març 052017
 

Ahir dissabte es van alinear els astres i vaig trobar el moment, les ganes i la possibilitat d’agafr les armes i anar a treure una mica la pols. Fa… quan, 2 anys? tres? que no hi passava. Vam anar-hi per última vegada amb una colla de bons amics per gaudir de nou d’un plaer ja gairebé oblidat… i ara ja tornava a estar oblidat! Com sempre en aquestes ocasions, no sé qui m’hi trobaré, ni quina arma tindré ganes d’utilitzar, així que carrego tot el que puc transportar (que fa un embalum considerable) i cap al Club falta gent!

La primera sorpresa és veure que no ha canviat res. És alleugeridor comprovar que els mals auguris no s’han complert, així que tot hi restar a la corda fluixa la supervivència del Club es manté. La segona sorpresa és trobar-me una competició inesperada (no hi penso mai a comprovar el calendari de competicions, i això que està ben claret a la seva web!). Per mi una inicial mala notícia, perquè els meus plans (ei, fets sobre la marxa) no es podrien complir. Estar una estona amb cada una de les armes, anar foradant dianes amb calma, mirant de prendre el temps necessari per a retrobar aquell plaer de què parlava abans… En canvi, se m’obria la possibilitat de retrobar vells amics d’aquells que només et trobes al Club. Fins hi tot hi havia tiradors que a la seva millor època eren excepcionals i justament avui havien decidit de retornar a la pràctica del tir de competició amb el calibre .22lr. Òbviament només vaig necessitar 3 mil·lèsimes de segon per decidir que avui seguiria els esdeveniments tal hi com s’anessin presentant. La competició s’iniciava a les 16.30 i jo havia arribat amb 10m d’avança. Providencial.

Me’n sobraven ben bé 7. Obrir les bosses, preparar la Unique DES69, campiona olímpica i adonar-me que:

1- No tenia bales de competició (millor, sempre hem podria excusar dels mals resultats). Al fons d’una de les bosses va aparèixer finalment una caixeta de Eley (ep!) que finalment vaig descartar a favor d’unes RWS. Jo que havia pensat que hauria de competir amb bales de costellada!

2- Quan feia que no netejava l’arma? Pobreta… No vaig gosar fer una ullada al canó. No hi havia temps, i no hauria servit de res a hores d’ara (nota mental: netejar les armes en acabar)

3- No portava telescopi… en vaig demanar un al Club. Mala idea. El primer ni enfocava ni es mantenia quiet. El que hem van deixar després si que enfocava (més o menys) però no es mantenia quiet tampoc. La meva decisió veient el panorama va ser competir a pèl. Sense ullera. Ja hem cantarien els resultats els àrbitres.

4- No portava les ulleres de competició! Encara no les he estrenat…

5- Mmmm… sense cinturó la posició hem costaria més d’agafar.

6- Jo no hi dono massa importància però hi havia un ambient competitiu bastant fort… i s’empega!

 

La tirada calibre 22lr (stàndard) consisteix en una primera tirada de 5 bales del calibre 22lr de prova. No tinc apuntats els resultats però recordo que va anar força bé (amb les bales RWS). Després ja començava la competició i els resultats ja tenien importància, així que vaig carregar el segon carregador amb les Eley. Així, tenia 2 carregadors. El primer encara amb RWS (pensava que eren 3 tirades de prova…) i el segon amb les de compe.

La primera tirada me la vaig prendre tant a la lleugera que no vaig apuntar els resultats. Són 4 tirades de 5 bales durant 150 segons. Després vaig recuperar del jutge les puntuacions que ara us poso:

 

10 – 8 – 7 – 7 – 6. Amb les bales RWS. Vaig pensar que estava menys rovellat del que pensava! Certament havia anat malament, però si encara era capaç de fer un 10…!

7 – 6 – 6 – 5 – 4. Aquest era el carregador amb les Eley. Osti, si continuava així valia més que hem retirés ara! Vaig reflexionar una estoneta (jo no necessitava pas els 150 segons, en 10 o 15 ja ho tenia tot amanit), i vaig pensar de tornar a posar les RWS. Al cap i a la fi jo havia pensat inicialment que eren de costellada però no! Són alemanes i de molt bona factura, així que si les angleses no hem feien quedar mínimament bé, potser les alemanes es portarien millor. Vaig començar a apuntar els resultats. Encara no pensava fer-ne cap entrada al blog.

10 – 9 – 8 – 8 – 1. Un altre cop amb les RWS. Si obviem l’últim tret, la resta feia patxoca! Decidit, hem quedava les RWS per avui. Això hauria estat millor de tenir-ho decidit abans de la competició, però la improvisació és el que té. Interiorment aquí estava molt cofoi. Val a dir que la Unique va sola, només cal posar-hi una mica de voluntat i els resultats surten sols. I l’1 del final hem va picar una mica l’orgull. Poquet, però aquí ja hem va pujar una mica la foguerada.

