Retorn inesperat

 Armes, Colt, Competicions, Glock, Munició, opinió, precisió, Recàrrega, Sig Sauer, Unique  No Responses »
març 052017
 

Ahir dissabte es van alinear els astres i vaig trobar el moment, les ganes i la possibilitat d’agafr les armes i anar a treure una mica la pols. Fa… quan, 2 anys? tres? que no hi passava. Vam anar-hi per última vegada amb una colla de bons amics per gaudir de nou d’un plaer ja gairebé oblidat… i ara ja tornava a estar oblidat! Com sempre en aquestes ocasions, no sé qui m’hi trobaré, ni quina arma tindré ganes d’utilitzar, així que carrego tot el que puc transportar (que fa un embalum considerable) i cap al Club falta gent!

La primera sorpresa és veure que no ha canviat res. És alleugeridor comprovar que els mals auguris no s’han complert, així que tot hi restar a la corda fluixa la supervivència del Club es manté. La segona sorpresa és trobar-me una competició inesperada (no hi penso mai a comprovar el calendari de competicions, i això que està ben claret a la seva web!). Per mi una inicial mala notícia, perquè els meus plans (ei, fets sobre la marxa) no es podrien complir. Estar una estona amb cada una de les armes, anar foradant dianes amb calma, mirant de prendre el temps necessari per a retrobar aquell plaer de què parlava abans… En canvi, se m’obria la possibilitat de retrobar vells amics d’aquells que només et trobes al Club. Fins hi tot hi havia tiradors que a la seva millor època eren excepcionals i justament avui havien decidit de retornar a la pràctica del tir de competició amb el calibre .22lr. Òbviament només vaig necessitar 3 mil·lèsimes de segon per decidir que avui seguiria els esdeveniments tal hi com s’anessin presentant. La competició s’iniciava a les 16.30 i jo havia arribat amb 10m d’avança. Providencial.

Me’n sobraven ben bé 7. Obrir les bosses, preparar la Unique DES69, campiona olímpica i adonar-me que:

1- No tenia bales de competició (millor, sempre hem podria excusar dels mals resultats). Al fons d’una de les bosses va aparèixer finalment una caixeta de Eley (ep!) que finalment vaig descartar a favor d’unes RWS. Jo que havia pensat que hauria de competir amb bales de costellada!

2- Quan feia que no netejava l’arma? Pobreta… No vaig gosar fer una ullada al canó. No hi havia temps, i no hauria servit de res a hores d’ara (nota mental: netejar les armes en acabar)

3- No portava telescopi… en vaig demanar un al Club. Mala idea. El primer ni enfocava ni es mantenia quiet. El que hem van deixar després si que enfocava (més o menys) però no es mantenia quiet tampoc. La meva decisió veient el panorama va ser competir a pèl. Sense ullera. Ja hem cantarien els resultats els àrbitres.

4- No portava les ulleres de competició! Encara no les he estrenat…

5- Mmmm… sense cinturó la posició hem costaria més d’agafar.

6- Jo no hi dono massa importància però hi havia un ambient competitiu bastant fort… i s’empega!

 

La tirada calibre 22lr (stàndard) consisteix en una primera tirada de 5 bales del calibre 22lr de prova. No tinc apuntats els resultats però recordo que va anar força bé (amb les bales RWS). Després ja començava la competició i els resultats ja tenien importància, així que vaig carregar el segon carregador amb les Eley. Així, tenia 2 carregadors. El primer encara amb RWS (pensava que eren 3 tirades de prova…) i el segon amb les de compe.

La primera tirada me la vaig prendre tant a la lleugera que no vaig apuntar els resultats. Són 4 tirades de 5 bales durant 150 segons. Després vaig recuperar del jutge les puntuacions que ara us poso:

 

10 – 8 – 7 – 7 – 6. Amb les bales RWS. Vaig pensar que estava menys rovellat del que pensava! Certament havia anat malament, però si encara era capaç de fer un 10…!

7 – 6 – 6 – 5 – 4. Aquest era el carregador amb les Eley. Osti, si continuava així valia més que hem retirés ara! Vaig reflexionar una estoneta (jo no necessitava pas els 150 segons, en 10 o 15 ja ho tenia tot amanit), i vaig pensar de tornar a posar les RWS. Al cap i a la fi jo havia pensat inicialment que eren de costellada però no! Són alemanes i de molt bona factura, així que si les angleses no hem feien quedar mínimament bé, potser les alemanes es portarien millor. Vaig començar a apuntar els resultats. Encara no pensava fer-ne cap entrada al blog.

