A Andorra estan prohibits, ja ho sabem tots i no cal tornar-hi (només per si de cas). Però a més de permetre jugar al James Bond i cometre assassinats de manera sibil·lina té altres usos més “socials”.
L’únic i indubtable és justament la raó de la seva existència, i és que permet disminuïr ostensiblement l’espetec del tret. En calibres petits i en camps oberts segurament no és imprescindible, però en galeries tancades com la que tenim al país seria del tot recomanable, tot hi el sobrecost que això implicaria per als tiradors.
Les altres raons tindrien una tirada més aviat estètica, ja que segons quina arma equipada amb un silenciador (i si no feu una volta pels fòrums dels països on el seu ús està permès) canvia moltíssim el seu perfil, fent-lo sovint més estilitzat.
La mala notícia és que el pes de la peça afegida amenaça de trencar l’equilibri de pesos de l’arma, i la tendència òbvia indica un canó més pesat.
A més, poques armes vénen amb el canó filetejat per a enroscar-hi un silenciador, pel que o bé el fem filetejar a un mestre armer, amb el perill que això ens modifiqui la precisió de l’arma (no hauria de passar, però el risc hi és) o bé canviem el canó. La majoria de fabricants disposen en opció dels canons filetejats per a les seves armes. Sembla que també hi ha la possibilitat d’incorporar una mena de silenciadors que no van íntimament lligats al canó.
Una pàgina web comercial americana fabricant de silenciadors de tots tipus, que sovint ofereix fotografies interessants és Advanced Armament, d’on he extret la foto que acompanya l’article i que mostra els diferents components d’aquest component.