ag. 042011
 

… per la manca d’espai, mentre d’altres en fan virtud!

És curiós de veure com aquest paio, soldat retirat nordamericà, que imagino que viu en aquesta “petita” casa amb rodes, no renuncia a tenir el seu benchrest o banc de treball per a recarregar els seus calibres preferits, encara que sigui adaptant-se a les extraordinàries circumstàncies de la seva vida… i és que mentre jo necessito espai diàfan per a recarregar a gust, aquest senyor amb una sisena part en té suficient i de sobres. Massa còmode no deu estar-hi, però se’l veu força orgullós del seu raconet! La totalitat de les fotos i l’explicació aquí. Veient aquesta caravana hem fa pensar que un traste així de gros a Andorra no passaria per la meitat de les carreteres!

juny 072011
 

Tot el meu material de recàrrega és de RCBS, i la veritat és que m’està donant un resultat absolutament impecable. Tret d’una agulla extractora que va petar (per culpa meva), tota la resta no m’ha donat cap tipus de problema. I trobar el recanvi tampoc va suposar cap gran esforç, sortosament.

Fa temps que trobo que una gran marca com aquesta (i com Dillon, una altra gran marca que oblida tota aquesta àrea de negoci) hauria de posar a disposició dels seus clients material per promocionar el món de la recàrrega, que és ni més ni menys que el seu negoci. Wallpapers, imatges en alta resolució dels seus productes, taules de recàrrega, gent utilitzant els seus equips, bons manuals d’usuari, informació extensa de com utilitzar-los, proporcionar un espai per a que es creïn blogs o pàgines personals temàtiques… crear tot un ecosistema per a ser més presents en la vida dels usuaris.

Sembla que finalment han tret a la llum una pàgina en aquest sentit; ReloaderHub.com. Ara falta veure si la saben promocionar amb claredat i ofereixen suficients incentius als seus usuaris.

Per cert, que RCBS té disponible el seu catàleg 2011

febr. 062011
 

Acaba d’aparèixer la novena edició de la guia de recàrrega de les pòlvores Vihtavuori. Està disponible en pdf per a la seva descàrrega totalment lliure i aporta novetats per als següents calibres:

Arma curta
.45 ACP

Arma llarga
6mm Remington
.243 Winchester
.260 Remington
6.5×55 Swedish (Modern Action)
6.5×55 SKAN (Modern Action)
.30-06 Springfield
.45-70 Government

Per a qui treballi amb aquesta marca, té una bona raó per a descarregar-se les noves taules actualitzades!

nov. 192010
 

Una de les raons per començar a recarregar sovint és l’estalvi que s’aconsegueix. No és la única, però és de les importants. Però segur que tots ens hem preguntat… val la pena realment l’estalvi que s’aconsegueix? Si bàsicament fos aquesta la única de les raons, convindria tenir ben clar quin és exactament l’estalvi, monetitzar-lo per a fer-lo tangible.

I és clar, això requereix una gran organització -o una bona memòria- per a recuperar les factures dels components i realitzar el càlcul corresponent.

Jo reconec que tot hi ser força organitzat, no ho he calculat mai. Ni tan sols a grosso modo. Simplement donava per fet que és més barat, però és que per a mi les raons principals són la comoditat de no necessitar permisos administratius per a comprar la munició i la fiabilitat aconseguida.

I ara resulta que un paio americà ens brinda una aplicació web per a fer els càlculs. Ni que sigui aproximadament, veurem el que ens estalviem. I ostres, fa il·lusió!

Per a facilitar-vos la vida, el que l’aplicació anomena pounds són lliures, i per a calcular-ho, cal dividir els kg de pólvora entre 2,2. Si, per 0,5Kg el resultat és 1,1 pounds.

És interessant perquè també ens demana la quantitat d’usos de les vaines i la quantitat de pòlvora que utilitzem per a cada càrrega. Impressionant. I útil!

