febr. 262013
 

I és que ara que estic a punt de posar punt i final a la meva tasca com a membre de la Junta d’un Club de Tir, sembla que apareixen de nou les ganes i la il·lusió que havia anat perdent per aquest esport! I això es tradueix primerament en anar recuperant el bloc, poc a poc, per a recuperar la passió amb que el vaig començar.

I per aquells Clubs o tiradors que tot hi estar patint la crisi de valent prefereixen trobar solucions imaginatives i inteligents per a disminuïr el cost d’aquest esport, hi ha un vídeo americà que explica com amb 17$ es pot construïr una estructura per a dianes lleugera, pràctica i sobretot barata.

L’enllaço tot seguit:

nov. 042012
 

… de com la indústria armamentística als Estats units és poderosa com ella sola, i arrastra tota una estela de petits empresaris que decideixen crear i invertir en complements que a Europa tindrien poc sentit – i estarien abocats al fracàs amb tota probabilitat-, però que a l’altra banda de l’Atlàntic sembla que tenen força seguidors. I és que si no fos per l’elevat preu de sortida d’aquests complements, probablement encara en tindrien més, d’èxit!

Aquesta vegada m’ha cridat l’atenció una tassa una mica especial, del mateix tipus a la que ens tenen acostumats els nord americans de les pel·lícules, però amb una configuració militar molt al gust del target a qui va dirigit el producte.

 

La versió inicial és la tassa sense nança, però a partir d’aquí s’hi pot anar afegint diferents complements, a l’estil tàctic, gràcies al rail que incorpora. A la mateixa botiga podem comprar  la nança de rigor – la mateixa per transportar una carrabina M4-. També ens permet gravar-hi el que vulguem a la part de sota, el que incrementarà ostensiblement el preu, així com el valor sentimental que li poguem atorgar. I parlant de preu i valor, és sorprenent com treuen al mercat peces aparentment tant vulgars amb uns preus tant elevats. Si bé és cert que el material és d’alta qualitat, també ho és que el seu ús és limitat, per molt que ens proposin incorporar una minibaioneta, una mira telescòpica o una llanterna tàctica (exemples reals). El seu mercat deuen tenir a partir del moment que sembla que la idea tira endavant. És un bon regal segurament per commemoracions d’unitats militars o policials, però a un preu prohibitiu per a la majoria dels mortals. I és que recordem que només es tracta… d’una tassa! Ah, si. El preu. La versió bàsica costa 189$. La nança li pot sumar 33,95 o 74,99$, segons si es de fabricació nacional o estrangera, i si hi volem gravar alguna cosa, 30 o 100$ segons si és text normal o lliure (com signatures, logos, etc.). Ens en podem anar doncs als 364$ (283€) amb facilitat, per prendre el tè o café. Exagerat?

juny 082011
 

És una llàstima però gairebé sempre que llegeixo una notícia de Mèxic és per parlar del narcotràfic i la violència que genera. Estava revisant un blog que explicava com el dilluns 6 de juny l’exèrcit mexicà havia decomissat una gran quantitat d’armes, entre elles 80 armes llargues (ells només diuen això, però si mirem la foto veiem que no són escopetes de caça menor precisament… ), 20 pistoles, llençacoets, més de 50.000 bales, un colló de carregadors, explosius, granades de mà… Suficient per muntar una bona “festeta” com les que provoquen morts contínuament en aquell país.

A més de la quantitat de fusells automàtics, crida l’atenció la gran quantitat de carregadors MWG 90, sobretot perquè són per equipar els fusells tipus AR-15 i M16, amb una capacitat de 90 bales cada un. Quasi res. Un parell d’aquests i es poden passar la nit disparant sense preocupar-se en absolut per la precisió. Total, ho tocaran tot, segur!

El més trist però és que seguint l’estela de la notícia, el mateix diari comenta que el divendres 3 de juny van fer un decomís similar. Bé, de fet el doble d’important. I el mes d’abril saltava la notícia que en els darrers 6 anys n’han decomissat més de 100.000, d’armes. Una bogeria.

De fet, armes i tota mena d’explosius i accessoris d’ús militar, a més de vehicles de tota mena, entre ells aquesta mena de tancs casolans, construïts a partir de pick-up’s o camions varis reforçats amb planxes de ferro, al més típic estil de l’Equip A. Els fans de les películes de zombies segur que estarien encantats de tenir-lo al garatge de casa! El vídeo el podeu veure aquí. Van totalment protegits i a l’interior han tret tot el que no és imprescindible, a més de folrar-lo per amortir els soroll dels trets que de ben segur es produïran. És interessant de veure, encara que només sigui per curiositat:

(per cert, que els “monstruos” del títol són aquests)

juny 072011
 

Existeix una idea generalitzada que les armes són robustes per definició. Tendim a pensar que una pistola o revòlver són pràcticament indestructibles, quan la realitat és força diferent. Quan una arma cau a terra, pot patir danys de diversa consideració. Si parlem d’armes dedicades a la competició o de quirúrgica precisió, les conseqüències poden ser fatals.