10 – 9 – 7 – 7 – 6. La última tirada de 150 segons. No era cap meravella, però hi tornava a haver un 10! Mooolt millor del que esperava. Les properes 4 tirades calia fer-les en 20 segons cada una. Veurem.

10 – 9 – 9 – 8 – 5. GENS malament! Aquí alguns dels altres tiradors van fallar fins hi tot trets! El 5 no és un bon resultat, però interiorment estava orgullós. 20 segons.. i encara me’n sobraven 10.

10 – 9 – 9 – 8 – 6. Continuava bé. Fins hi tot una mica millor. I tenint en compte que no sabia el resultat fins que la jutge el llegia, hem mantenia relaxat però content de mi mateix.

9 – 8 – 8 – 7 – 6. Aquesta vegada els resultats no anaven a l’hora… però igualment fins ara la cosa havia anat relativament fina.

10 – 9 – 9 – 8 – 6. Molt millor. La passada tirada havia estat un petit i enutjós problema temporal.

10 – 10 – 9 – 8 – 7.  Home! La primera tirada en 10 segons i aconseguia la meva millor puntuació de tota la compe! Si m’interessés realment per la competició hauria de mirar de treballar què passa amb els últims trets, que la cosa baixava força.

8 – 7 – 7 – 7 – 0. Aquí hem va sorprendre una mica la velocitat. Curiós. Ah! I el 0 en realitat era la darrera bala que havia tocat la diana en el moment que es plegava… que va fer un forat més gran que el doble del normal i es veu que aleshores es compta com un 0. Poc que m’importava aquest 0! Per mi i el meu indestructible ego allò només indicava que havia tocat la diana! I ja era més que alguns blancs que havien fet els companys!

9 – 9 – 7 – 7 – 5. Tornem amb el problema dels darrers trets… A veure si al final m’hi hauré de posar en “sèrio”!!

9 – 9 – 7 – 7 – 4.  Final de la competició. Orgullós del resultat (450 punts… d’un total de 600! Si no recordo malament el meu rècord estava en els 506. Sortosament encara conservo la 2a categoria. Si cada any es perdés la categoria i calgués tornar a demostrar resultats ho tindria clar!

Després i tenint en compte que havia portat tota la ferralla hem vaig quedar a disparar amb totes elles. La Mosquito (també en 22lr) hem va demostrar que no és una arma de precisió sinó de combat. La Glock 9mm amb el Cmore és senzillament impressionant. Caldria mirar perquè tots els trets van a parar a les 2. El Phyton en .357 Magnum… Uf! Quina delícia. Com la dita i la película, Molt soroll per a no res! però content i satisfet. I a fora m’esperava la moto molla i amb una mica de neu. Dia hivernal, temperatures hivernals! No vaig fer fotos i no vull posar-ne d’una Unique forastera, així que només comentar per finalitzar que és una arma excepcional. Es va fabricar a finals dels 70 a França… ho sigui que té probablement 40 anys…. Uau.

 

 

abr. 052013
 

És un problema i sona a tòpic, però la realitat -si més no generalitzant- és que tot el que prové de la Xina és d’una qualitat força dubtosa. I qui més qui menys ho ha patit en pròpia carn i en té sobrades mostres de manera constant als mitjans. Recordeu el cas de les sabates xineses que eren altament perjudicials per la salut? Només és un exemple, potser dels més sonats.

Una opinió similar en tinc de les armes que fabrica la casa Norinco, que tot hi no haver-ne comprat mai cap, n’he tingut alguna a les mans i efectivament es noten uns acabats i un tacte gens agradables. Les opinions majoritàries que es poden trobar per internet no són gens afalagadores, tampoc.

I recentment, repassant un article-comparativa de munició de diferents calibres i marques (juraria que era en aquest blog, però no trobo l’enllaç directe) i puntuant la munició amb la que s’aconseguia una agrupació més ajustada, les marques xineses eren invariablement les pitjors posicionades, i estem parlant d’una comparativa força acurada, que sovint comprenia més de 25 marques i tipus diferents de munició per a cada calibre! És una llàstima que no trobi l’enllaç!

Ahir comentàvem amb uns amics a la galeria de tir com es nota la qualitat de la munició, fins-hi tot a només 25m. I òbviament vam estar absolutament d’acord en que les pitjors marques eren les xineses o fabricades a la Xina (al menys del que havíem pogut provar). És clar que per a fer una mica de soroll són rematadament assequibles, però si volem tenir alguna garantia de fer blancs, no cal ni plantejar-s’ho.