10 – 9 – 8 – 8 – 1. Un altre cop amb les RWS. Si obviem l’últim tret, la resta feia patxoca! Decidit, hem quedava les RWS per avui. Això hauria estat millor de tenir-ho decidit abans de la competició, però la improvisació és el que té. Interiorment aquí estava molt cofoi. Val a dir que la Unique va sola, només cal posar-hi una mica de voluntat i els resultats surten sols. I l’1 del final hem va picar una mica l’orgull. Poquet, però aquí ja hem va pujar una mica la foguerada.

10 – 9 – 7 – 7 – 6. La última tirada de 150 segons. No era cap meravella, però hi tornava a haver un 10! Mooolt millor del que esperava. Les properes 4 tirades calia fer-les en 20 segons cada una. Veurem.

10 – 9 – 9 – 8 – 5. GENS malament! Aquí alguns dels altres tiradors van fallar fins hi tot trets! El 5 no és un bon resultat, però interiorment estava orgullós. 20 segons.. i encara me’n sobraven 10.

10 – 9 – 9 – 8 – 6. Continuava bé. Fins hi tot una mica millor. I tenint en compte que no sabia el resultat fins que la jutge el llegia, hem mantenia relaxat però content de mi mateix.

9 – 8 – 8 – 7 – 6. Aquesta vegada els resultats no anaven a l’hora… però igualment fins ara la cosa havia anat relativament fina.

10 – 9 – 9 – 8 – 6. Molt millor. La passada tirada havia estat un petit i enutjós problema temporal.

10 – 10 – 9 – 8 – 7.  Home! La primera tirada en 10 segons i aconseguia la meva millor puntuació de tota la compe! Si m’interessés realment per la competició hauria de mirar de treballar què passa amb els últims trets, que la cosa baixava força.

8 – 7 – 7 – 7 – 0. Aquí hem va sorprendre una mica la velocitat. Curiós. Ah! I el 0 en realitat era la darrera bala que havia tocat la diana en el moment que es plegava… que va fer un forat més gran que el doble del normal i es veu que aleshores es compta com un 0. Poc que m’importava aquest 0! Per mi i el meu indestructible ego allò només indicava que havia tocat la diana! I ja era més que alguns blancs que havien fet els companys!

9 – 9 – 7 – 7 – 5. Tornem amb el problema dels darrers trets… A veure si al final m’hi hauré de posar en “sèrio”!!

9 – 9 – 7 – 7 – 4.  Final de la competició. Orgullós del resultat (450 punts… d’un total de 600! Si no recordo malament el meu rècord estava en els 506. Sortosament encara conservo la 2a categoria. Si cada any es perdés la categoria i calgués tornar a demostrar resultats ho tindria clar!

Després i tenint en compte que havia portat tota la ferralla hem vaig quedar a disparar amb totes elles. La Mosquito (també en 22lr) hem va demostrar que no és una arma de precisió sinó de combat. La Glock 9mm amb el Cmore és senzillament impressionant. Caldria mirar perquè tots els trets van a parar a les 2. El Phyton en .357 Magnum… Uf! Quina delícia. Com la dita i la película, Molt soroll per a no res! però content i satisfet. I a fora m’esperava la moto molla i amb una mica de neu. Dia hivernal, temperatures hivernals! No vaig fer fotos i no vull posar-ne d’una Unique forastera, així que només comentar per finalitzar que és una arma excepcional. Es va fabricar a finals dels 70 a França… ho sigui que té probablement 40 anys…. Uau.

 

 

Tirades anti-stress i reconciliacions

 Armes, Beretta, Colt, opinió, Unique  5 Responses »
juny 252009
 

Feia temps que no anava a la galeria. El tir en el meu cas és una passió cíclica, hi ha temporades en que vaig a practicar un parell de vegades a la setmana, i potser el cap de setmana també, i en canvi d’altres en que senzillament no hem bé de gust. És el que tenen els hobbyes, suposo…

I de fet per circumstàncies força excepcionals ara estic en un d’aquests moments apàtics. Tot hi això he trobat algun moment per visitar les instal·lacions del Club i reconcil·liar-me amb la Beretta, que potser pel seu caràcter més militar i menys “lúdic” és l’arma que utilitzo i hem satisfà menys. És el model 92FS, una 9mm Parabellum excel·lent i de reconegut prestigi i capacitats. Una arma com les d’abans: pesada, gran, poderosa… senzilla.

