oct. 282009
 

Avui mateix ha vist la llum el primer número de la revista americana AR Guns & Hunting, una més a la col·lecció de revistes gratuïtes i descarregables en PDF per a gaudi de tots nosaltres.

Una més que ha decidit apostar pel futur i buscar posicionar-se en el mercat digital ara que encara pot tenir repercussió pel sol fet de ser-hi. Més endavant, quan totes o la majoria de publicacions s’hagin decantat per aquest format (si bé potser no exclusivament) probablement no tindrà gaire ressò sortir al mercat digital, tret de cercles molt reduïts i especialitzats.

Ara és el moment. No hem cansaré de repetir-ho. S’ha de buscar disminuir els costos de publicació al mateix temps que s’augmenta la presència i la importància dels anunciants rellevants en els temes tractats. Aquest és el camí sense cap mena de dubte.

Parlant una mica de la revista, val a dir que és força interessant, i encara que només sigui per a veure les fotografies (espectaculars) que ilustren els articles, ja paga la pena!

Revista AR Guns & Hunting 1

Actualització: Sembla que aquesta ha estat un foc d’encenalls. No ha passat del 1r número, així que la elimino de la llista de revistes gratuïtes en PDF.

oct. 262009
 

Seguint l’estela deixada en aquest post del Cilinderman, però enllaçant amb la temàtica del nostre blog, he trobat per internet un pdf que sense ser massa políticament incorrecte ens permetrà treure impressions per a generar les nostres pròpies dianes antropomorfes… o en aquest cas alienmorfes! Per tirades de costellada i per passar-ho bé, als qui ens ha agradat la pel·lícula dirigida pel Peter Jackson:

set. 072009
 

I encara una més! Si una flor no fa estiu, aquesta ja és la 11a revista digital, gratuïta i descarregable en PDF al nostre ordinador amb temàtica relacionada d’una o altra manera amb les armes (més directament que indirecta).

Torna a ser en anglès, això si, però per poc domini de la llengua que tinguem segur que pesquem el més important dels articles.

En aquesta ocasió, Shooting Sports, directament dels USA tracta les competicions a nivell nacional, i a fè que n’hi ha un bon munt! No fa goig de veure tants tiradors aliniats en una mateixa competició?

En la darrera competició nacional de pistola, hi van participar més de 700 tiradors. En aquell país tot es fa a desmesura!

set. 062009
 

Directament des de l’imperi britànic ens arriba una nova revista gratuïta i descarregable en format PDF: Target Shooter. El primer número digital va sortir a l’abril i per tant a hores d’ara tenim 6 números per descarregar a través de Scribd. Simplement cal enregistrar-se i tindrem accés a milers de documents pujats per milers de persones, de totes les temàtiques possibles. I pel que sembla està essent la opció majoritària pels editors de revistes digitals, pel que segur que val la pena.

Aquesta vegada la temàtica es difumina i deixa d’enfocar-se exclusivament en les armes i els seus accessoris en general per a centrar-se en les competicions de rifle a llarga distància, pel que es tracten temes relacionats directament amb les armes però més aviat a nivell competitiu. Tot hi això resulta força interessant de fer-hi una ullada. Evidentment i escombrant cap a casa (seva) la gran majoria dels temes tractats versen sobre armes fabricades al seu territori, que d’altra banda són els qui majoritàriament els hi dónen menjar, si hem de basar-nos en les publicitats de la revista. No cal dir que els armers anglesos tenen una reputació envejable…

El número actual es pot baixar de la pàgina principal, en format comprimit o bé directament de Scribd. La resta de números s’han de descarregar de la pàgina Past Issues.