La imatge recull els meus resultats per a les càrregues de la Glock 17C. El preu de les vaines és aproximat, de fet no en tinc ni idea del que hem van costar. I he utilitzat com a base de càlcul uns 5 usos de vida per a les vaines. I el mig quilo de pòlvora com ja he comentat abans és 1,1 pound, però l’aplicació sembla que no permet decimals, així que el 0,1 es perd.

No està gens malament 9€ per cada caixa de 50 bales, oi? (a les botigues ens pot costar fàcilment 18€, just el doble)

El temps invertit en la recàrrega no es contempla, però en un hobby aquesta mena de minúcies no tenen importància… o si?

nov. 182010
 

Aquest és el tipus de punta que fa un bon grapat d’anys que tinc al “rebost” i que hem feia molta mandra d’etiquetar perquè les vaig comprar pràcticament a grapats, sense cap tipus d’indicació de la marca, pes ni tipus. Ara si, ara ja he trobat exactament quina punta és i el que és més important, amb la pòlvora de què disposo, de la marca francesa Vectan, quina càrrega hi haig de posar per a conservar la integritat física tant de l’arma com de la meva mà! Per la dificultat en trobar informació, dedueixo que ja no es fabrica aquest tipus de punta amb aquesta configuració i pes.

Les seves dades són:

  • Fabricant: Sierra
  • Línia: Sports Master
  • Diàmetre: .357 “
  • Calibre: .38 Special
  • Pes: 125 grains
  • Descripció: JSP (Jacketed Soft Point)

Bales calibre .38 Special equipades amb la punta Sierra 125 grains, pistons alemanys i 6,5 grains de Vectan Ba9

La càrrega més similar que casi les pòlvores Vectan amb aquest tipus de projectil correspon a 6,5 grains de Ba9. És una manera ràpida d’esgotar les reserves de qualsevol bidó! Tenia la intenció d’utilitzar la Ba10, però com que no hi he trobat referències…

Els primers resultats han donat excel·lents puntuacions! Un cop trobades les equivalències calia decidir quin tipus de tancament de vaina aplicava, i he anat provant. Al final m’he decantat per un tancament (sertissage, en francès) força dur, no sé si he fet bé (això implica un augment de les pressions internes). A més, he baixat la punta fins a aconseguir tapar la totalitat de la línia de greixatge, deixant la bala amb una línia visual molt atractiva, quan aparentment hauria d’estar a la vista si més no parcialment. Això també augmentarà les pressions internes.

Però no és massa preocupant, si tenim en compte que l’arma per a la que estan muntades és el Colt Python, preparat per la munició del calibre .357 Magnum, amb unes pressions moltíssim més importants.

Els links on trobar més informació de la punta en qüestió:

https://www.sierrabullets.com/index.cfm?section=store&page=item&stock_num=8310

http://www.sierrabullets.com/index.cfm?section=bullets&page=handgun&brandID=6&displayAll=1

I les taules de recàrrega per a quadrar les càrregues.

Les 5 primeres bales de prova s’han convertit en quatre 10 i un 7.

Les velocitats són força dispars, degut sense dubte a la manca de criteri inicial en tancar les vaines:

  1. 1221 f/s
  2. 840 f/s
  3. 955 f/s
  4. 938 f/s
  5. 1310 f/s

Si faig més proves amb cronògraf aniré posant els resultats aquí.

nov. 092010
 

Pistó Berdan i Boxer comparats amb una moneda de 2 cèntims d'euro

Aquest post fa gairebé 2 anys que estava al congelador de les propostes inacabades però suficientment interessants com per a no descartar-lo totalment. És l’avantatge de tenir un blog d’aquesta matèria! Si parléssim de tecnologia en un parell de setmanes el post ralentitzat estaria destinat al més obscur oblit. En temes d’armes i recàrrega els canvis no són tant ràpids, per sort o per desgràcia.

Pistó Boxer, Berdan i d'avantcàrrega, respectivament.

Pistó Boxer, Berdan i d'avantcàrrega, respectivament. Vista perfil

Pistó Boxer, Berdan i d'avantcàrrega, respectivament. Vista interna.

