Aquest dissabte vaig tenir la oportunitat d’iniciar l’Anna al tir. Va poder triar l’arma, i va escollir – amb molt bon criteri, i sense que jo hi intervingués- el Colt Phyton.
D’entre la colla per escollir, va triar el més elegant, el més sobri, el més potent… i segurament també el més precís.
Sense comentar-li, ja vaig pensar que era una bona manera d’iniciar-se… amb CLASSE.
És com aquell que ha d’aprendre a conduïr, i escull el Rolls. Si t’ho pots permetre, què millor?
Després d’uns breus minuts d’introducció en la seguretat bàsica i el funcionament elemental del revòlver, ens vam dirigir cap al lloc de tir amb una caixa de munició del calibre .38 Wadcutter. Crec que juntament amb el calibre .22LR és el millor per a iniciar-se, ja que deixa un bon sabor de boca i sobretot no espanta al tirador novell. Sense retrocés, sense massa espetec… ideal.
Més endavant, si el tirador així ho decideix, pot provar calibres més forts.
El més curiós del cas, i el que -francament- hem va molestar una mica és que el primer tret va ser un 9. UN 9!
Jo pensava que la primera vegada que tocava una arma… no tocaria ni la diana. Però no, el 9 estava allà, ben ufanós plantat al mig de la diana. Ep, i a 25m, poca broma! Sort que després la puntuació va anar variant, , segurament degut al pes de l’arma.
La proposta està feta: Si li agrada l’esport, puc iniciar-la. Podem utilitzar les meves armes, podem anar a entrenar junts… Fa falta concentració, voluntat i paciència però… podriem estar presenciant els inicis d’una nova Laetitia?
D’acord, falta treballar la posició, però temps al temps!