Els enllaços directes a Scribd:

October 2010

September 2010

August 2010

July 2010

June 2010

May 2010

April 2010

March 2010

February 2010

January 2010

December 2009

November 2009

October 2009

September 2009

August 2009

July 2009

June 2009

May 2009

April 2009

set. 012009
 

Vés per on acabo de trobar a la pàgina de la Consociazione Nazionale degli Archibugieri (C.N.D.A., Associació nacional d’arcabussers i amants de les armes antigues) que a més de tractar tot el relacionat amb l’avantcàrrega i les armes antigues també editen un magazine en PDF on es poden consultar els resultats de les diferents especialitats, llegir articles relacionats amb aquest apassionant món i seguir-ne en definitiva l’actualitat. Podeu descarregar les revistes des dels següents enllaços:

Visualizza il Magazine Online in formato PDFAvancarica Magazine n. 1-2005
Visualizza il Magazine Online in formato PDFAvancarica Magazine n. 2-2005
Visualizza il Magazine Online in formato PDFAvancarica Magazine n. 3-2005
Visualizza il Magazine Online in formato PDFAvancarica Magazine n. 4-2005
Visualizza il Magazine Online in formato PDFAvancarica Magazine n. 1-2006
Visualizza il Magazine Online in formato PDFAvancarica Magazine n. 2-2006
Visualizza il Magazine Online in formato PDFAvancarica Magazine n. 3-2006

Visualizza il Magazine Online in formato PDFAvancarica Magazine n. 4-2006
Visualizza il Magazine Online in formato PDFAvancarica Magazine n. 1-2007
Visualizza il Magazine Online in formato PDFAvancarica Magazine n. 2-2007
Visualizza il Magazine Online in formato PDFAvancarica Magazine n. 3-2007
Visualizza il Magazine Online in formato PDFAvancarica Magazine n. 4-2007
Visualizza il Magazine Online in formato PDFAvancarica Magazine n. 1-2008
Visualizza il Magazine Online in formato PDFAvancarica Magazine n. 2-2008
Visualizza il Magazine Online in formato PDFAvancarica Magazine n. 3-2008
Visualizza il Magazine Online in formato PDFAvancarica Magazine n. 1-2009
Visualizza il  Magazine Online in formato PDFAvancarica Magazine n. 2-2009
Visualizza il  Magazine Online in formato PDFAvancarica Magazine n. 1-2010
Visualizza il Magazine Online in formato PDFAvancarica Magazine n. 2-2010
Visualizza il Magazine Online in formato PDFAvancarica Magazine n. 3-2010

ag. 252009
 

Amb les vacances d’agost ni ens n’hem adonat i ja tenim la tercera edició de la revista Tireurs!

Els temes tractats en aquest número:

Heckler & Koch HK416
Sphinx 3000
Faites revivre : 7,5 Suisse 1882
CAS End of trail
Fun Tir
Pedersoli Continental Duelling
Battlefield
Preparation Competitions
VSSK VYCHLOP
45-70 Governement
Camp US
Spyderco 2009 (encara no està disponible l’article)

jul. 062009
 

Una veterana revista americana, Sportsman Magazine, acaba d’incorporar-se al carro dels guanyadors: Ofereix la seva publicació en versió digital, consultable a través d’internet de manera totalment gratuïta, i a més permet descarregar-se-la en versió pdf, per a consultar offline i per a gaudir-la amb tota la tranquilitat que permet aquest format. La revista no és essencialment d’armes i el seu món, però toca un àmbit prou proper com per a que ens sigui interessant si més no donar-hi un cop d’ull: La caça i la pesca, amb les seves armes, eines i accessoris.

L’enllaç porta directament a visualitzar la revista en un format similar al de Zinio, però si us hi fixeu bé i no us acaba de convèncer aquest format (és el meu cas) a la banda superior dreta hi trobareu un botonet que us permetrà descarregar la versió comprimida (format *.zip) de la revista. Un cop descomprimida amb qualsevol programa dedicat a aquests afers, ja teniu la revista a disposició.

AQUEST és el futur de les revistes. Cada vegada la gent en comprarà menys, són de totes totes un negoci en via morta. És un clar exemple d’un negoci que sap reinventar-se i adaptar-se als nous temps. També seria vàlid una subcripció a un preu simbòlic, 1-2 euros. El que no té sentit és comprar aquestes revistes al preu de 6€ la unitat. Això és enterrar-se un mateix.

