Dins la vessant més teòrica de les armes i la munició, podriem trobar la ciència que estudia el moviment de la bala, tant a l’interior de l’arma (balística interior) com a un cop surt de la boca del canó (balística exterior).
Aqui miraré d’explicar d’una manera prou planera què és i quines reaccions estudia la balística interior.

Tot s’inicia gràcies a la nostra acció en prèmer el gallet: Això desencadena tota una sèrie d’accions mecàniques que porten a l’inici de l’estudi que ens afecta.
- El percutor colpeja violentament el pistó de la bala allotjada a la recàmera, que conté un element altament explosiu.
- L’explosiu contingut al pistó o fulminant reacciona explotant i alliberant gasos, temperatura i una flamarada dirigida cap a l’interior de la vaina.
- A l’interior de la vaina es troba allotjada la pòlvora, que en rebre la flamarada de l’explosiu s’inflama immediatament, alliberant una gran quantitat de gasos i temperatura.
- Aviat aquests gasos han ocupen tot l’interior de la vaina.
- Però la expansió dels gasos continua, i la vaina es dilata i obtura tota la recàmera, impedint d’aquesta manera qualsevol fuga dels gasos cap a l’exterior.
- La pressiò dels gasos però, continua, fins que aconsegueix trobar una via d’escapament, que només pot ser cap endavant, direcció cap al canó de l’arma.
- Això impulsa la bala a recòrrer la longitud del canó, que a l’inici encara no segueix el camí que marquen les estríes.
- Un cop recorregut un petit camí en vol lliure, la bala s’acomoda a les estries, que li dónen un sentit rotatori per a estabilitzar la seva trajectòria un cop abandoni el canó, que serà immediatament després.
Quan la bala inicia el seu camí, la pressió que encara segueixen generant els gasos de la combustió de la pòlvora en teoría no son tan importants com per a compensar l’augment d’espai que es crea degut a l’allunyament de la bala del punt d’ignició inicial, i per tant és de suposar que la bala a mesura que s’allunya de la recàmera perd pressió.
L’ideal seria que la pòlvora seguís cremant fins el moment que la bala abandonés el canó. Però això no sempre és així:
– Quan la pòlvora s’acaba de cremar molt abans que la bala abandoni el canó, estem parlant de pòlvores ràpides, i que són extremadament perilloses d’utilitzar, ja que generen altíssimes pressions a la recàmera, el que implica que en cas d’una sobrecàrrega o d’una doble càrrega de pòlvora a la vaina, el més probable és que l’arma no pugui soportar aquestes altes pressions i exploti l’allotjament de la bala, la recàmera, aconseguint en molts casos produïr ferides de diversa consideració al tirador, quan no directament la mort. És per això que és tan important de portar sempre proteccions, com a mínim a la vista i l’oïda.
Posted by jaume at 12:38 Tagged with: Armes, balistica, manual, pólvora
Afortunadament el fabricant de les pólvores Vectan, NobelSport, ha respost de manera exemplar: En menys de 3 hores m’ha fet arribar un correu electrònic on atenia la meva petició, i m’ha adjuntat un document en pdf amb tota la informació relativa al calibre en qüestió.
A les taules de recàrrega publicades no n’hi ha pas tanta d’informació!
L’arxiu el podeu descarregar d’aquí
Per al pes de bala que m’interessa (158 grains) trobem 4 taules de recàrrega:
Bala Hornady SWC-HP 10.25 g núm. 10428
(SWC-HP -> Semi Wadcutter/Hollow Point): No interessa seguir aquesta bala perquè no s’ajusta al tipus de bala que tinc. La meva és més aviat com la JHP. A més no presenta taules per la pólvora que vull utilitzar, la SP3. Com que es tracta d’una bala de plom, si utilitzés una pólvora tan ràpida com la SP3 pel canó de l’arma semblaria que sortís una escopinada de plom, enlloc d’una bala. Les altes temperatures farien que el plom es desfés dins el canó.
Bala Sierra JHC 10.25 g núm. 8360
(JHC -> Jacketed Hollow Cavity): No és exactament la meva bala. Té una cavitat central. No s’ajusta al que busco.
Bala Speer JHP 10.24 g núm. 4211
(JHP -> Jacketed Hollow Point): Aquesta sí que sembla la que vull. Coincideix en pes, en estructura i en fabricació (el que no sé es si les meves bales són marca Speer, les tinc una mica a “l’engròs”). Si mirem el que ens marca la taula, com a càrrega mínima ens recomana 13.9 grains, i com a càrrega màxima ens proposa 14.8 grains. Provarem doncs la càrrega màxima, si tenim en compte que fins ara havia provat 17.7 grains! 3 grains de diferència! Amb raó tinc sobrepressió!
Bala Speer LSWC 10.24 g núm. 4623
(LSWC -> Lead Semi Wad Cutter): No interessa seguir aquesta bala perquè no s’ajusta al tipus de bala que tinc. La meva és més aviat com la JHP. A més no presenta taules per la pólvora que vull utilitzar, la SP3. Com que es tracta d’una bala de plom, si utilitzés una pólvora tan ràpida com la SP3 pel canó de l’arma semblaria que sortís una escopinada de plom, enlloc d’una bala. Les altes temperatures farien que el plom es desfés dins el canó. A més, la taula ens especifica que utilitza pistons normals, no Magnum (els CCI SP són els normals, els magnum són els CCI 550, per a la marca CCI, és clar. Cada marca hi posa noms diferents)
Un cop estudiat el pdf que tant amablement m’han fet arribar des de NobelSport, probablement aquesta nit recarregui les noves bales, (poques, encara estic en fase de proves!) i demà les vagi a provar. Un cop solventats tots els problemes, miraré de treure les velocitats de les bales amb la meva configuració específica.
A Internet, trobem altres persones interessades en la recàrrega del calibre 357 Magnum. Les dosificacions que ells publiciten (que no ens hem de creure mai, si abans no hem contrastat la informació, a risc de patir explosions de l’arma i danys personals que poden ser prou greus):
A la pàgina Armania, proposen:
– 15,43 grains de SP3 per bala de 158 grains
– 16,2 grains per la mateixa recàrrega
A la web d’en Steve Pages marquen que per a una punta de 158 grains, utilitzant pólvora SP3 s’hauria de carregar entre 15.2 i 16.2 grains
Al fòrum de Tirmailly, en un post molt interessant en Bergeon fa públics els seus “estudis” basats en la seva pròpia experiència. La conclusió que n’extreu, per a SP3 i pistons Magnum, és que la millor dosificació és a 15.4 grains.
En diferents fòrums a Internet parlen que la Vectan SP3 hauria d’anat sempre amb una bona càrrega de pólvora… sembla que és perillós de baixar massa la càrrega… A qui hem de creure, doncs? L’experiència personal hem diu que amb les càrregues màximes recomanades i pistons Magnum hi ha sobrepressió. Si baixem les càrregues i mantenim els pistons Magnum… potser trobarem l’equilibri?
He enviat un mail a la casa que fabrica la pólvora Vectan, a veure que hem diuen en aquest cas en concret. Quan sàpiga alguna cosa ho publicaré al blog.
Per anar fent boca i trobar informacions extremadament interessants referents al calibre 357 Magnum:
Ciervos, cartuchos y armas