I avui apareix la notícia que l’exèrcit del Perú ha hagut de retirar tot un lot de munició comprada el 2010 (un lot de més de 1/2 milió de bales) per constants fallades, com l’encasquetament i les restes de pólvora  a mig cremar que queden a les armes dels soldats. La broma els va costar en aquell moment 5.2 milions de dòlars americans, ja que la comanda també incloïa altres ítems. Si tot el lot els ha sortit així, ja cal que s’hi mirin més prim, la pròxima vegada que hagin de comprar materials! La marca de la munició? Norinco. L’origen: la Xina.

Massa coincidències per una setmana?

nov. 192010
 

És que són la repera.

Els americans, qui si no, avui resulta que s’han inventat que és el Dia Nacional (per ells) de la munició. Proposen que tots aquells que donin suport al seu dret constitucional a portar armes i utilitzar-les en cas de ser necessari comprin avui un mínim de 100 bales. Ras i curt, si hi ha aproximadament 75 milions de persones armades als Estats Units d’Amèrica, i cadascuna d’aquestes comprés 100 bales, seria en un dia 7,5 bilions de bales que es vendrien.

Caldria suposar moltes coses per a que això és complís (és un pèl fantasiós), entre elles:

  • Que tothom n’estigués assabentat
  • Que tothom estigués disposat a donar suport a la iniciativa
  • Que tothom tingués temps per a fer-ho, diners i la oportunitat
  • Que les botigues no entressin en una ruptura de stock al cap de 3 minuts d’obrir.

Però és una mostra més que el món de les armes a nivell civil mou molt diners, i genera moltes pressions tant a favor com en contra.

No cal dir que aquí això suposaria una previsió mínima de 3 mesos per aconseguir els permisos necessaris a la Policia per a l’adquisició de munició, i demanar a l’armeria que ens assegurés la disponibilitat de l’estoc que vulguéssim comprar. Gairebé gairebé igual, tu!

Via The guns and ammo enthusiast blog

març 272010
 

Seguint l’estela del software o programes per a que ens facilitin la vida a l’hora de practicar les nostres passions, en aquest cas les armes i la recàrrega de munició, arriba una nova versió d’un programa per a windows, compatible amb la darrera versió, el windows 7; QuickLOAD, que bàsicament ens ofereix una simulació de la recàrrega per a les nostres armes. Si en voleu consultar els calibres inclosos i les pòlvores (si, jo ja ho he fet per vosaltres i efectivament el 9mm Parabellum, el .38 Special, el .357 Magnum… tots hi són. I si, les pòlvores Vectan també. Algunes, si més no! – la SP3 no!-).

Sembla força complet, i tot hi estar en anglès aquí l’idioma no és cap barrera infranquejable. Les dades les dóna tant en mesures americanes com internacionals, per tant a priori ni tan sols necessitarem convertir les unitats.

En teniu una ressenya molt completa (de la versió 3.1, però) aquí.

febr. 132010
 

Una més d’entre la sèrie d’accidents de tir que poden ocòrrer, ja sigui per errors humans o dels materials.

L'arma accidentada. Es pot apreciar el bony a la culata... sembla ser que és l'agulla percutora!

La munició utilitzada, calibre .50BMG

Detall dels danys de l'arma

En aquest cas amb un rifle calibre .510 DTC (una variant legal del calibre .50 BMG, degut a les limitacions de l’estat de Califòrnia) de la casa Bohica Arms. Probablement en aquest cas no sigui un cas de mala recàrrega de la munició… sembla ser que el propietari de l’arma tenia problemes per a tancar la recàmera i per aconseguir-ho utilitzava un martell. En la darrera de les sessions de tir va tenir un petit problema… que s’anomena Kaboom. La inutilització de l’arma i per desgràcia uns danys personals prou importants. La mà esquerra amb ossos trencats i tendons seccionats, i la mà dreta severament lascerada.

Alguna traça de les conseqüències del kaboom, tot hi que segurament només és el lloc on van asseure l'accidentat per a practicar-li els primers auxilis

D’aquesta història en podem extreure ràpidament un parell de consells importants. En disparar, i sobretot en aquests calibres, convé anar ben equipat amb mesures de seguretat suficients: Ulleres i protectors auditius per descomptat, i en aquest cas hagués anat fantàstic que el tirador portés uns guants de tir; A més de ser fashion’s permeten agafar millor l’arma i protegeixen un xic més. L’altre consell important seria no forçar mai cap arma. Si alguna cosa no encaixa perfectament, hi ha un problema. Val més desistir de disparar fins que ho haguem resolt o si més no identificat i no representi una amenaça