Des que vaig adquirir la Glock aquesta pobra havia quedat relegada a un segon terme. De fet estava la darrera de la llista de prioritats a l’hora de disfrutar amb el tir. Fins hi tot m’estava plantejant de canviar-la per una CZ txeca, el model CZ75 SP01 Phantom probablement:

Però en les darreres visites a la galeria de tir les coses han canviat… És cert que amb tir de precisió amb una sola mà els resultats que aconseguia no eren prou satisfactoris. He canviat el xip i he disparat l’arma com toca: Ja que és una pistola de combat, utilitzem les tècniques de combat. Les 2 mans! Quin canvi a les dianes a 25m! Poc a poc estic aconseguint una precisió més que acceptable amb totes les meves joguines. Aquesta era la darrera que es resistia, però és clar, fent la petita trampa de les 2 mans n’estic totalment satisfet. Pràcticament ja no apareixen mosques fora de la zona central, aquelles que tants punts et fan perdre en una competició.

No seré tant massoca d’anar a una “compe” amb la Beretta, però! Segueix essent molt millor en gros calibre utilitzar la Colt Phyton amb la munició del .38 WC: Lleugera i suau, sense estridències.

Les fotos reflexen lleugerament la “Gun wave” de les darreres tirades. Moltes bales en poc temps (Molt soroll per no res?). Gaudir del tir sense preocupar-se en excés dels resultats.  Com aquell que va amb bicicleta de passeig i torna a casa al cap d’un parell de carrers. Suficient per a fer-se passar la necessitat de disparar. Sense suar. Massa.

Per cert, les fotos són les primeres proves amb la Nikon D90. Xula xula xula. Potser la fotografia mulla la pòlvora? [l’objectiu el normalet del kit, 18-105]:

En finalitzar la sessió, un centenar llarg de bales més tard, la meva percepció de la Beretta havia canviat… probablement per sempre.

Demano disculpes als pobres companys que en aquell moment estaven entrenant. Vaig celebrar el meu Sant Joan particular…!

Competició pistola estàndard 22LR

 Competicions, Unique  No Responses »
febr. 082009
 

Avui al matí, aprofitant que ens hem despertat ben d’hora, he decidit anar a fer la tirada del 22 que organitza el Club.

Analitzant els resultats, és força frustrant comprovar que van de mal en pitjor… No cal buscar gaires justificacions. Sense entrenar aquestes coses passen.

Els punts:

2009
Tirada Estàndard 08-02-09
1 10 10 9 5 2 36
2 8 8 8 8 3 35
3 10 9 8 8 6 41
4 10 9 8 4 0 31
5 9 9 8 7 7 40
6 8 8 8 8 7 39
7 7 7 9 8 7 38
8 10 10 9 8 7 44
9 9 8 8 7 5 37
10 10 9 8 7 6 40
11 10 9 8 7 4 38
12 10 9 8 6 7 40
TOTAL: 459

Cada vegada m’allunyo més dels 500 punts! Com a únic i minse consol… sóc el millor de la meva categoria! (el que està més aprop porta unes mitjes de 336 punts, ho sigui que encara tinc marge per empitjorar!)

Ni fotos no he tingut ganes de fer. En acabat, plegar els trastes i fugir.  I com sempre, fer el pensament de cada tirada:

He d’entrenar més!

Aquesta mena de pensaments o propòsits són els que la gent acostuma a proposar-se durant el canvi d’any, i mai compleix. Jo ho faig més sovint, amb el mateix resultat.

Competició pistola estàndard 22LR

 Armes, Competicions, precisió, Unique  No Responses »
gen. 122009
 

La primera tirada de l’any.

Els resultats, com sempre, força decebedors. No he arribat als 500 punts necessaris per aconseguir canviar de categoria. Però encara pitjor, he fet la puntuació més baixa fins avui!

Allò que deia de l’Anna, que feia falta concentració, disciplina… doncs ja m’ho puc aplicar a mi mateix. Si vull canviar de categoria no puc fer un 2! Aquests 24 punts semblen masses per aconseguir-los en una tirada!