A gaudir-la!

Revista October -December 2009

Revista Sportsman July-September 2009

jul. 022009
 

Durant segles Andorra no va precisar de cap cos especial que s’encarregués de la delicada missió de protegir la seguretat dins de les fronteres nacionals. No feia falta. Pocs com eren i prou enfeinats com estaven amb el quefer quotidià com per a dedicar-se a fer malifetes!Hi havia com a tot arreu, petits incidents i trifurques vàries, i per a això, per a mantenir l’ordre establert existia -existeix- el Sometent, una milícia popular integrada per tots els caps de casa andorrans, de 21 a 60 anys, armats amb escopetes de caça i liderats pels Capitans i pels Deseners com a lloctinents dels Capitans. Segons narren els documents antics les seves atribucions podien correspondre a impedir robatoris, borratxeres, crits i aldarulls, custodia de presoners, evitar el soroll passades les 10 de la nit i a transportar els Veguers allà on els plagués, entre algunes altres.

Els Capitans els nomenava directament el Consell General, i en funció de les necessitats en nomenava un o més, i els deseners els nomenava directament el Comú. La seva autoritat quedava circumscrita a la seva parròquia.

La figura del Sometent està regulada actualment pel Decret del 23 d’octubre del 1984, i n’eren els Veguers i els Batlles els caps superiors. Un cop l’any es convocaven els homes integrants del Sometent a la Plaça Major, i es passava “revista” tant als homes com a les armes, disparant una vegada enlaire. D’aquesta manera sembla que quedava oficialment demostrat que tant els homes com les armes estaven en condicions de complir la tasca que fóra necessària. Aquest costum però,  s’ha perdut (us imagineu l’estona, la gent i les armes que es reunirien a la Plaça? I quina sorollada! Ara, que l’estampa seria impressionant i digna de veure!) i enlloc d’això sembla que s’hauria de convocar el personal i les armes a Casa de la Vall… encara que jo no ho he vist mai!

Actualment tant el capità com els deseners els nomena el Comú. Bona mostra en són aquestes dues actes de l’Hble. Comú d’Andorra la Vella, on es nomena el capità per una banda i els deseners per l’altra. No estic segur que la resta de Comuns continuïn la tradició i el Decret… encara que m’agrada pensar que si. Si no ho fem nosaltres, què ens queda?

A partir del 1931 els Veguers van decidir crear el Servei d’Ordre, l’actual Policia Andorrana, composat inicialment per un cap i sis agents.

I des d’aleshores cap aquí, hem aconseguit tenir una Policia moderna, nombrosa i espero que eficaç. No en va Andorra és considerat un dels països més segurs del món, si no el que més.

Però no marxem del tema. El Sometent, encara que sepultat en l’oblit més miserable, es va convocar per darrera vegada (si no m’erro) el 1986, per raó de la visita que va fer al Principat el Copríncep d’Andorra, Mr. François Mitterrand. I amb la quantitat de policies que tenim al país, m’estranyaria que alguna altra vegada es tornés a convocar. Com a mínim ens hauria de visitar l’Obama i el seu sèquit, per a precisar de tantíssima gent com per haver de demanar la convocatòria del Sometent. I tot hi així…! De fet el més probable és que s’acabi revocant el decret que el regula, i per tant desapareixent definitivament aquesta figura tant bucòlica. Per cert, que el tema té prou interès com per a dedicar-li una novel·la o fins hi tot un parell de capítols, a l’estil de “Entre el Torb i la Gestapo”. A veure si algú en recull el testimoni…!

Si esteu interessats en conèixer amb més profunditat la figura del Sometent a Andorra, sens dubte us heu de dirigir al Politar Andorrà i al Manual Digest, encara que que jo sàpiga no estan publicats en PDF per a poder-los consultar en línia.