Més informació a The firearm Blog i a Calguns (lloc inicial de la notícia)

gen. 132010
 

De vegades no cal anar a buscar notícies a Kosovo si les tenim tant a prop com a Darnius, a l’Alt Empordà gironí. Resulta que a finals de novembre de 2009 un veí de la zona va ensopegar un projectil d’artilleria en una zona boscosa del poble de Darnius, i va decidir avisar els Mossos d’Esquadra. Resulta que aquella troballa inusual i anecdòtica va acabar amb la recuperació de gairebé 1.000 projectils d’artilleria, antitanc i antiaeris, procedents d’un antic polvorí ubicat al celler d’una masia que un patriota català s’havia encarregat de guardar en temps de la guerra civil espanyola. Fins que l’avançada de les tropes feixistes van obligar els republicans a fer esclatar la masia i tot el que s’hi trobava amagat, per tal d’evitar que caigués en males mans.

Doncs no ha estat fins fa un parell de mesos que s’ha recuperat el que segurament són les restes d’aquell polvorí, que tota fa suposar doncs que era força important. Els projectils recuperats i ara destruïts definitivament sembla que estaven en bon estat -encara que la imatge faci suposar el contrari-, la majoria amb espoleta i càrrega.

Més informació a LaMalla

gen. 102010
 

L’ex-actor Arnold Schwarzenegger, ara governador de l’estat de Califòrnia, ha signat una llei ben polèmica que va entrar en vigor el dia 1 de gener d’enguany.

La llei té esbalaïts tots els defensors de les armes per la precipitació amb que es pretén posar en pràctica. i és que fins al moment acatar-la, per molt que es vulgui és impossible.

Parlo del polèmic tema de la microestampació, que consisteix en marcar per mitjà de làser cada arma amb un número identificatiu. Concretament el que es marca en negatiu és l’agulla percutora – firing pin-, el que desemboca en que cada vegada que l’arma dispara (es parla d’armes semiautomàtiques, no sé si també afectarà els revòlvers, les escopetes, rifles i armes automàtiques) marca clarament el pistó de la bala, quedant gravat el número corresponent a l’arma, i teòricament doncs, identificant clarament la relació entre una arma i la vaina expulsada -i per tant disparada-.

Parlo de teoria, perquè si fos tan senzill ja s’estaria fent, i per contra hi trobo alguns esculls enutjosos.

Als Estats Units d’Amèrica, amb una pena de mort vigent en força estats, és certament perillós, ja que és massa senzill alterar les proves i per tant incriminar algú innocent en un crim.  A més, a nivell industrial no deu ser senzill d’implementar el marcatge en sèrie, amb números diferenciats, amb una tecnologia que de ben segur molts armers fabricants d’armes no disposen i que sens dubte els suposarà un desembors econòmic important per a complir la llei. Tampoc no es pot estandarditzar la fabricació de les agulles percutores, ja que cada model d’arma té la seva… i si només Califòrnia vota la llei, però ni la resta dels Estats Units ni del món ho fan, què representa que han de fer les armeries d’aquest estat, no vendre armes? Segurament aquest és el final buscat, però en un país com els Estats Units… costa de creure.

De moment tota la maquinària pro-gun està mobilitzant-se per a oposar-se a la llei. Ja veurem com avançarà aquest tema, però sens dubte serà interessant seguir-lo de ben aprop, ja que ens podria arribar aquí més aviat del que ens pensem!

És clar que són els mateixos que han aprovat estat a punt d’aprovar una altra llei que prohibeix portar armilles antibales (WTF!). Per quan una llei que il·legalitzi les camises florejades que tan es porten en aquell estat?

gen. 082010
 

Tot hi que fa temps que no en parlo, en temes de recàrrega de munició no es pot deixar res a l’atzar. Totes les variants que necessitem cobrir estaran probablement ja estudiades i ben documentades, així que si no tenim MOLT clar que la variació que pretenem fer és factible, el millor és no fer-la o buscar informació, que segur que hi és.

Convé recordar que variacions en el tipus de punta (recobriment, pes, base, material…), en el tipus de vaina (marca, material, nova o recuperada, longitud, diàmetre, amb gas-check…), en el tipus d’iniciador (marca, càrrega, diàmetre, col·locació…), en el tipus de pólvora (marca, quantitat, pes, tipus, volum, si està ben guardada…) i totes les combinacions possibles entre elles, com l’enfonsament de la bala, el tancament de la vaina, la longitud i el pes total de la bala… tots aquests paràmetres ben ajustats ens condicionarà un resultat òptim o per contra un problema d’alimentació en el millor dels casos… o quelcom més greu si ens situem en el plànol de les desgràcies, passant per la inutilització de l’arma, evidentment.

