ag. 272008
 

Els fusells de calibres tan monstruosos com el Barrett .50BMG van començar a aparèixer com oposició a l’aparició dels primers tancs, durant la primera guerra mundial.

Els primers en aparèixer sembla ser que van ser fusells alemanys, com el Gewehr 98 equipat amb Patrone SmK Kurz 7.92 mm. Un rifle normal equipat amb munició especial pensada per a penetrar blindatges de 12-13mm als 100m.

També per la mateixa època apareixien els 13.2mm Mauser, pensats exactament per acomplir la mateixa funció.

Ja durant la segona guerra mundial, i amb característiques cada vegada més avançades (els blindatges cada vegada eren de millor qualitat, i els gruixos creixien perquè els motors també podien portar més pes, per tant les armes també s’havien d’anar equiparant per a seguir essent efectives en combat) va aparèixer un fusell impressionant, d’origen finlandès. El Lahti L-39. Sense paraules. Impresionant:

I encara us enllaço un vídeo del youtube on es veu en acció:

Podeu ampliar informació sobre aquesta poderosísima arma aquí, on podeu veure la comparativa de tamany amb una metralladora PKM, i d’altres fotografies més detallades.

Un altre dels fusells que es van utilitzar per aquests menesters, en aquest cas d’origen rus, va ser el PTRD-41, menys impactant que l’anterior però d’un tamany més que considerable:

Es pot trobar més informació i fotos ben espectaculars en acció a la wiquipèdia, aquí i aquí.

I un vídeo que demostra que no és una arma per caçar coloms:

Un altre dels seus contemporanis, el fusell britànic Boys, en les seves variants MK I i MK II:

I es pot trobar més informació com sempre a la inefable wiquipèdia, però també aquí i també aquí.

El més curiós és que al youtube hi ha un vídeo que sembla que van fer els de la Disney (!) que explica el seu funcionament, però amb dibuixets i tot! Comença molt infantil, però cap a la mitja part hi ha unes imatges de l’arma en funcionament que fan tremolar, sobretot per les espatlles del soldat encarregat de disparar!

Per finalitzar aquest breu repàs, un arma d’origen suís, el Solothurn S-18/100, també i com és de suposar de mides més que considerables (1,76m i 45 kg de pes…!). La wiquipèdia en parla, així com també aquest fòrum argentí i aquí un retall de diari fotografiat amb una mica d’explicació i les principals característiques.

Una foto de la bèstia:

I que no falti un vídeo ilustratiu de l’inefable!:

Apart del poder de detenció que aquestes armes tenen i dels estralls que de ben segur podien causar… penso que el tirador encarregat de l’arma ho devia passar ben malament, encara que fossin 2 en carretejar el pes, el que finalment disparava s’emportava la pitjor part: el brutal retrocés, la sorollada de l’explosió, i l’estrès per poder errar el blanc. Bé, el que s’emportava la pitjor part segur que era el desinatari final de la bala…

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

(required)

(required)