Durant segles Andorra no va precisar de cap cos especial que s’encarregués de la delicada missió de protegir la seguretat dins de les fronteres nacionals. No feia falta. Pocs com eren i prou enfeinats com estaven amb el quefer quotidià com per a dedicar-se a fer malifetes!Hi havia com a tot arreu, petits incidents i trifurques vàries, i per a això, per a mantenir l’ordre establert existia -existeix- el Sometent, una milícia popular integrada per tots els caps de casa andorrans, de 21 a 60 anys, armats amb escopetes de caça i liderats pels Capitans i pels Deseners com a lloctinents dels Capitans. Segons narren els documents antics les seves atribucions podien correspondre a impedir robatoris, borratxeres, crits i aldarulls, custodia de presoners, evitar el soroll passades les 10 de la nit i a transportar els Veguers allà on els plagués, entre algunes altres.
Els Capitans els nomenava directament el Consell General, i en funció de les necessitats en nomenava un o més, i els deseners els nomenava directament el Comú. La seva autoritat quedava circumscrita a la seva parròquia.
La figura del Sometent està regulada actualment pel Decret del 23 d’octubre del 1984, i n’eren els Veguers i els Batlles els caps superiors. Un cop l’any es convocaven els homes integrants del Sometent a la Plaça Major, i es passava “revista” tant als homes com a les armes, disparant una vegada enlaire. D’aquesta manera sembla que quedava oficialment demostrat que tant els homes com les armes estaven en condicions de complir la tasca que fóra necessària. Aquest costum però, s’ha perdut (us imagineu l’estona, la gent i les armes que es reunirien a la Plaça? I quina sorollada! Ara, que l’estampa seria impressionant i digna de veure!) i enlloc d’això sembla que s’hauria de convocar el personal i les armes a Casa de la Vall… encara que jo no ho he vist mai!
Actualment tant el capità com els deseners els nomena el Comú. Bona mostra en són aquestes dues actes de l’Hble. Comú d’Andorra la Vella, on es nomena el capità per una banda i els deseners per l’altra. No estic segur que la resta de Comuns continuïn la tradició i el Decret… encara que m’agrada pensar que si. Si no ho fem nosaltres, què ens queda?
A partir del 1931 els Veguers van decidir crear el Servei d’Ordre, l’actual Policia Andorrana, composat inicialment per un cap i sis agents.
I des d’aleshores cap aquí, hem aconseguit tenir una Policia moderna, nombrosa i espero que eficaç. No en va Andorra és considerat un dels països més segurs del món, si no el que més.
Però no marxem del tema. El Sometent, encara que sepultat en l’oblit més miserable, es va convocar per darrera vegada (si no m’erro) el 1986, per raó de la visita que va fer al Principat el Copríncep d’Andorra, Mr. François Mitterrand. I amb la quantitat de policies que tenim al país, m’estranyaria que alguna altra vegada es tornés a convocar. Com a mínim ens hauria de visitar l’Obama i el seu sèquit, per a precisar de tantíssima gent com per haver de demanar la convocatòria del Sometent. I tot hi així…! De fet el més probable és que s’acabi revocant el decret que el regula, i per tant desapareixent definitivament aquesta figura tant bucòlica. Per cert, que el tema té prou interès com per a dedicar-li una novel·la o fins hi tot un parell de capítols, a l’estil de “Entre el Torb i la Gestapo”. A veure si algú en recull el testimoni…!
Si esteu interessats en conèixer amb més profunditat la figura del Sometent a Andorra, sens dubte us heu de dirigir al Politar Andorrà i al Manual Digest, encara que que jo sàpiga no estan publicats en PDF per a poder-los consultar en línia.
Seria injust no deixar constància de l’ajut rebut per a recopilar informació d’aquest tema, pràcticament inexistent a Internet. JDP, gràcies!
Hola Jaume,
Estava fent alguna recerca, i t’agraeixo que hagis penjat el decret dels veguers referent al sometent. No hi ha manera de trobar informació en pdf a les webs oficials…
Per cert, què s’hauria de dir: “somEtent” o “somAtent”?
Al decret s’escriu amb “A”, però a la resta d’indrets on se’n fa esment ho escriuen amb “E”. És curiós…
Trobo una llàstima que els caps de casa no mantinguin la tradició (i obligació per llei si no m’equivoco) de disposar d’una escopeta a casa. Penso que és la responsabilitat de cada cap de casa de disposar dels mitjans per no només defendre la seva família, sinó també el país en cas de crisi.
Bon article! Ens veiem als serradells, tot i que no se pas si ens conneixem!
Bon dia Jordi!
És un article recopilatori del que n’estic molt orgullós! Gràcies per fixar-t’hi! Jo en dic sometent, amb E. Imagino que és la forma correcta, sinó sempre es pot fer una consulta al Servei de Política Linguística de Govern.
Als Serradells hi vaig poc, per no dir gens, per`omiraré d’assistir a l’assemblea anual que està prevista per al divendres 13 de febrer, si no recordo malament. Potser allà ens podríem conèixer?
Per cert que fins que no es derogui el decret dels veguers… continua essent obligatori que cada cap de casa disposi d’una escopeta per defensar el país!
Encara que no ho sembli perquè afortunadament no es donen problemes, a Andorra hi ha més armes del que la gent es pensa. Una bona part de la població disposa d’armes, la immensa majoria d’aquests només arma llarga d’ànima llisa (escopeta del 12, normalment), per la seva facilitat de compra i per no haver d’omplir papers ni afiliar-se a cap Club, Federació ni contractar cap assegurança.