Donat que la xarxa cada vegada ens facilita més l’accés a tot tipus d’informació, la recàrrega no es podia quedar endarrera, i la casa comercial Hodgdon, fabricant americana de pólvores, ha decidit publicar la seva base de dades interna per a gaudi de tots els aficionats o professionals… que treballin amb subministres americans de la marca Hodgdon, IMR i Winchester. Bàsicament posen a disposició del públic un buscador molt eficaç per a combinar mil i una possibilitats per a cada calibre, dins d’aquestes marques.

Per exemple la informació que serveix per al calibre 9mm Luger és la següent:

Bullet Weight (Gr.) Manufacturer Powder Bullet Diam. C.O.L. Grs. Vel. (ft/s) Pressure Grs. Vel. (ft/s) Pressure

90 GR. SPR GDHP Hodgdon Longshot .355″ 1.010″ 6.0 1278 29,400 PSI 7.0 1378 32,300 PSI
90 GR. SPR GDHP Hodgdon HS-6 .355″ 1.010″ 7.9 1361 27,400 CUP 8.2 1413 30,900 CUP
90 GR. SPR GDHP Winchester AutoComp .355″ 1.010″ 6.1 1255 27,700 PSI 6.5 1332 32,100 PSI
90 GR. SPR GDHP Hodgdon Universal .355″ 1.010″ 5.0 1170 25,700 CUP 5.5 1266 30,100 CUP
90 GR. SPR GDHP Winchester 231 .355″ 1.010″ 5.5 1312 25,400 CUP 5.8 1349 30,100 CUP
90 GR. SPR GDHP Hodgdon HP-38 .355″ 1.010″ 5.5 1312 25,400 CUP 5.8 1349 30,100 CUP
90 GR. SPR GDHP IMR SR 7625 .355″ 1.010″ 4.9 1216 27,300 PSI 5.5 1292 30,600 PSI
90 GR. SPR GDHP IMR PB .355″ 1.010″ 3.9 1141 27,200 PSI 4.3 1231 32,200 PSI
90 GR. SPR GDHP Hodgdon Titegroup .355″ 1.010″ 4.7 1239 25,700 CUP 5.0 1305 30,000 CUP
90 GR. SPR GDHP IMR 700-X .355″ 1.010″ 4.1 1215 27,700 PSI 4.5 1279 32,200 PSI
95 GR. SIE FMJ Hodgdon Longshot .355″ 1.020″ 5.8 1192 25,800 PSI 6.8 1356 33,300 PSI
95 GR. SIE FMJ Hodgdon HS-6 .355″ 1.020″ 7.3 1232 26,500 CUP 7.8 1339 31,300 CUP
95 GR. SIE FMJ Winchester AutoComp .355″ 1.010″ 5.6 1216 27,300 PSI 6.1 1306 32,600 PSI
95 GR. SIE FMJ Hodgdon Universal .355″ 1.020″ 4.6 1182 26,800 CUP 5.2 1292 31,700 CUP
95 GR. SIE FMJ Winchester 231 .355″ 1.020″ 4.8 1189 26,300 CUP 5.3 1273 31,400 CUP
95 GR. SIE FMJ Hodgdon HP-38 .355″ 1.020″ 4.8 1189 26,300 CUP 5.3 1273 31,400 CUP
95 GR. SIE FMJ IMR SR 7625 .355″ 1.020″ 4.9 1172 27,800 PSI 5.4 1259 32,500 PSI
95 GR. SIE FMJ IMR PB .355″ 1.020″ 3.9 1075 25,400 PSI 4.3 1178 32,700 PSI
95 GR. SIE FMJ Hodgdon Titegroup .355″ 1.020″ 4.7 1241 28,500 CUP 5.0 1298 32,000 CUP
95 GR. SIE FMJ IMR 700-X .355″ 1.020″ 4.1 1137 26,300 PSI 4.5 1224 31,500 PSI
100 GR. SPR FMJ Hodgdon Longshot .355″ 1.050″ 5.5 1158 26,500 PSI 6.5 1315 33,300 PSI
100 GR. SPR FMJ Hodgdon HS-6 .355″ 1.050″ 7.2 1270 23,900 CUP 7.5 1313 28,600 CUP
100 GR. SPR FMJ Hodgdon Universal .355″ 1.050″ 4.8 1119 27,200 CUP 5.3 1212 31,500 CUP
100 GR. SPR FMJ Winchester 231 .355″ 1.050″ 5.1 1218 25,200 CUP 5.5 1282 28,400 CUP