En fi, com que sortosament no m’hi dedico em puc permetre el luxe de seguir fent aquests resultats, encara que és evident que m’agradaria millorar.

El primer pas, evident però complicat d’assolir és eliminar els resultats inferiors al 7. En aquesta tirada m’han fet perdre 17 punts. Només reconvertint els blancs en negres!

També puc observar que començo la serie força bé, però a mesura que buido el carregador perdo concentració / precisió. Crec que això ho puc compensar entrenant amb els temps, per a habituar-me a la presió dels segons.

Tirada Estàndard 11-01-09
1 10 10 10 7 8 45
2 10 9 8 8 2 37
3 7 8 8 8 9 40
4 10 9 9 8 7 43
5 9 8 7 7 6 37
6 10 9 8 8 7 42
7 9 9 8 7 4 37
8 10 10 8 7 7 42
9 10 9 8 8 4 39
10 10 8 8 8 7 41
11 10 7 7 6 3 33
12 10 9 8 7 6 40
TOTAL: 47

Caldrà entrenar més…!

Campionat d’Andorra. Modalitat Estàndard

 Competicions, Unique  2 Responses »
set. 152008
 

Aquest diumenge vaig anar a la tirada en Estàndard que s’organitzava al Club. I va resultar que puntuava per al Campionat d’Andorra (que no acabo d’entendre perquè el Campionat d’Andorra està composat d’una sola prova de cada modalitat…!). Resulta que per a facilitar la participació, es pot competir el dissabte a les 16:30 o bé el diumenge a les 10:30. Jo vaig anar-hi el diumenge, no per ganes de llevar-me d’hora, sinó perquè el dissabte m’era totalment impossible d’anar-hi.

Vam començar una mica tard, i va resultar que érem poquets (per variar). Jo només tenia un objectiu, que era arribar als 500 punts (de 600) per a canviar de categoria i competir en 2a… que de fet és on hi ha més competència perquè és força difícil arribar a 1a, i perquè qualsevol amb una mica de traça i d’entrenament pot arribar a 2a. Ho sigui, que a 2a ens trobem gairebé tots, com en un embut.

La meva lamentable actuació va fer que no només no aconseguís el meu objectiu, sinó que a més quedés força per sota de la meva darrera puntuació -506-! (que sense ser cap meravella, m’omple d’orgull). I això que vaig anar-hi equipat com un campió, amb les bales super-mega-poderoses i precises de la Eley, les Tenex. Però com a conclusió està clar que el 95% dels resultats depenen del tirador. El 4% de l’arma i l’1% restant a altres, com les bales, la roba, les sabates, les ulleres…

Hem pregunto què hagués passat si enlloc de les Tenex hagués utilitzat les bales de “batalla” que utilitzo per entrenar… probablement exactament el mateix que amb les de competició!

Per acabar-ho d’adobar vaig haver de tirar amb uns cascs insonoritzadors del Club, ja que els meus es van quedar a casa dormint. Però no pretenc espolsar-me les culpes! La culpa d’aquests resultats és meva per a no entrenar prou.

Com sempre, vaig anar apuntant els punts a la PDA, i el resultat va ser aquest:

Campionat Andorra Estàndard 14-09-08
10 9 8 7 4 38
10 9 6 6 7 38
10 9 8 8 7 42
10 10 9 9 7 45
10 9 8 9 7 43
9 8 7 6 5 35
9 9 8 7 6 39
10 10 9 9 7 45
9 9 9 7 5 39
10 9 9 7 6 41
9 9 9 8 7 42
8 7 4 6 5 30
477

No tinc captures de les dianes perquè es van anar posant pegats per a tapar els forats i hauria estat una mica lleig visualment, però és que tampoc gosaria posar-les!

En resum, el meu objectiu continua essent:

– Pujar a 2a categoria abans de final d’any (no hauria de ser tant difícil!)

La propera setmana es competeix en gros calibre. Dubto que hi vagi si no he pogut fer bales del 38WC, i dubto que en pugui fer si no arriben les puntes a les armeries!

