ag. 302011
 

Recordeu que fa poc vaig posar-vos un vídeo on apareixia un senyor que realitzant pràctiques de tir a molt curta distància es va disparar a la cama? Ara us porto un vídeo d’uns pocs segons on es veu un pre-adolescent que sortosament sembla que no fa mal a ningú, però possiblement tingui un forat rodó d’un centímetre de diàmetre a la paret de l’habitació o a l’ordinador o potser a l’armari. I encara sort que no hi havia ningú gaudint de l’espectacle!

 

Segurament hi ha pocs casos en que es deixin les armes i la munició a l’abast de persones poc capacitades per a l’ús de les armes, però quan passa i a casa hi ha un adolescent o preadolescent amb les hormones alterades, la combinació pot resultar fatal. Ja no parlem de deixar les armes carregades!

Si no hi ha més remei, no seria més intel·ligent ensenyar-li l’ús de les armes, com carregar i descarregar-les i gravar a foc dins el seu cervell unes mínimes mesures de seguretat?

ag. 042011
 

… per la manca d’espai, mentre d’altres en fan virtud!

És curiós de veure com aquest paio, soldat retirat nordamericà, que imagino que viu en aquesta “petita” casa amb rodes, no renuncia a tenir el seu benchrest o banc de treball per a recarregar els seus calibres preferits, encara que sigui adaptant-se a les extraordinàries circumstàncies de la seva vida… i és que mentre jo necessito espai diàfan per a recarregar a gust, aquest senyor amb una sisena part en té suficient i de sobres. Massa còmode no deu estar-hi, però se’l veu força orgullós del seu raconet! La totalitat de les fotos i l’explicació aquí. Veient aquesta caravana hem fa pensar que un traste així de gros a Andorra no passaria per la meitat de les carreteres!

jul. 242011
 

Mentre encara van apareixent amb comptagotes les darreres notícies relacionades amb els atemptats a Noruega, on es tem que el nombre total de morts encara ha d’augmentar lleugerament, a Suïssa hi ha un debat obert en la línia que seguíem en l’anterior post. L’autodefensa.

Segons la RS 514.54 Loi fédérale sur les armes, les accessoires d’armes et les munitions, a l’article 3 es reconeix el dret a comprar, posseïr i portar armes, al més pur estil americà. Després la Llei segurament ho delimita tot una mica, però és el tercer article i ho diu ben clar. Per contra, en aquest blog es comenta el cas d’un joier suís al qual ja han robat en com a mínim una altra ocasió, ha demanat el permís especial per a portar una arma a sobre i l’hi ha estat denegat. La Llei evidentment és interpretable, però fins hi tot a Andorra tinc entès que les persones que precisen per la seva feina dur una arma poden arribar a obtenir-ne el permís. Cada vegada és més complicat però és possible en circumstàncies especials. Aquest cas sens dubte en seria una. Per tant m’és complicat d’entendre com un país -Suïssa- on la cultura de les armes està molt més extesa es prenen decisions en contra de les pròpies Lleis. Al blog que menciono  explica (evidentment n’és només una de les parts, i parteixo de la base que el que explica és cert i sense matisos) l’argumentació que reaccionar violentament a una agressió armada només pot conduïr a una escalada de la violència, el que pot resultar cert en alguns casos, però en d’altres es podria tenir en compte que és donar una oportunitat a l’assaltat de defensar-se, de salvar el patrimoni o la seva pròpia vida, segons les situacions. No sé si permetre dur al damunt una arma a aquest joier podria evitar algun mal o si al contrari causaria més perjudici, però sembla probable que és un tema que es podria tractar amb més profunditat per les autoritats pertinents. Les circumstàncies a nivell global estan canviant, no estaria de més replantejar-se alguns dogmes potser massa rovellats i oblidats.

jul. 212011
 

Espero que aquesta Desert Eagle NO estigui carregada, i simplement la nena estigui mirant l’arma del seu pare pel forat del martell tensat simplement per curiositat, amb el benentès que NO hi hagi cap bala a la recàmera… Espero. Perquè en cas que no sigui així, és més que probable que la nena, amb el dit posat al gallet hagi patit un accident, que com a mínim pot haver comportat un traumatisme seriós craneoencefàlic, un nas rajant sang i probablement trencat, danys oculars i una dentadura nova.

Aquesta mena de fotos fan por. Molta por. I no haurien d’existir, encara que vagin acompanyades d’una clarificadora i tranquilitzadora explicació.

jul. 202011
 

Impressionants les imatges que ens brinda aquest vídeo d’un tanc T90 rus disparant munició de 125mm a 18000 fps… No convé estar on arribarà el projectil, però tampoc convé estar massa a prop de la boca del canó!