100 GR. SPR FMJ Hodgdon HP-38 .355″ 1.050″ 5.1 1218 25,200 CUP 5.5 1282 28,400 CUP
100 GR. SPR FMJ Hodgdon Titegroup .355″ 1.050″ 4.7 1234 28,300 CUP 5.0 1289 30,300 CUP
115 GR. FMJ Winchester WSF .355″ 1.169″ 4.9 1060 24,200 PSI 5.7 1195 31,900 PSI
115 GR. JHP Winchester WSF .355″ 1.169″ 5.2 1095 28,700 PSI 5.7 1165 32,100 PSI
115 GR. LRN Hodgdon Longshot .356″ 1.100″ 5.0 1032 20,200 CUP 6.0 1166 27,300 CUP
115 GR. LRN IMR 800-X .356″ 1.100″ 4.5 1004 24,000 PSI 5.3 1128 28,200 PSI
115 GR. LRN IMR SR 4756 .356″ 1.100″ 4.5 1027 25,000 PSI 5.2 1145 31,600 PSI
115 GR. LRN Hodgdon HS-6 .356″ 1.100″ 6.4 1117 27,900 CUP 6.9 1170 32,200 CUP
115 GR. LRN Winchester AutoComp .356″ 1.100″ 4.4 1002 24,800 PSI 5.1 1145 31,500 PSI
115 GR. LRN Hodgdon Universal .356″ 1.100″ 4.0 1034 24,400 CUP 4.5 1124 31,300 CUP
115 GR. LRN Winchester 231 .356″ 1.100″ 4.3 1079 28,400 CUP 4.8 1135 32,000 CUP
115 GR. LRN Hodgdon HP-38 .356″ 1.100″ 4.3 1079 28,400 CUP 4.8 1135 32,000 CUP
115 GR. LRN IMR PB .356″ 1.100″ 3.3 974 26,900 PSI 3.7 1061 32,500 PSI
115 GR. LRN Hodgdon Titegroup .356″ 1.100″ 3.9 1075 25,800 CUP 4.3 1151 30,500 CUP
115 GR. LRN IMR 700-X .356″ 1.100″ 3.3 986 25,200 PSI 3.7 1082 31,900 PSI
115 GR. LRN Hodgdon Clays .356″ 1.100″ 3.0 954 25,300 CUP 3.4 1039 31,000 CUP
115 GR. SPR GDHP IMR 700-X .355″ 1.125″ 3.9 991 26,000 PSI 4.2 1091 31,900 PSI
115 GR. SPR GDHP Hodgdon Longshot .355″ 1.125″ 5.0 1127 29,000 PSI 6.0 1203 32,300 PSI
115 GR. SPR GDHP Hodgdon HS-6 .355″ 1.125″ 6.7 1171 26,700 CUP 7.0 1234 29,400 CUP
115 GR. SPR GDHP Winchester AutoComp .355″ 1.125″ 5.1 1078 28,200 PSI 5.6 1161 32,500 PSI
115 GR. SPR GDHP Hodgdon Universal .355″ 1.125″ 4.5 1029 27,400 CUP 5.0 1149 31,200 CUP
115 GR. SPR GDHP Winchester 231 .355″ 1.125″ 4.7 1075 25,300 CUP 5.1 1167 28,100 CUP
115 GR. SPR GDHP Hodgdon HP-38 .355″ 1.125″ 4.7 1075 25,300 CUP 5.1 1167 28,100 CUP
115 GR. SPR GDHP IMR SR 7625 .355″ 1.125″ 4.5 1031 28,000 PSI 4.9 1113 32,300 PSI
115 GR. SPR GDHP IMR PB .355″ 1.125″ 3.6 957 28,300 PSI 4.0 1038 32,000 PSI
115 GR. SPR GDHP Hodgdon Titegroup .355″ 1.125″ 4.5 1135 29,500 CUP 4.8 1158 30,500 CUP
115 GR. SPR GDHP Hodgdon Clays .355″ 1.125″ 3.7 1066 30,900 CUP 3.9 1095 32,600 CUP
124 GR. FMJ Winchester WSF .355″ 1.169″ 4.7 1015 27,700 PSI 5.3 1115 32,700 PSI
124 GR. LEAD RN Winchester WSF .355″ 1.169″ 4.0 945 22,200 PSI 4.7 1055 27,300 PSI
125 GR. LCN Hodgdon Longshot .356″ 1.125″ 5.0 1052 24,700 CUP 5.7 1115 28,300 CUP
125 GR. LCN IMR 800-X .356″ 1.125″ 4.5 1015 24,900 PSI 5.0 1051 26,200 PSI
125 GR. LCN IMR SR 4756 .356″ 1.125″ 4.2 972 24,400 PSI 4.8 1071 30,200 PSI
125 GR. LCN Hodgdon HS-6 .356″ 1.125″ 5.9 1023 24,400 CUP 6.6 1124 30,700 CUP