Llegint el blog del tirador Jabier Les explica com en un descuit l’arma li cau a terra i destrossa literalment el visor de punt vermell que hi té instal·lat, un C-more.

Fa un parell o tres d’anys a mi hem va passar el mateix, i repassant el blog veig que no en vaig fer menció, potser de pura ràbia. La situació que vaig viure era força similar: Col·locar la glock a la funda d’extracció ràpida i a l’instant notar que alguna cosa no havia anat bé: L’arma i la funda per terra, el C-more (un “Slideride”, aparentment el mateix model que el del Jabier) amb el vidre tot fet un desastre. Tot això amb l’equip recent arribat dels Estats Units! El problema va ser un mal ajustament de la funda, culpa meva.

Sortosament la carcassa estava intacta, pel que vaig enviar l’aparell de nou a la fàbrica i allà per una quarta part del que valia tot el conjunt me’l van poder reparar i tornar a enviar en un temps récord.

Els resultats són impecables, funciona de meravella i demostra una precisió milimètrica sense haver fet cap ajustament. És un gust disparar l’arma i veure com la bala va exactament allà on havies previst. Són objectes cars però valen molt la pena. La llàstima és que converteixen l’arma en una màquina sensible i molt més fràgil del que era originalment.

abr. 252011
 

A Andorra estan prohibits, ja ho sabem tots i no cal tornar-hi (només per si de cas). Però a més de permetre jugar al James Bond i cometre assassinats de manera sibil·lina té altres usos més “socials”.

L’únic i indubtable és justament la raó de la seva existència, i és que permet disminuïr ostensiblement l’espetec del tret. En calibres petits i en camps oberts segurament no és imprescindible, però en galeries tancades com la que tenim al país seria del tot recomanable, tot hi el sobrecost que això implicaria per als tiradors.

Les altres raons tindrien una tirada més aviat estètica, ja que segons quina arma equipada amb un silenciador (i si no feu una volta pels fòrums dels països on el seu ús està permès) canvia moltíssim el seu perfil, fent-lo sovint més estilitzat.

La mala notícia és que el pes de la peça afegida amenaça de trencar l’equilibri de pesos de l’arma, i la tendència òbvia indica un canó més pesat.

A més, poques armes vénen amb el canó filetejat per a enroscar-hi un silenciador, pel que o bé el fem filetejar a un mestre armer, amb el perill que això ens modifiqui la precisió de l’arma (no hauria de passar, però el risc hi és) o bé canviem el canó. La majoria de fabricants disposen en opció dels canons filetejats per a les seves armes. Sembla que també hi ha la possibilitat d’incorporar una mena de silenciadors que no van íntimament lligats al canó.

Una pàgina web comercial americana fabricant de silenciadors de tots tipus, que sovint ofereix fotografies interessants és Advanced Armament, d’on he extret la foto que acompanya l’article i que mostra els diferents components d’aquest component.

oct. 162010
 

La escopeta Benelli M4 Super 90 és actualment la més avançada tècnicament, i té l’avantatge que es ven directament amb una configuració tàctica que amb les altres escopetes és força difícil d’aconseguir. Al meu entendre només li mancaria un detall, i és la possibilitat per a col·locar una maneta avançada, el que en anglès en diuen una “vertical foregrip“.

El fet que només tingui el famós rail picatinny a la part superior limita la possibilitat de col·locar-hi la maneta o una llanterna tàctica, per exemple. Per a canviar aquesta situació haurem de canviar la peça original corresponent per una d’aquestes dues possibilitats, que són les úniques que he trobat:

Tenim per una banda la opció que ens ofereix la casa Surefire, per 230$, amb el model M80:

I per l’altra trobem la proposta de Brügger & Thomet, el model BT-21353. És una proposta una mica més cara – són suïssos- però per contra té 4 rails picatinny, un a cada costat. Bé a sortir per uns 535$. El detall i com queda muntat:

L’import de la millora és important, però recordem que estem parlant d’una arma de qualitat superior que es ven per uns 2.000$… quan es poden trobar escopetes de pompa per 200-300$!