Tirada Interfamilia’s

 Armes, Beretta, Colt, Curiositats, Glock, Munició, Unique, Vídeos  2 Responses »
set. 132008
 

Aquest dimecres va ser especialment excitant: Ens vam trobar germans i cosins (no tots, alguns estan a Shanghai) per a fer una mica l’indi i provar totes les armes disponibles de la família: Escopeta 22lr de competició amb mires obertes, escopeta de forrellat (el “cerrojo” suposo que es tradueix així?), Colt Phyton 6″ platejat, Colt Phyton 6″ fumat, Glock 17C, Unique DES69, Beretta 92FS.

Com que la trobada s’havia de realitzar per força al camp de tir del Club Andorrà de Tir de Precisió, no vam poder portar l’artilleria pesada. Tot hi això, vam poder degustar els sabors lleugers del calibre .22 lr, la precisió lànguida del .38 WC, la ràpida fuetada del 9mm Parabellum i la tronada espaordidora del .357 Magnum. Amb tot això, i perquè ja anàvem prou carregats, no vam poder fer proves de desenfundar l’arma i disparar amb precisió contra els nostres contrincants de cartró, ja que a la mateixa hora que nosaltres hi havia altres tiradors al camp, i no era prudent fer exercicis de tir a mitja alçada…

L’escena va començar a ser dantesca quan vam deixar de banda els calibres petits i vam disparar amb els Colt, la Glock i la Beretta… allò si que era una sinfonia d’espetecs continuats! És clar que ens va faltar alguna cosa per a assemblar-nos a aquests… Potser quilos?

[youtube 8d5_NQoMg4w _Machine Gun Shoot 2008]

El matxambrat de vídeo ha sortit com ha sortit… no tinc ni punyetera idea de com girar la imatge!

[youtube CxsgRi_qn2M _Tirada Interfamilia 2008]

Les meves millors dianes en gros calibre i en pistola estàndard

 Colt, Curiositats, Munició, precisió, Recàrrega, Unique  2 Responses »
ag. 052008
 

Bé, ja s’ha acabat la competició! Ha vingut gent representant molts clubs catalans i alguns de francesos… la veritat és que ha estat una passada! Han participat prop de 100 tiradors, des de nenes que no devien tenir pas més de 11 anys, fins a un senyor de 76 anys, crec que va dir que tenia!

Tot hi la feinada organitzant, ja tinc ganes que arribi la trobada del 2009! Podeu veure les classificacions i una mica com ha anat a la web del Club, a http://andorratir.org/.

Finalment, tal hi com vaig preveure, vaig competir en gros calibre (amb la Colt Phyton, amb calibre .38 WC) i en pistola estàndard (amb la Unique DES69, amb calibre .22 LR evidentment).

La competició amb el gros calibre no hem va anar gens bé… feia massa temps que no entrenava i la primera caixa de munició que vaig utilitzar (recarregada amb unes puntes de plom que no m’han agradat mai) no hem va donar bon resultat. Quan vaig saber què fallava ja érem a misses dites, i començava la 2a meitat de la prova, el tir ràpid! Vaig canviar de bales per unes de més antigues amb punta també de plom però recobertes d’una pel·lícula plàstica que hem dóna més seguretat. I sobretot, vaig apuntar més baix! La sol·lució va ser enlloc d’apuntar segons la norma, a la base del 7… vaig apuntar a la base del 5… i BINGO! Aleshores si, la puntuació va començar a deixar-se notar.

He sel·leccionat les 4 millors dianes per a il·luminar una mica el discurs… (les millors, eh! ho sigui que no sóc de tot 10, però algun si que s’escapa)

Una diana molt bonica, encara que els 8 podrien haver estat 9 amb una mica més de sort…!

Aquesta diana, força centrada a la línia del 10 però més dispersa cap als laterals, és curiosa perquè una de les 5 bales devia arribar de costat… això m’inclina a pensar en un error de recàrrega. Mea culpa!

Aquesta també té el seu què… Encara que aquests dos 7 m’han abaixat la puntuació…

I aquesta seria genial si no fós pel 7 baix…!

En pistola estàndard (2a posició, copa al canto!), al no haver-hi gairebé gens de retrocés i sentir-me molt més còmode amb una arma de competició amb tanta solera com la DES-69, vaig tenir una trajectòria molt més estable, i hem vaig sorprendre a mi mateix per escalar tantes posicions de cop! Si aconsegueixo repetir la puntuació (que per no haver entrenat en 3 mesos i ser la 2a competició realitzada, essent la primera des de feia almenys 12 anys) dins d’aquest any natural, pujo a 2a categoria…!

