Aquest és el títol d’un article publicat al diari francès Libération on l’autor, Peter Van Ham, desglossa tot un seguit de raons segons les quals els Europeus ens hem adormit i emmandrosit fins a límits exagerats, i per tant podem ser el blanc d’atacs de tota mena, però sobretot de països no limítrofs com poden ser els que practiquen l’islamisme extremista – sobretot Iran, amb el seu més que probable armament nuclear- o bé els problemes derivats de la immigració il·legal. L’autor cita que la Unió Europea pretèn que tots els problemes es poden resoldre discutint i pactant, però la realitat, segons ell, és ben diferent.
I comenta a tall d’exemple la recent guerra entre Geòrgia i Rússia. La guerra i les desgràcies que porta associades ens poden arribar per qualsevol banda – i encara que de moment encara no som oficialment a Europa, és evident que més aviat que tard entrarem a formar-hi part, i encara que no fos així… algú pensa que Andorra es pot mantenir molt més temps en el limb de la indefinició?- i cal estar-hi preparats. A Andorra haurem de treure els fusells i les escopetes de caça, tot cridant el sometent (mobilització general de tots els veïns) i prenent posicions a les muntanyes.
No cal dir que aquest artícle ha despertat força reaccions, majoritàriament adverses. Tot hi això, i deixant de banda la demagògia molt a l’americana de què es nodreix, no deixa de ser profundament cert.
Per cert, jo he arribat a trobar el text seguint el blog de Theatrum Belli, excel·lent en totes les seves entrades.