juny 072011
 

Existeix una idea generalitzada que les armes són robustes per definició. Tendim a pensar que una pistola o revòlver són pràcticament indestructibles, quan la realitat és força diferent. Quan una arma cau a terra, pot patir danys de diversa consideració. Si parlem d’armes dedicades a la competició o de quirúrgica precisió, les conseqüències poden ser fatals.

Llegint el blog del tirador Jabier Les explica com en un descuit l’arma li cau a terra i destrossa literalment el visor de punt vermell que hi té instal·lat, un C-more.

Fa un parell o tres d’anys a mi hem va passar el mateix, i repassant el blog veig que no en vaig fer menció, potser de pura ràbia. La situació que vaig viure era força similar: Col·locar la glock a la funda d’extracció ràpida i a l’instant notar que alguna cosa no havia anat bé: L’arma i la funda per terra, el C-more (un “Slideride”, aparentment el mateix model que el del Jabier) amb el vidre tot fet un desastre. Tot això amb l’equip recent arribat dels Estats Units! El problema va ser un mal ajustament de la funda, culpa meva.

Sortosament la carcassa estava intacta, pel que vaig enviar l’aparell de nou a la fàbrica i allà per una quarta part del que valia tot el conjunt me’l van poder reparar i tornar a enviar en un temps récord.

Els resultats són impecables, funciona de meravella i demostra una precisió milimètrica sense haver fet cap ajustament. És un gust disparar l’arma i veure com la bala va exactament allà on havies previst. Són objectes cars però valen molt la pena. La llàstima és que converteixen l’arma en una màquina sensible i molt més fràgil del que era originalment.

nov. 042010
 

Grapat de 25 vaines descartades aquesta vegada

Abans de cada recàrrega, reviso les vaines una per una per a descartar aquelles que mostrin algun signe de desgast, i les provo a les galgues per a confirmar que tenen el tamany adequat.

Pel que fa al calibre .38 Special i .357 Magnum des dels inicis tinc problemes amb algunes de les vaines, i a cada revisió n’haig de descartar un bon grapat. El fet és que sovint algunes d’aquestes vaines han augmentat (imperceptiblement) de diàmetre i no aconsegueixen entrar adequadament a la galga. Això no seria major problema si havent passat pel die corresponent el recalibrat fos total, però amb els dies de RCBS que utilitzo no se’m sol·luciona el problema. La conclusió és que algunes d’aquestes vaines, tot hi estar en perfecte estat (aparent, si més no) han de ser descartades per evitar mals majors al camp de tir.

Avui he decidit que aniré fent un report de les quantitats i les marques afectades, i potser més endavant en podré extreure alguna conclusió, com per exemple quines marques és preferible evitar si volem aprofitar les vaines per a recarregar. Tot això pel que fa referència al meu revòlver Colt Python.

Detall d'algunes de les marques afectades. Hi ha relació amb el problema?

De moment, la relació observada és la següent:

– 9 vaines marca Gevelot amb la inscripció: Gevelot 38 SW SPL

– 5 vaines marca Geco amb la inscripció: Geco 38 Special

– 3 vaines G.F.L. amb la inscripció G.F.L. 357 Magnum

– 3 vaines Speer platejades amb la inscripció: Speer 38 Special

– 2 vaines M.F.S. amb la inscripció: M.F.S. 38 Special

– 2 vaines HP amb la inscripció: HP *38-SPL*

– 1 vaina R.P. amb la inscripció: R-P 38 SPL

En total 25 vaines descartades i apartades a falta de trobar una sol·lució, si hi és.

febr. 132010
 

Una més d’entre la sèrie d’accidents de tir que poden ocòrrer, ja sigui per errors humans o dels materials.

L'arma accidentada. Es pot apreciar el bony a la culata... sembla ser que és l'agulla percutora!

La munició utilitzada, calibre .50BMG

Detall dels danys de l'arma

En aquest cas amb un rifle calibre .510 DTC (una variant legal del calibre .50 BMG, degut a les limitacions de l’estat de Califòrnia) de la casa Bohica Arms. Probablement en aquest cas no sigui un cas de mala recàrrega de la munició… sembla ser que el propietari de l’arma tenia problemes per a tancar la recàmera i per aconseguir-ho utilitzava un martell. En la darrera de les sessions de tir va tenir un petit problema… que s’anomena Kaboom. La inutilització de l’arma i per desgràcia uns danys personals prou importants. La mà esquerra amb ossos trencats i tendons seccionats, i la mà dreta severament lascerada.