Algunes dianes de la fita:

Tres 10 en una mateixa diana… no està malament! Llàstima d’aquest 6 escanyolit que la desmereix!

Aquesta ja està millor, he aconseguit canviar el 6 per un 9… li he donat la volta! 😛

Aquesta en general bé, però masses 8! El 10 centrat és xulo, eh!

I aquesta normaleta, una mica de tot: 10, 9, 8 i 7!

Per ser que hi havia tants tiradors, amb experiència i que s’entrenen habitualment, no n’estic gens descontent, dels resultats! A veure si aconsegueixo els objectius fixats:

A) Canviar de categoria en Pistola estàndard

B) Millorar sensiblement la puntuació en gros calibre

C) Entrenar amb regularitat

El que implica:

D) Recarregar la munició amb regularitat

I tot això abans de final d’any! GLUPS!

Munició Eley

 Munició, Unique  No Responses »
jul. 312008
 

Fa temps que tenia ganes de parlar d’un tipus de munició que sempre m’han recomanat per la seva estabilitat, rapidesa i bons resultats… i justament és la que fabrica a la casa Eley. Al llarg dels anys he utilitzat moltes caixes del calibre 22LR, i de diferents versions. I si bé és cert que es nota una millor qualitat i uns resultats més positius amb aquesta marca, també és cert que aquests són directament proporcionals al que val. Aquesta munició és sensiblement més cara que la resta del mateix calibre!.

Sempre havia tingut curiositat per a saber perquè la Eley Tenex era diferent de la Eley Club, o de la Eley Match… quines diferències hi ha entre elles, si aparentment són iguals?

Bé, per aclarir-ho he buscat la seva pàgina web, i aquí en deixaré un resum, per a posteriors consultes.

De fet, només m’interessa la munició específica per a les competicions en pistola estàndard del calibre 22LR, que són les versions TENEX, MATCH i CLUB.

Per començar, comentar que la prova dels 25m amb pistola estàndard, consisteix en disparar 60 trets, dividits en 3 fases:

  • 4 tirades (de 5 trets cada una, és a dir 20 bales en total), amb un temps de 150 segons
  • 4 tirades (de 5 trets cada una, és a dir 20 bales en total), amb un temps de 20 segons
  • 4 tirades (de 5 trets cada una, és a dir 20 bales en total), amb un temps de 10 segons

Al principi tens molt de temps per a concentrar-te i provar de fer la millor puntuació possible, però al final els trets són força frenètics, i evidentment la puntuació se’n ressent.

ELEY TENEX

A priori, el que la diferència de la resta de games és el tipus de lubricant (Beeswax / Tallow) i la forma de la punta (Flat Nose). Per la resta (velocitat, mides) és exactament igual que la Club. Però potser aquestes característiques fan que sigui la que dóna uns resultats més estables en competició internacional?

Tríptic informatiu en pdf

ELEY CLUB

Igual que la Tenex, però amb lubricant Paraffin Wax i punta Round Nose. Diu que és la ideal per a guanyar campionats entre clubs… ideal per la tirada del cap de setmana, però si puc comptar amb la que hem permetria guanyar unes olimpiades…!

Tríptic informatiu en pdf

ELEY MATCH

Pel que sembla és idèntica a la Club, però un pèl més lenta… deu ser la recomanada per a les llargues sessions d’entrenaments solitaris?

Tríptic informatiu en pdf

Aquestes són les 3 games que m’interessen per a competir en galeria a 25m, però se’n comercialitzen més en altres especialitats, entre elles les Subsonic Hollow, que redueixen el soroll… ideals per a utilitzar amb silenciador o per caçar.

Unique

 Armes, Unique  No Responses »
març 202008
 

La fàbrica de les armes Unique va tancar les portes fa uns quants anys. Hi ha una empresa que sembla ser que s’ha quedat les màquines, els estocs i el nom, i es pot trobar aquí .

Si algú té alguna arma marca Unique, que ja comencen a tenir els seus anys, i li costa de trobar peces o components , pot provar sort en aquesta adreça a veure si tenen el que necessita.

Jo sóc l’orgullós propietari d’una pistola Unique Des 69, en calibre .22LR i en un estat excelent de forma. Properament en faré un article, amb mostres de puntuacions i fotos. És increible que sigui un arma tan precisa!