juga un paper molt important la impulsivitat de la compra. Així, ja vaig sortir de l’armeria Dolsa firat! – i ara que m’hi fixo, han estrenat nova web!-.
Vaig emportar-me:
– El flamant revòlver (en una trista caixa de cartró… penso que podrien augmentar 20€ el preu i posar una caixeta de fusta o plàstic dur…)
– Un bidó de pòlvora negra marca Vectan classe PNF2 (que segons la taula de característiques oficials té una granulometría de 0,25 a 0,70mm, i esmenta que té una equivalència amb FFFG, que suposo que deu ser alguna altra marca de pòlvores més “oficial”?). Segons les taules de Vectan sembla que hi hauria de
– Un parell de caixes de bales marca Speer – del grup RCBS-. Quan es tracta de pòlvora negra i en avantcàrrega sempre són boles de plom perfectament rodones, i el més important és el diàmetre i no tant el pes, que pot ser una mica més variable. En el meu cas, les bales eren d’un diàmetre de .451″ (polzades), la referència de catàleg és la 5133, i segons esmenta el mateix fabricant hauria de pesar cada una uns 137 grains.
– Una caixa sencera de pistons CCI NO.11 (Percussion Caps), el que equival a 10 caixetes metàl·liques i rodones de 100 pistons cada una… 1000 pistons en total. Són uns quants, i a veure si hem costaran molt de gastar… però així ja els tindré, i a dins la caixa forta no hi ha perill.
– Flascó per a la pòlvora negra de Davide Pedersoli, especial per al calibre .44, model “Copper”
– Clau per a extreure les xemeneies, en forma de creu, amb tornavís pla en un dels 4 braços, i en els altres 3 diferents claus per a xemeneies de diferents tamanys (la foto no s’ajusta exactament a la realitat, però és molt semblant)
– Joc d’eines per a netejar l’arma, de A. Uberti, en format compacte, que inclou un mànec buit que conté la resta d’útils: 2 allargadors, un porta draps, un raspall de nylon, un altre de fil de coure i un de llana.
– Sprai lubricant especial per armes Top-oil, flascó de 125ml. Tinc la mania de comprar-ne sempre, no sé quants en dec tenir per casa!
– Dissolvent per a pòlvora negra Solblack 500ml, de la casa Pedersoli. Diuen que el millor és aigua calenta, però per si les mosques…
-Un set de Pedersoli per a portar preparades les càrregues de pòlvora (15 en total) i no haver de fer malabarismes a la galeria. I amb un petit embut per a facilitar la tasca de càrrega!
– Uns guants de pell especial per a tir, per a evitar les fogonades més que probables que rebré… amb els 21 grains de pòlvora negra amb que carregaré l’arma! Ni idea de la marca – poc que m’importa- però és agradable veure que a l’índex hi té una obertura per a no perdre la sensibilitat en disparar. Evidentment les ulleres de protecció ja les tenia de fa temps, i no cal ni dir que són imprescindibles!
Entre les seves bondats, sembla que aquest model en concret de revòlver de simple acció – rèplica exacta al model original utilitzat bàsicament pels soldats de la Unió (els 23 estats del nord) durant la guerra de secessió americana, i pels que se’l poguessin pagar -, en calibre .44 i amb un canó de 8 polzades és força precís, fàcil de manejar i prou robust com per a utilitzar-lo amb freqüència. També és possible que amb el temps hi hagin peces que es facin malbé, ja que les peces són iguals als models originals i per tant no estan tant perfeccionades com ens permeten avui en dia els avenços tècnics.
Tot hi això, és el revòlver que recomanen la majoria d’afeccionats a la modalitat.
Quan pugui publicaré les primeres proves: Quantitat de pòlvora que hem dóna el flascó, pes real de les bales, velocitat de sortida del canó, precisió -això ja serà més… aleatori-, procediment de càrrega, neteja de l’arma…
Avancarica Magazine n. 1-2005