Fa temps doncs que vaig trobar interessant fer una ràpida pinzellada als diferents tipus de pistons (càpsules iniciadores, primers, amorces, primaris, iniciadors…). I la veritat és que la cosa és força senzilla, fins on jo conec!

Sempre parlant d’armes curtes, tot hi que en arma llarga tampoc no difereix massa, tenim 2 tipus de pistons:

Caixa pistons Berdan

  • El BERDAN, un sistema típicament militar i actualment pràcticament en desús per a usos comercials o civils. Consisteix en un pistó similar al boxer, però amb la diferència que el que comunica l’explosió a la pólvora de l’interior de la vaina són 2 o més petits forats. No conec a ningú que recarregui les vaines que utilitzen aquest sistema. Jo ho he intentat, i encara no me n’he sortit, tot hi que tinc l’aparell que comercialitza RCBS per a desempistonar les vaines equipades amb aquest sistema… he arribat a la conclusió que només permet desempistonar vaines d’arma llarga, perquè invariablement cada vegada que ho intento, degut als pocs milímetres de la vaina de 9mm, deixo inutilitzada la vaina! Evidentment el meu intent era un “divertimento”, ja que precisament les vaines del 9mm són prou habituals com per a no necessitar procedir al desempistonament de les vaines equipades amb el sistema Berdan. L’origen sembla que és europeu, curiosament de la mà del coronel H.W. Berdan, nacional d’Amèrica del nord.

    Caixa pistons Boxer

  • El BOXER, que paradoxalment troba el seu origen als USA, de la mà del coronel anglès Edward Boxer, és una càpsula aparentment idèntica a la Berdan, però equipat amb l’enclusa directament al pistó. També varien les dimensions. Sempre la longitud, sovint també el diàmetre. Traspassa l’explosió a l’interior de la vaina per mitjà d’un únic i cèntric forat. És molt més senzill de desencapsular, ja que les premses disposen d’un dels “dies” expressament equipats amb una petita llança que per simple pressió expulsen el pistó utilitzat. La diferència amb el Berdan és tan aclaparadora que l’ha eclipsat totalment, i ja només s’utilitza aquest sistema. L’auge de la recàrrega i la necessitat dels exèrcits de recuperar i reutilitzar les vaines emprades ha estat determinant.

Si mai algú decideix utilitzar vaines amb un sistema i altre indistintament, cal estar especialment atents a no barrejar les unes i les altres, ja que desempistonar un lot de vaines sistema boxer amb una sola d’infiltrada del Berdan ens pot fer aturar ben depressa la producció i haver d’anar a l’armeria a buscar una agulla desempistonadora per a canviar la que sense cap mena de dubte haurem trencat!

Vaines tipus Berdan i Boxer, respectivament

Un altre tema que convindria deixar clar és que tant si tenim un grapat com caixes senceres de munició del sistema Berdan, la recomanació és utilitzar-la sense remordiments i descartar-la tot seguit. Només en casos molt especials de vaines extremadament rares o oneroses ens compensarà el risc de rectificar una vaina Berdan per a convertir-la en una vaina Boxer. Cal tenir molt clar que practicar un forat central en una vaina Berdan, a més de rectificar-ne les dimensions és còrrer riscos innecessaris, ja que les pressions augmentaran de manera perillosa en produïr-se la explosió, ja que facilitaran que la pólvora es cremi més depressa del previst. És un mal negoci es miri per on es miri, si bé és cert que hi ha gent que ho fa i li funciona. També convé deixar clar que aconseguir pistons Berdan avui en dia és força complicat a més de car.

nov. 042010
 

Grapat de 25 vaines descartades aquesta vegada

Abans de cada recàrrega, reviso les vaines una per una per a descartar aquelles que mostrin algun signe de desgast, i les provo a les galgues per a confirmar que tenen el tamany adequat.