 

juny 122011
 

Ja ho diuen que la balança de poder mundial en el futur més immediat es decanta clarament cap als països asiàtics. Els xinesos estan avançant a un ritme trepidant, copiant, produïnt i exportant més barat qualsevol producte que els caigui a les mans. I amb el l’armament passa exactament el mateix. Si han arribat a copiar els caçabombarders més avançats i les armes més sofisticades, perquè no haurien de fer-ho amb un producte relativament senzill com el Corner-Shot, aquell invent d’origen israelià que permetia veure i disparar en cantonades sense exposar cap part del cos de l’usuari de l’arma?

Sembla que ja tenen la seva pròpia versió. No es tracta d’una imitació perfecta, més aviat d’una versió xinesa de l’invent, més matussera, però amb tota probabilitat d’un preu absurdament baix i d’una fiabilitat correcta, si no perfecta.

No han hagut de dedicar gaires recursos per la idea. Tampoc en màrqueting i menys encara en disseny, però probablement funciona. Sembla que les característiques tècniques tampoc són tan exigents com les de l’invent original.

De totes maneres, no sembla que siguin els únics. Els altres grans exèrcits també disposen de les seves pròpies versions:

juny 102011
 

No cal anar a l’altra banda de l’atlàntic per a presenciar negligències de tot tipus amb les armes. Poden ser senzillament descuits que produeixen algun ensurt i no passar d’aquí, passant per danys materials més o menys greus i fins a produïr danys personals de diversa consideració. No cal anar massa lluny per a trobar-ne exemples de tots els tipus. Us deixo un vídeo que a estones fa riure i a estones et posa els pèls de punta. No cal oblidar que les armes són eines perilloses, i cal tractar-les sempre amb el respecte que es mereixen. Si s’oblida aquesta premissa es dónen situacions com les que apareixen al vídeo:

[youtube Et33bbA0GeM]

juny 092011
 

És una revista més aviat de reportatges amb molta lletra i on es veuen poques armes, però pels qui tenen un bon domini de l’anglès pot resultar força interessant. Si l’hagués de comparar amb alguna altra probablement diria que s’assembla en els continguts a l’Ares. Un enfocament més aviat militar i de temes avançats com estratègies, tipologies d’entrenaments i similars. Ja que es poden descarregar gratuïtament de la web des del 1990, seria interessant analitzar el canvi de política abans i després dels atemptats a les torres bessones de Nova York. La revista s’anomena Special Warfare, i podeu descarregar-ne totes les edicions aquí.

juny 082011
 

És una llàstima però gairebé sempre que llegeixo una notícia de Mèxic és per parlar del narcotràfic i la violència que genera. Estava revisant un blog que explicava com el dilluns 6 de juny l’exèrcit mexicà havia decomissat una gran quantitat d’armes, entre elles 80 armes llargues (ells només diuen això, però si mirem la foto veiem que no són escopetes de caça menor precisament… ), 20 pistoles, llençacoets, més de 50.000 bales, un colló de carregadors, explosius, granades de mà… Suficient per muntar una bona “festeta” com les que provoquen morts contínuament en aquell país.

A més de la quantitat de fusells automàtics, crida l’atenció la gran quantitat de carregadors MWG 90, sobretot perquè són per equipar els fusells tipus AR-15 i M16, amb una capacitat de 90 bales cada un. Quasi res. Un parell d’aquests i es poden passar la nit disparant sense preocupar-se en absolut per la precisió. Total, ho tocaran tot, segur!

El més trist però és que seguint l’estela de la notícia, el mateix diari comenta que el divendres 3 de juny van fer un decomís similar. Bé, de fet el doble d’important. I el mes d’abril saltava la notícia que en els darrers 6 anys n’han decomissat més de 100.000, d’armes. Una bogeria.

De fet, armes i tota mena d’explosius i accessoris d’ús militar, a més de vehicles de tota mena, entre ells aquesta mena de tancs casolans, construïts a partir de pick-up’s o camions varis reforçats amb planxes de ferro, al més típic estil de l’Equip A. Els fans de les películes de zombies segur que estarien encantats de tenir-lo al garatge de casa! El vídeo el podeu veure aquí. Van totalment protegits i a l’interior han tret tot el que no és imprescindible, a més de folrar-lo per amortir els soroll dels trets que de ben segur es produïran. És interessant de veure, encara que només sigui per curiositat:

(per cert, que els “monstruos” del títol són aquests)

juny 062011
 

Aquesta és una revista enfocada a la competició sobretot dels més joves, en territori nord americà. Té algunes similituds amb una altra revista nord-americana, Shooting Sports, però aquesta és molt més senzilla i més enfocada a mantenir viva la ilusió i el contacte amb els joves tiradors, tant els que s’inicien com els que ja estan en competicions d’alt nivell. És curiós com veig que els números disponibles en PDF daten de març del 2006!

La web o el grup s’anomena CMP (Civilian Marksmanship Program) i la pàgina on es pot trobar el recopilatori es troba aquí, a la zona de comunicacions del grup.

Una mes per a la colecció!