juny 022009
 

Aquest és el títol d’un article publicat al diari francès Libération on l’autor, Peter Van Ham, desglossa tot un seguit de raons segons les quals els Europeus ens hem adormit i emmandrosit fins a límits exagerats, i per tant podem ser el blanc d’atacs de tota mena, però sobretot de països no limítrofs com poden ser els que practiquen l’islamisme extremista – sobretot Iran, amb el seu més que probable armament nuclear- o bé els problemes derivats de la immigració il·legal. L’autor cita que la Unió Europea pretèn que tots els problemes es poden resoldre discutint i pactant, però la realitat, segons ell, és ben diferent.

I comenta a tall d’exemple la recent guerra entre Geòrgia i Rússia. La guerra i les desgràcies que porta associades ens poden arribar per qualsevol banda – i encara que de moment encara no som oficialment a Europa, és evident que més aviat que tard entrarem a formar-hi part, i encara que no fos així… algú pensa que Andorra es pot mantenir molt més temps en el limb de la indefinició?- i cal estar-hi preparats. A Andorra haurem de treure els fusells i les escopetes de caça, tot cridant el sometent (mobilització general de tots els veïns) i prenent posicions a les muntanyes.

No cal dir que aquest artícle ha despertat força reaccions, majoritàriament adverses. Tot hi això, i deixant de banda la demagògia molt a l’americana de què es nodreix, no deixa de ser profundament cert.

Per cert, jo he arribat a trobar el text seguint el blog de Theatrum Belli, excel·lent en totes les seves entrades.