Pel que fa al calibre .38 Special i .357 Magnum des dels inicis tinc problemes amb algunes de les vaines, i a cada revisió n’haig de descartar un bon grapat. El fet és que sovint algunes d’aquestes vaines han augmentat (imperceptiblement) de diàmetre i no aconsegueixen entrar adequadament a la galga. Això no seria major problema si havent passat pel die corresponent el recalibrat fos total, però amb els dies de RCBS que utilitzo no se’m sol·luciona el problema. La conclusió és que algunes d’aquestes vaines, tot hi estar en perfecte estat (aparent, si més no) han de ser descartades per evitar mals majors al camp de tir.

Avui he decidit que aniré fent un report de les quantitats i les marques afectades, i potser més endavant en podré extreure alguna conclusió, com per exemple quines marques és preferible evitar si volem aprofitar les vaines per a recarregar. Tot això pel que fa referència al meu revòlver Colt Python.

Detall d'algunes de les marques afectades. Hi ha relació amb el problema?

De moment, la relació observada és la següent:

– 9 vaines marca Gevelot amb la inscripció: Gevelot 38 SW SPL

– 5 vaines marca Geco amb la inscripció: Geco 38 Special

– 3 vaines G.F.L. amb la inscripció G.F.L. 357 Magnum

– 3 vaines Speer platejades amb la inscripció: Speer 38 Special

– 2 vaines M.F.S. amb la inscripció: M.F.S. 38 Special

– 2 vaines HP amb la inscripció: HP *38-SPL*

– 1 vaina R.P. amb la inscripció: R-P 38 SPL

En total 25 vaines descartades i apartades a falta de trobar una sol·lució, si hi és.

oct. 282010
 

Segur que a tots els qui recarreguem ens ha passat alguna vegada. Tant se val si ens dediquem a un sol calibre com a vint. Només canviarà la quantitat de material.

És imprescindible per a tot aquell que es planteja començar a recarregar pensar en el lloc ideal on col·locarà el banc de recàrrega – els anglòfons en diuen reloading bench-. És important decidir quin tipus de màquina, quins jocs de dies i quins components utilitzarà, però és bàsic saber ON recarregarà. A més de l’habitació pràcticament dedicada, hem de disposar d’alguna mena de ventilació i alguna llum que ens faciliti la feina i… una bona taula / taulell / banc de recàrrega. El principi fonamental és que sigui ben ferm i no es mogui amb les constants pressions que exercirem amb la premsa. Idealment aniria collat a la paret i al terra, però és evident que no tothom té la possibilitat de carregar-se el parquet i la paret per collar la taula. En el cas que no ens ho poguem permetre, haurem d’optar per una taula preferiblement massissa i amb les potes ben assentades. Si convé haurem de falcar-la.

Si triem una taula de treball massa àmplia tendirem a emmagatzemar-hi tot el material (diferents tipus de puntes, de vaines, eines, barrils de pòlvora, peu de rei, balança, llibres…) i no és aquesta la seva funció, ja que només hauriem de tenir a la vista els materials i les eines necessàries en cada moment.

Com que actualment estic en un procés regenerador en aquest sentit (de manera menys pedant: vull tornar a recarregar a casa, i estic valorant si simplement traslladar la taula i tots els trastos, comprar-ne una de nova més adequada o construïr-la com bonament pugui jo mateix) m’he estat documentant i com sempre deixo aquí les meves conclusions:

  • De manera ideal el material a emprar és la fusta. El ferro seria massa pesat i no és necessari (a més que una espurna provocada per alguna peça que ens caigués damunt la taula i la pòlvora i fulminants que hi poden haver per sobre seria del més inconvenient). El plàstic de taules tipus Black & Decker trobo que són força ortopèdiques i poc pràctiques.
  • La dimensions són a gust del consumidor. He vist taules per internet d’unes mides mínimes, similars al que pot ocupar un portàtil d’unes 17″, i d’altres que gairebé arriben als 2 metres. És clar que també hi corren imatges de bancals d’uns 6 metres ocupats amb mitja dotzena de màquines de recàrrega, totes col·locades en sèrie. Les meves mides ideals vindrien a ser d’1 metre de llargada i uns 0,5m d’ample. Si pot ser més millor. Un gruix d’uns 2cm seria correcte.
  • Interessant també disposar de prestatgeries o armariets per a guardar totes les eines i components. No cal que estiguin a la vista.
  • Una prestatge inferior diàfan per al tumbler, caixes d’eines i altres elements.
  • Prefereixo tenir espai per a les cames, ho sigui que aquest prestatge inferior haurà de ser una mica especial per a poder entrar-hi.