Al meu entendre col·locar aquesta maneta repercuteix en un millor control de l’arma en el moment de disparar, el que es tradueix en una millora de la precisió. Crec que també ajudaria a disminuïr la batzegada de l’explosió. De fet la majoria de les armes de combat que es veuen actualment porten un dispositiu semblant… no l’instal·larien si no tingués una funció perfectament provada.

set. 072010
 

Mentre que al nostre país el sol fet de posseïr un silenciador és il·legal, segons el Decret sobre possessió, ús i circulació d’armes, de 03-07-1989, ens trobem que a l’altra banda de l’atlàntic poden organitzar i disfrutar de festivals com el Silencer Shoot 2011, prevista per aquest 4 i 5 de juny a Crawfordsville, Arkansas (on si no?) a West Memphis (just a la frontera entre Tenessee i Arkansas). Segurament no és un festival tant concorregut com acostumen a a ser-ho tots els dedicats a les armes, però l’any passat hi va assistir força gent!

Un vídeo de l’any passat:

juny 272010
 

Disponible a partir del setembre, Leatherman treu al mercat una nova navalla multiús, directament pensada per a facilitar la vida als tiradors d’arma llarga, especialment els qui utilitzen armes tan populars com les AR-15 i M16, per tant principalment enfocat al mercat americà, on aquestes armes tenen una gran acceptació (el que no vol dir que als països del nostre entorn no existeixin).

L’han anomenada MUT i conté varies eines específiques per a tasques pròpies de les armes, amb materials també específics, com el coure, per a no provocar ratllades a l’ànima del canó en cas d’haver de sol·lucionar algun malfuncionament.

I justament una eina que no havia vist mai incorporada a una navalla multiús, aquesta mena de L recargolada del mànec tan característica que sembla que permet eliminar de manera ràpida i sobretot sense haver de desmuntar cap part de l’arma en el cas – sembla ser que força habitual – que l’arma pateixi una interrupció en el seu funcionament. Aquesta interrupció en concret, anomenada “bolt override” aparentment és la que més temps demana per a ser sol·lucionada, i consisteix en el moment en que la corredera es tanca i queda atrapada o bé la nova bala que ha d’entrar a la recàmara o bé la vaina a expulsar, no m’ha quedat prou clar.

En tot cas, ja vaig comentar que jo utilitzo un parell de navalles en el dia a dia, la Leatherman Weave per al camp de tir (de la que n’estic plenament satisfet) i la Victorinox Cybertool pel dia a dia, que m’omple de satisfacció per ser una excel·lent troballa que s’adapta al 95% a les meves necessitats diàries.

juny 082010
 

I és que veient les imatges queda clar que l’element principal és la càmera i el complement és el muntatge per a donar-li estabilitat, però… era necessari tot aquest embalum de trastes per estabilitzar l’aparell? Crec que cal ser una mica especial per a portar aquest tinglado al damunt per a fer simplement fotografies. No m’imagino que tot això aporti més estabilitat que per exemple un trípode o si és per causa de la rapidesa de la presa d’imatges potser un monopeu.

Si és que algun reporter de conflictes realment ho ha utilitzat mai, deu ser perquè la casa li ha pagat per a deixar-se fotografiar amb tota aquesta escenificació. Si no no m’ho explico!

De totes maneres, aquí expliquen perquè l’utilitzen, i sembla que n’estan contents… També en fan una ressenya molt positiva aquí. Tots coincideixen que aquest muntatge de la casa Bushhawk pren tot el seu sentit amb objectius a partir de 400mm:

març 282010
 

Acaba d’aparèixer a Tactical Gear Magazine un llibre en format PDF i disponible gratuïtament per a tots els qui hi estiguin inscrits (zona “Members Only”) un llibre ben interessant que fa una recopil·lació de tots els tipus de retícules existents al mercat (o almenys d’una bona colla). Està molt ben organitzat, de tal manera que per cada marca en tenim els diferents tipus existents. L’objectiu del llibre és ajudar a elegir quin tipus ens interessa més en funció de l’objectiu  que ens haguem marcat.

Les marques presents són:

Schmidt and Bender

US Optics

David Tubb / Brand Cole

Premier Reticles

Horus Vision Systems

Hakko

Tasco

Burris

Zeiss Optics

Hensoldt

Mueller

IOR Valdada

Nikon

Weaver

Leupold

Kahles

NightForce

Swarovski

Leatherwood

Pride Fowler

Vortex Razor

Darrell Holland’s ART> Reticles

Huskemaw Scopes

Super Sniper Scopes

L’enllaç a la pàgina principal de Tactical Gear Magazine