Seria injust no deixar constància de l’ajut rebut per a recopilar informació d’aquest tema, pràcticament inexistent a Internet. JDP, gràcies!

maig 172009
 

Fa unes setmanes vaig rebre un encàrrec per part del Club Andorrà de Tir de Precisió que hem va portar a contactar amb 5 fabricants d’armes de competició de gran renom: Feinwerkbau, Hämmerli, Steyr, Walther i Morini.

Alguns d’ells hem van fer arribar els seus catàlegs (complets o només amb les armes de competició – aire en pistola i carrabina, 22lr en pistola i carrabina-) amb els preus incorporats, d’altres pressupostos o propostes massa particulars per a reproduïr-les. Però he pensat que podria ser interessant compartir en aquest post els catàlegs rebuts, per qui tingui curiositat o interès real en veure quines armes i quins preus cotitzen armes que estan guanyant medalles olímpiques.

[catàlegs retirats]

La resta de catàlegs es poden consultar a les respectives webs, enllaçades més amunt. Jo continuaré fidel a la meva Unique DES69 en calibre .22lr que tantes alegries hem dóna. I com que encara no m’he convertit en un purista de la precisió, miraré de mantenir-me allunyat de la galeria d’aire… no fos cas que hagués de sumar una nova passió a la col·lecció! Per cert, que aviat renovaré la galeria fotogràfica de les meves armes. Menys quantitat i més qualitat, espero!

maig 092008
 

Fa uns 3 mesos vaig començar a tramitar els papers per aconseguir els permisos d’arma que hem falten: La categoria C, D i E.

La categoria C correspon a la possessió d’arma curta de foc, és a dir, tenir una arma curta a casa però sense la possibilitat d’anar a la galeria de tir a provar-la (cosa que s’hauria de discutir la utilitat de tenir una arma a casa per a la pròpia defensa, si ni tan sols estàs segur que funcioni correctament, ja que la legislació no et permet ni tan sols treure-la de casa…!)

La categoria D correspon al port d’arma llarga ratllada, així com a la possessió d’il·limitats cartutxos o blaes. Serien els rifles, o qualsevol arma llarga que dispari bala.

La categoria E correspon al port d’escopeta de caça menor, pel que jo entenc que és qualsevol escopeta de cartutxos.

Fa uns 15 dies vaig anar a les instal·lacions de la Policia per a passar un exàmen sobre l’ús i la manipulació de les armes llargues. Aquest exàmen és relativament nou, potser de fa 3-4 anys. Només arribar et dónen un foli amb les normes bàsiques que s’han de complir, tant en aquest moment a la galeria de tir com després amb l’arma a la mà.

Hi ha un decret que n’explica el procediment (el linkaré en un altre moment, ara estic amb el linux i no tinc els documents a mà)’, per tant anava força confiat.

La prova va consistir en una explicació pràctica per part del policia encarregat de les armes, en el meu cas primer sobre una escopeta d’ànima llisa, amb uns cartutxos que tiraven bala, que ara no recordo com va dir que es deien. Després el mateix amb un rifle sistema Mauser. Com que d’armes llargues no hi entenc ni un borrall, no sé ni el model d’arma que vaig disparar.

Benelli M4

El més important en tot moment és mostrar respecte per les armes, i seguretat en la manipulació. Diria que la seguretat és doblement important, perquè un error a l’hora de manipular la seguretat de l’arma pot comportar haver de passar les proves en un altre moment.

Teniem 3 oportunitats per a fer diana prop del 10, a uns 25m de distància, potser una miqueta més. Jo, que mai havia disparat ni amb rifle ni amb escopeta, a la primera vaig fer una puntuació prou bona per a no haver de repetir el tret. I hem va sorprendre el poc retrocés de l’arma, potser acostumat a les armes curtes…

Ara encara estic esperant que hem cridin per anar a buscar els nous permisos, i després… m’agradaria comprar una bona escopeta de corredera tipus Benelli M4 model Tactical, i potser també un bon rifle de precisió… encara que no tinc clar encara el model.

Mauser M Match

Aprendre a recarregar per a les noves armes serà tota una experiència!