març 102009
 

Enllaçant amb l’apunt anterior, vull fer un incís referent als “speedloaders”, o carregadors ràpids per a revòlver.

Antigament, els revòlvers (quan les pistoles encara no havien aparegut) s’havien de carregar bala per bala, encara que estessis enmig d’una situació “agitada”. Per això a les películes del Far West sempre veiem els pistolers amb el cinturó carregat de bales, i quan acabaven el tambor havien d’anar extraient-les del cinturó per a col·locar-les a l’arma. Això podia suposar un greu problema si el contrari encara tenia bales per disparar…

Aquesta situació que sembla molt llunyana, de fet encara es podria veure avui en dia, ja que encara és força senzill de trobar guardies de seguretat en grans magatzems amb el cinturó carregat de bales…! A Andorra sortosament fa molts anys que això no es veu.

Per a sol·lucionar aquest handicap es van inventar els carregadors ràpids, que permeten amb certa prestesa col·locar totes les bales un cop s’ha exhaurit el tambor. Això equipara, d’alguna manera, la facilitat per recarregar una pistola semiautomàtica i un revòlver. Amb pràctica es realitza en qüestió de segons… pocs segons.

Si us hi fixeu, no és difícil de reconèixer en els cinturons dels agents de l’autoritat que van equipats amb revòlver, la funda que emmagatzema un o més d’aquests carregadors. Hi ha diferents versions per a aquesta eina tant útil, depenent de les marques i de la finalitat que es pretèn aconseguir, però amb diferències més aviat sutils.

Com que una imatge val més que mil paraules, i un vídeo deu valer per un milió, aquest fa una classe magistral del tema. Fins hi tot explica el que són les recàrregues tàctiques!

El que jo utilitzo per al Colt és de la casa Safariland. Extraordinàriament senzill, també es reflecteix en el seu preu. Per a qui l’hagi de menester per motius seriosos, jo n’escolliria un altre model, i segurament una altra marca també, però per a practicar sense pressions compleix la seva feina.

març 092009
 

Hi ha certa polèmica entorn d’aquest tema. Sobretot pel que fa a aquells que per necessitats laborals han de portar l’arma a sobre.

La pistola semiautomàtica entre altres coses (i referent al revòlver) té certs avantatges, però també inconvenients.

Aquests són els més evidents:

– Capacitat de carregador molt superior (en el cas de les Glock, tenim carregadors de 33 bales en 9mm…)

# Segurament aquesta és la raó que influeix més en la decisió a l’hora de comprar una o altra arma curta. Per un professional amb àmplia experiència, que pot col·locar cada bala just allà on vol que vagi, potser amb un “six-shooter” en té prou i de sobres. Però per a la gran majoria dels mortals que tenim armes, disposar de més bales per si de cas… és important.

– Acostumen a tenir un preu inferior

# Podem comprar una Glock nova per 650€, en canvi si volem un Colt Phyton el preu oscil·larà entre 900 i 1200€… Les dues són bones armes, i si volem anar als extrems, podriem trobar la marca Korth, caríssima encara que d’una qualitat sembla que excepcional… i de la qual tenim 2 imatges iniciant el post.

– El canvi de carregador es fa més ràpid

# I com abans, no anem als extrems… Hi ha professionals o persones extremadament entrenades que fan el canvi de carregador amb un temps rècord, tan ràpid que amb prou feines sabriem veure què o com ho ha fet. Però per a la majoria de nosaltres, és més ràpid i evident canviar un carregador d’una pistola semiautomàtica que no expulsar les bales i utilitzar un speedloader per revòlver. A més que amb una pistola és més fàcil que NO haguem de procedir a fer un canvi de carregador.

– Major cadència de tir

# Aconseguir l’anomenat double tap – 2 trets gairebé simultanis – és molt més fàcil amb una pistola que amb un revòlver. Però no cal anar a buscar un DT, simplement en un revòlver, que només un boig portaria ja preparat per disparar (amb el martell tensat), necessitem més temps i més energia per a disparar. Amb una pistola Glock, amb els seus sistemes de seguretat integrats, podem portar la bala a la recàmera i l’arma preparada per disparar immediatament.

– Pes inferior

# Amb els nous materials plàstics, les pistoles de nova generació tenen un pes insignificant. Pràcticament pesa més el carregador que l’arma en si. Els revòlvers, fins aquest passat Shot Show, amb el Ruger LCR, sempre eren d’acer. Amb aquesta novetat -que ja veurem si té èxit…- sembla que es vol aproximar el revòlver a una concepció dels materials més moderna i al mateix temps econòmicament més accessible.

– Millor ergonomia

# En cas d’haver de desenfundar amb rapidesa, crec que és molt més ràpid fer-ho amb pistola. Fins hi tot si parlem de fundes específiques per competició.

– Més interrupcions en el tir

# Per desgràcia una pistola, pel sol fet de funcionar amb un mecanisme més complicat, necessita més peces i això multiplica les possibilitats de patir interrupcions. I a la hora de la veritat, si el que volem és salvar la vida… un revòlver no ens fallarà pràcticament mai.

– Més difícil de manejar

# Conseqüència de la dificultat del seu mecanisme. I que no totes funcionen igual, no és un mecanisme estandaritzat. Un revòlver és tant senzill com apretar el gallet. Res més.

Com a conclusió d’aquest mini estudi, jo diria que s’ha de triar una arma o una altra segons les nostres necessitats. Si el que volem és una arma curta per a defensa que no s’ha de moure de casa, hem decanto sense cap dubte per un revòlver del .357 Magnum. Si necessitem una arma per dur a sobre, l’ideal seria una 9mm i si és possible un revòlver petit com a 2a arma per als professionals, i un revòlver petit per als civils que precisin protecció personal. En aquests casos de revòlvers petits, no crec que sigui massa bona idea utilitzar un calibre com el .357. Amb un .38 crec que anirem més que sobrats.