125 GR. LCN Winchester AutoComp .356″ 1.125″ 4.3 1012 26,700 PSI 4.8 1101 32,800 PSI
125 GR. LCN Hodgdon Universal .356″ 1.125″ 3.8 993 24,400 CUP 4.3 1096 31,300 CUP
125 GR. LCN Winchester 231 .356″ 1.125″ 3.9 1009 25,700 CUP 4.4 1086 31,200 CUP
125 GR. LCN Hodgdon HP-38 .356″ 1.125″ 3.9 1009 25,700 CUP 4.4 1086 31,200 CUP
125 GR. LCN IMR SR 7625 .356″ 1.125″ 3.6 933 24,600 PSI 4.1 1035 31,200 PSI
125 GR. LCN IMR PB .356″ 1.125″ 2.9 908 25,500 PSI 3.4 1004 34,000 PSI
125 GR. LCN Hodgdon Titegroup .356″ 1.125″ 3.6 1002 22,900 CUP 4.0 1096 30,400 CUP
125 GR. LCN IMR 700-X .356″ 1.125″ 2.9 899 23,700 PSI 3.4 1003 31,600 PSI
125 GR. LCN Hodgdon Clays .356″ 1.125″ 2.9 899 22,700 CUP 3.3 993 30,900 CUP
125 GR. SIE FMJ Hodgdon Longshot .355″ 1.090″ 4.7 1022 28,100 PSI 5.7 1162 33,400 PSI
125 GR. SIE FMJ IMR SR 4756 .355″ 1.090″ 4.5 973 25,700 PSI 4.9 1037 28,700 PSI
125 GR. SIE FMJ Hodgdon HS-6 .355″ 1.090″ 6.4 1131 25,600 CUP 6.8 1169 27,100 CUP
125 GR. SIE FMJ Winchester AutoComp .355″ 1.090″ 4.7 1055 28,900 PSI 5.2 1120 33,300 PSI
125 GR. SIE FMJ Hodgdon Universal .355″ 1.090″ 4.3 1031 26,900 CUP 4.9 1118 30,600 CUP
125 GR. SIE FMJ Winchester 231 .355″ 1.090″ 4.4 1009 24,600 CUP 4.8 1088 28,800 CUP
125 GR. SIE FMJ Hodgdon HP-38 .355″ 1.090″ 4.4 1009 24,600 CUP 4.8 1088 28,800 CUP
125 GR. SIE FMJ IMR SR 7625 .355″ 1.090″ 4.1 996 28,900 PSI 4.6 1074 33,700 PSI
125 GR. SIE FMJ IMR PB .355″ 1.090″ 3.2 887 25,600 PSI 3.6 974 33,500 PSI
125 GR. SIE FMJ Hodgdon Titegroup .355″ 1.090″ 4.1 1069 27,300 CUP 4.4 1136 30,600 CUP
125 GR. SIE FMJ IMR 700-X .355″ 1.090″ 3.0 845 21,600 PSI 3.6 1007 31,000 PSI
125 GR. SIE FMJ Hodgdon Clays .355″ 1.090″ 3.5 1010 28,000 CUP 3.7 1056 32,500 CUP
147 GR. FMJ Winchester WSF .355″ 1.169″ 3.9 895 28,400 PSI 4.3 950 32,300 PSI
147 GR. HDY XTP Hodgdon Longshot .355″ 1.100″ 3.8 851 25,700 PSI 4.7 1004 33,800 PSI
147 GR. HDY XTP IMR 800-X .355″ 1.100″ 3.5 808 25,600 PSI 4.0 883 28,900 PSI
147 GR. HDY XTP IMR SR 4756 .355″ 1.100″ 3.0 668 21,800 PSI 3.6 834 29,900 PSI
147 GR. HDY XTP Hodgdon HS-6 .355″ 1.100″ 4.3 773 20,200 CUP 5.0 885 27,900 CUP
147 GR. HDY XTP Winchester AutoComp .355″ 1.100″ 3.6 827 27,900 PSI 4.0 916 32,800 PSI
147 GR. HDY XTP Hodgdon Universal .355″ 1.100″ 3.0 803 24,100 CUP 3.3 869 31,000 CUP
147 GR. HDY XTP IMR SR 7625 .355″ 1.100″ 2.8 707 24,000 PSI 3.3 844 32,900 PSI
147 GR. HDY XTP Hodgdon Titegroup .355″ 1.100″ 3.2 855 22,500 CUP 3.6 929 27,500 CUP
147 GR. HDY XTP IMR 700-X .355″ 1.100″ 2.6 764 27,300 PSI 2.9 838 32,000 PSI
147 GR. JHP Winchester WSF .355″ 1.169″ 4.0 900 30,100 PSI 4.3 935 32,300 PSI
147 GR. LEAD CFP Winchester WSF .355″ 1.169″ 3.7 905 28,500 PSI 4.1 965 32,800 PSI