Alguna traça de les conseqüències del kaboom, tot hi que segurament només és el lloc on van asseure l'accidentat per a practicar-li els primers auxilis

D’aquesta història en podem extreure ràpidament un parell de consells importants. En disparar, i sobretot en aquests calibres, convé anar ben equipat amb mesures de seguretat suficients: Ulleres i protectors auditius per descomptat, i en aquest cas hagués anat fantàstic que el tirador portés uns guants de tir; A més de ser fashion’s permeten agafar millor l’arma i protegeixen un xic més. L’altre consell important seria no forçar mai cap arma. Si alguna cosa no encaixa perfectament, hi ha un problema. Val més desistir de disparar fins que ho haguem resolt o si més no identificat i no representi una amenaça

Més informació a The firearm Blog i a Calguns (lloc inicial de la notícia)

des. 232008
 

Per a mi sempre ha estat una idea absolutament descartada, per la perillositat que comporta el fet, però en aquest fòrum he vist que algú posava la qüestió, i perquè no, he decidit posar-ho al blog, segur que a algú li dissiparà els dubtes…

Parlo del fet següent:

Algú té una caixa de bales heredades, o bé una caixa de bales guardada vés a saber quants anys… i quan s’hi fixa, les vaines estan “lletjotes” (llegir utilitzant la genial imitació del Molina del Polònia), s’han ennegrit, han perdut la brillantor… i és clar, no vol anar al camp de tir amb un “material” tant poc atractiu… La genial idea no es fa esperar: Ja que tenim el tumbler, perquè no utilitzar-lo?

A priori semblaria que per moltes voltes i tombarelles que facin dins del tumbler (evidentment ja hauriem descartat tots aquells sistemes que utilitzen líquids) és altament improvable que es produeixi un cop suficientment fort al pistó com per a desencadenar la detonació… jo no ho descartaria, però. I només per això ja paga la pena abandonar la idea.

Però si això no fós suficientment convincent, en un altre fòrum demostren amb fets i fotografies que afecta a la composició de la pólvora, i això si que és perillós de veritat. I en només 2 hores de tumbler!

El resultat, l’explosió de la bala dins la recàmara del fusell. Les 3 bales prèvies van disparar-se sense problemes, però la 4a devia haver patit més intensament el demembrament de les partícules de pòlvora, el que va provocar un augment – segons l’autor de l’article- de les pressions de 70.000 psi màxims a 138.000 psi. El doble.

I és molt graciosa la última frase: OCCHIO QUANDO SI RICARICA

Graciosa però veritat absoluta.

març 042008
 

Tal com vaig comentar, poso 2 fotografies que il·lustren força bé el que pot ser una sobrepressió:

 

Tal hi com es pot observar fàcilment, en aquestes vaines es veu força bé el coll que apareix prop de la base i el pistó aixafat per la sobrepressió, resultat de carregar amb un excés de pólvora de 3 grains per sobre del màxim recomanat. Quan trobi algun exemple del que podria haver passat amb una mica de mala sort, ho publicaré aquí.

març 032008
 

A Internet, trobem altres persones interessades en la recàrrega del calibre 357 Magnum. Les dosificacions que ells publiciten (que no ens hem de creure mai, si abans no hem contrastat la informació, a risc de patir explosions de l’arma i danys personals que poden ser prou greus):

A la pàgina Armania, proposen:

– 15,43 grains de SP3 per bala de 158 grains

– 16,2 grains per la mateixa recàrrega

A la web d’en Steve Pages marquen que per a una punta de 158 grains, utilitzant pólvora SP3 s’hauria de carregar entre 15.2 i 16.2 grains

Al fòrum de Tirmailly, en un post molt interessant en Bergeon fa públics els seus “estudis” basats en la seva pròpia experiència. La conclusió que n’extreu, per a SP3 i pistons Magnum, és que la millor dosificació és a 15.4 grains.