He trobat 2 articles a internet, en anglès, que en descriuen la construcció. Són bastant currats i no crec pas que jo fos capaç de construïr-los, ho sigui que els tinc pràcticament descartats. Però per si de cas algú es troba en la mateixa tesitura que jo i té els mitjans i la capacitat, deixo els PDF aquí:

  1. Reloading bench – Every good load begins with a good bench. By Terry Wieland
  2. Reloading bench – Reloading Bench Plans. Plans courtesy of the National Reloading Manufacturers Association

Actualització: Aquí parlen del mateix tema. 20.02.2011

oct. 192010
 

I ja posats en el tema de les escopetes, perquè no comentar com es recarrega la munició del calibre 12 que disparen moltes d’elles? La majoria de nosaltres sabem quin procés es segueix per la cartutxeria metàl·lica, però desconeixem el mateix procediment per als cartutxos. I el cert és que no té massa secret.

Per començar a entrar en matèria sempre és bò de poder consultar un bon manual, i a falta de conèixer-ne algun en català, es pot comprar aquest per internet força econòmic, en anglès (12$).

El títol deixa força clar quin és el propòsit del llibre: “Reloading for shotgunners”.

Com en la recàrrega de cartutxeria metàl·lica, cada casa té els seus models de màquina, entre les més conegudes:

MEC està dedicada només al tema que ens ocupa, i té força renom. Les seves màquines van dels 1106$ (MEC 9000E amb el MEC Auto-Mate, una màquina que ho automatitza absolutament TOT) fins als 175,79$ de la 600 Jr. Mark 5:

RCBS que en el seu catàleg compta amb models específics per a recarregar cartutxos, com el model  The Grand, per 995,95$ o el model Mini Grand per 164,95$:

També la casa Lee en té algun model, com el Load All II per 41,49$, i no hem falta cap número. Lee és la marca que fabrica més barat, tot hi que tampoc li falten crítiques per la poca durabilitat dels materials o els problemes que sembla que dónen la majoria dels seus articles:

Dillon té la seva versió en el model SL 900, per 829,95$:

A més al youtube trobem vídeos explicatius i ben gràfics sobre el funcionament (com no podia ser d’una altra manera n’hi ha la tira! Jo només en poso un, en portugués, que mostra bastant bé el procés, amb la màquina més barata del compendi, la Lee):

abr. 212010
 

Sinclair International disposa des del 25 de març d’enguany un canal a Youtube on mitjançant didàctics vídeos presentats pel seu president – personalment crec que haurien pogut posar algú altre, però suposo que és part de la seva estratègia de màrqueting- van desgranant pas per pas el procés de recàrrega. Pel que he vist utilitzen diferents marques d’eines de recàrrega, essent RCBS la que predomina. Expliquen les parts de la bala, els diferents dais i per a què s’utilitzen… tot amenitzat amb animacions i vídeos de tot plegat.

Interessant. I encara més interessant com les grans marques es van posicionant en el mercat i entren a la xarxa com uns senyors: Vénen el seu producte de manera subtil, oferint coneixements i eines que poden servir de manera efectiva als seus potencials clients. Definitivament hi ha sectors i marques concretes que han entès com han de vendre. Mentre la resta s’ho rumia, ells ja estan ocupant una part important del mercat, donant-se visibilitat de manera totalment gratuïta (aquest blog n’és un petit exemple).