No està malament per un sol calibre, oi? Tant de bo existís una base de dades com aquesta, però englobant totes les marques i fabricants! Per un manual físic seria poc menys que impossible i totalment impracticable, però electrònicament seria ben senzill.

des. 102009
 

sol·lucions imaginatives!

Si fa relativament poc parlàvem de Fun tir en calibre .22lr, ara parlem d’alta precisió amb fusell… en calibre .22lr! És una excel·lent alternativa als costosos aparells emprats en el Bench Rest habitual, on les armes acostumen a voltar dels 3.000€ de cost, i els visors, anelles, bípodes i altres complements poden fer pujar encara moltíssim més la inversió en un bon rifle guanyador, i això sense comptar amb la munició, caríssima tant si es recarrega com, evidentment, si es compra a l’armeria.

Resulta que l’últim diumenge de novembre al Club de Tir Osona van organitzar la seva primera tirada de “Mini F-Class”, amb resultats força sorprenents si tenim en compte que parlem del calibre .22lr a 100m de distància. Com a mostra, la segona classificada va competir amb un CZ 452 Varmint.

Així que ja ho sabem, per a seguir amb la passió del tir sense deixar-hi la camisa en aquests moments complicats econòmicament, sempre podem canviar els calibres utilitzats habitualment per un de ben econòmic i universal.

nov. 162009
 

Sé que als Estats Units d’Amèrica això passa amb relativa freqüència, i no n’hauria parlat de no ser aquest article que dóna més detalls de l’incident. Us parlo de la recent matança a Fort Hood, una mena de campus enorme (800 km2) que fa les funcions d’entrenament pels soldats que han de marxar a l’Irak de manera immediata. Hi viuen un total de 65.000 persones (ostres, gairebé com tota la població d’Andorra!!!) i està situat a Texas. Fa uns dies un oficial d’origen palestí (però nascut a Virginia, USA) que feia les funcions de psiquiatre a la base militar i que properament havia de ser enviat a l’Irak per atendre els soldats americans va decidir tirar pel dret i disparar contra tots aquells que es trobaven en la seva línia de tir. Igual que els adolescents sonats que ja ens estem acostumant a veure per la TV que agafen les armes que tenen al seu abast i disparen a tort i a dret contra companys i professors indistintament.

El resultat fatal va ser de 13 morts i una trentena de ferits, però han quedat obertes moltes ferides a l’estat d’ànim dels americans, i és que s’han donat diversos factors que posen en dubte moltes creences i afavoreixen pensaments racistes:

Primer de tot, que una persona nascuda i criada en un país occidental hagi triat aquest final. És cert que practicava la religió musulmana, anava regularment a les mesquites i darrerament es cartejava amb un imam radical que s’havia traslladat a viure al Iemen. Això podria fer sospitar, però seguint per aquí es faria una caça de bruixes on no quedaria ni l’apuntador. També és curiós que malgrat tots els sistemes espies que tenen els americans en funcionament (Carnivore, Echelon) no hagin detectat a temps aquesta tendència homicida.Matances

També no deixa de ser curiós el fet que en una base militar d’aquesta importància els soldats no estan autoritzats a portar armes… si pràcticament a tot el país és legal! A les bases militars no??? D’aquí ve que amb una “simple” pistola hagi estat capaç de provocar tal mortaldat. En qualsevol altra circumstància no hauria pogut acabar amb la vida de més de 3 o 4 persones, que ja són moltes, masses, però en tot cas un nombre substancialment inferior a les 13 víctimes mortals del cas.


I és que la “simple” pistola és ni més ni menys que una arma d’origen belga, la coneguda FN Five-Seven, als USA l’anomenen la copkiller – assassina de policies- i és que dispara munició 5.7-28mm (d’aquí el five seven), que és extremadament potent i amb un gran poder de penetració. En relació amb el calibre 9mm permet portar més munició en menys espai, al mateix temps que disminueix un 30% la batzegada del tret, i per tant la precisió aconseguida. Hi ha moltes variants en aquesta munició, una d’elles – no disponible pels tiradors esportius- amb la capacitat de penetrar roba especial de Kevlar, les famoses armilles antibales. Suposo que la munició emprada per l’assassí devia ser d’aquest tipus.

No sé quin preu deu tenir, ni si és possible comprar-la pels particulars… Encara que estèticament hem sembla una aberració i la munició sembla que és caríssima…