En diferents fòrums a Internet parlen que la Vectan SP3 hauria d’anat sempre amb una bona càrrega de pólvora… sembla que és perillós de baixar massa la càrrega… A qui hem de creure, doncs? L’experiència personal hem diu que amb les càrregues màximes recomanades i pistons Magnum hi ha sobrepressió. Si baixem les càrregues i mantenim els pistons Magnum… potser trobarem l’equilibri?

He enviat un mail a la casa que fabrica la pólvora Vectan, a veure que hem diuen en aquest cas en concret. Quan sàpiga alguna cosa ho publicaré al blog.

Per anar fent boca i trobar informacions extremadament interessants referents al calibre 357 Magnum:

Ciervos, cartuchos y armas

març 022008
 

Darrerament hem porta de cap un problema de sobrepressió que estic tenint amb les bales recarregades del calibre 357 Magnum.

Qualsevol sobrepressió és important, i no es pot prendre a la lleugera.

Mentre utilitzava la pólvora marca Vectan Ba9, amb la dosificació adequada pel tipus de punta i el pistó que hi posava, tot anava de perles.

Disparava unes bales fantàstiques, que donaven una bona impresió de sortida, i hem permetien fer uns blancs més que acceptables per tractar-se d’un calibre bastant potent.

Recentment, però, vaig adquirir a l’Armeria Dolsa d’Andorra la Vella (al 1r pis de l’edifici que està situat davant dels Grans Magatzems Pyrenées) una nova pólvora, també marca Vectan, però aquesta vegada la SP3.

Teòricament, dins de la marca Vectan és la més adequada per al calibre 357 Magnum, però a mi de moment no m’està donant bons resultats:

Per començar, i molt més important que la resta de motius, és els problemes de sobrepressió que m’està donant. La vaina per al calibre 357 Magnum, que és uns 3 mil·límetres i escaig més llarga que la del calibre 38 special, va completament plena de pólvora, de dalt a baix, i el fet de no tenir gens d’espai per a la correcta combustió dels gasos potser provoca que la vaina, un cop disparada, presenti prop de la base un collar més ample que la resta de la vaina, el que fa que sigui de difícil extracció, i al mateix temps queda inutilitzada per a posteriors recàrregues.

Un altre dels punts foscos que tinc és que el llibre del Malfatti hem dóna exactament les dosificacions per a SP3 exactes que jo utilitzo (17,3 i 17,7 grains exactament, per una punta de 158 grains). I totes dues hem donen sobrepressió.

El tercer punt de la discòrdia vé pel fet que jo, més papista que el papa, he pretès utilitzar enlloc de pistons normals com els que utilitzava abans (CCI 500 Sp) n’hi he posat uns altres, marca Winchester WSPM, és a dir, MAGNUM, que teòricament han de ser perfectes per al calibre que tracto.

Finalment, el quart punt que no m’ha agradat ni mica ni gens són les restes que queden al canó del meu Colt Phyton de 6″, restes que hem queden inevitablement tant en una dosificació com en una altra, i que no hem passava amb la Vectan Ba9.

No hem dono pas per vençut, però en recàrrega de vegades les coses es compliquen fins a límits insospitats. Miraré de publicar fotos de la sobrepressió, per a que vegeu el problema quin és, i com queden d’aixafats els pistons Magnum un cop disparats.

Amb aquestes coses cal anar sempre amb molt de compte, i sempre, tant mentre recarreguem com mentre disparem, portar ulleres de protecció. No seria la primera vegada que revòlvers o pistoles queden inutilitzats per utilitzar una càrrega inadequada… I això encara rai, mentre no es produeixin danys personals!

febr. 182008
 

Des que vaig instal·lar el sistema Carver Mount

a la meva Glock 17C, amb la intenció d’iniciar-me en la categoria Open d’IPSC (International Practical Shooting Confederation), tinc un problema amb la extracció de les vaines: Com que el muntatge queda força baix, la vaina expulsada xoca amb la base del muntatge i sovint rebota altre cop cap a l’extractor, abans que aquest hagi tingut temps de tancar-se altra vegada. Com a resultat, tinc interrupcions en el servei en un 50% dels trets aproximadament. Evidentment, en aquestes condicions és impossible pretendre anar a una competició, així que estic estancat fins que trobi una sol·lució. (que no passi per retirar el muntatge, evidentment).

Sembla ser que hi ha una sol·lució, però encara estic dubitatiu:

Es tracta d’instal·lar un ejector extès com aquest: