gen. 122009
 

La primera tirada de l’any.

Els resultats, com sempre, força decebedors. No he arribat als 500 punts necessaris per aconseguir canviar de categoria. Però encara pitjor, he fet la puntuació més baixa fins avui!

Allò que deia de l’Anna, que feia falta concentració, disciplina… doncs ja m’ho puc aplicar a mi mateix. Si vull canviar de categoria no puc fer un 2! Aquests 24 punts semblen masses per aconseguir-los en una tirada!

En fi, com que sortosament no m’hi dedico em puc permetre el luxe de seguir fent aquests resultats, encara que és evident que m’agradaria millorar.

El primer pas, evident però complicat d’assolir és eliminar els resultats inferiors al 7. En aquesta tirada m’han fet perdre 17 punts. Només reconvertint els blancs en negres!

També puc observar que començo la serie força bé, però a mesura que buido el carregador perdo concentració / precisió. Crec que això ho puc compensar entrenant amb els temps, per a habituar-me a la presió dels segons.

Tirada Estàndard 11-01-09
1 10 10 10 7 8 45
2 10 9 8 8 2 37
3 7 8 8 8 9 40
4 10 9 9 8 7 43
5 9 8 7 7 6 37
6 10 9 8 8 7 42
7 9 9 8 7 4 37
8 10 10 8 7 7 42
9 10 9 8 8 4 39
10 10 8 8 8 7 41
11 10 7 7 6 3 33
12 10 9 8 7 6 40
TOTAL: 47

Caldrà entrenar més…!

gen. 082009
 

La gran majoria d’afeccionats al tir no disposem de gaires oportunitats de mesurar la eficàcia de la munició comercial que podem trobar a les armeries que són al nostre abast. Normalment podem elegir entre un parell o tres de marques, les que en aquell moment té en estoc l’armeria en qüestió. I no sempre tenim elements suficients de judici per a triar adequadament les que ens resulten més interessants, ja no només a nivell de preu, sinó per la seva qualitat, la seva precisió o la seva regularitat.

Acostumem a guiar-nos per la nostra pròpia experiència -normalment limitada- i pels consells que ens pot donar la persona que ens la vol vendre, que no sempre ha de coincidir amb els nostres interessos…

En definitiva, són de gran utilitat quan mitjans que s’ho poden permetre fan un estudi seriós i rigorós de les diferents marques de munició, amb les seves corresponents variants.

Aquí podem consultar precisament un d’aquests estudis, centrat en el calibre .38 special i  aparentment realitzat a Suècia per una revista d’armes. L’enllaç se centra en 4 armes diferents: El Colt Phyton, S&W m/14, S&W m/586, S&W m/686.

Les conclusions, molt interessants per a comprovar com difereixen els resultats que podem aconseguir amb diferents marques de munició per a una mateixa arma, el podeu trobar directament en aquest enllaç. No sembla un estudi recent -2006-, però valdrà per a fer-se’n una idea.

Edito: Acabo d’adonar-me que també han facilitat un enllaç a un estudi similar, però aquest centrat en el calibre 9mm Parabellum. Utilitza 3 armes com a referència, entre elles la nostra estimada Glock 17 (de 3a generació, a més, ho sigui que és força recent, sinó nou de trinca!). L’enllaç, aquí

des. 212008
 

Bé, ja tinc a les mans la darrera adquisició, aquesta vegada d’avantcàrrega (una modalitat que no tenia cap intenció de conèixer en profunditat… fins fa pocs dies).

La intenció inicial era comprar el mateix model de la casa Pietta, però la recomanació de l’armer va ser contundent: És molt millor comprar la marca Uberti, que té uns acabats i en general funciona molt millor. I la diferència de preu a aquests nivells tampoc és massa important (estem parlant d’uns 180€ pel Pietta i uns 220 per l’Uberti). De totes maneres, me’ls va deixar provar els 2 i tenint-los a les mans, fins hi tot un neòfit com jo hem vaig adonar que tenia raó. Simplement carregant el martell o mirant una mica els acabats es podia apreciar una diferència important.

El bonic del cas és que en tractar-se d’armes de venta lliure, hi juga un paper molt important la impulsivitat de la compra. Així, ja vaig sortir de l’armeria Dolsa firat! – i ara que m’hi fixo, han estrenat nova web!-.

Vaig emportar-me:

– El flamant revòlver (en una trista caixa de cartró… penso que podrien augmentar 20€ el preu i posar una caixeta de fusta o plàstic dur…)

– Un bidó de pòlvora negra marca Vectan classe PNF2 (que segons la taula de característiques oficials té una granulometría de 0,25 a 0,70mm, i esmenta que té una equivalència amb FFFG, que suposo que deu ser alguna altra marca de pòlvores més “oficial”?). Segons les taules de Vectan sembla que hi hauria de

– Un parell de caixes de bales marca Speer – del grup RCBS-. Quan es tracta de pòlvora negra i en avantcàrrega sempre són boles de plom perfectament rodones, i el més important és el diàmetre i no tant el pes, que pot ser una mica més variable. En el meu cas, les bales eren d’un diàmetre de .451″ (polzades), la referència de catàleg és la 5133, i segons esmenta el mateix fabricant hauria de pesar cada una uns 137 grains.

– Una caixa sencera de pistons CCI NO.11 (Percussion Caps), el que equival a 10 caixetes metàl·liques i rodones de 100 pistons cada una… 1000 pistons en total. Són uns quants, i a veure si hem costaran molt de gastar… però així ja els tindré, i a dins la caixa forta no hi ha perill.

– Flascó per a la pòlvora negra de Davide Pedersoli, especial per al calibre .44, model “Copper”

Clau per a extreure les xemeneies, en forma de creu, amb tornavís pla en un dels 4 braços, i en els altres 3 diferents claus per a xemeneies de diferents tamanys (la foto no s’ajusta exactament a la realitat, però és molt semblant)

– Joc d’eines per a netejar l’arma, de A. Uberti, en format compacte, que inclou un mànec buit que conté la resta d’útils: 2 allargadors, un porta draps, un raspall de nylon, un altre de fil de coure i un de llana.

Sprai lubricant especial per armes Top-oil, flascó de 125ml. Tinc la mania de comprar-ne sempre, no sé quants en dec tenir per casa!

– Dissolvent per a pòlvora negra Solblack 500ml, de la casa Pedersoli. Diuen que el millor és aigua calenta, però per si les mosques…

-Un set de Pedersoli per a portar preparades les càrregues de pòlvora (15 en total) i no haver de fer malabarismes a la galeria. I amb un petit embut per a facilitar la tasca de càrrega!

– Uns guants de pell especial per a tir, per a evitar les fogonades més que probables que rebré… amb els 21 grains de pòlvora negra amb que carregaré l’arma! Ni idea de la marca – poc que m’importa- però és agradable veure que a l’índex hi té una obertura per a no perdre la sensibilitat en disparar. Evidentment les ulleres de protecció ja les tenia de fa temps, i no cal ni dir que són imprescindibles!

Entre les seves bondats, sembla que aquest model en concret de revòlver de simple acció – rèplica exacta al model original utilitzat bàsicament pels soldats de la Unió (els 23 estats del nord) durant la guerra de secessió americana, i pels que se’l poguessin pagar -, en calibre .44 i amb un canó de 8 polzades és força precís, fàcil de manejar i prou robust com per a utilitzar-lo amb freqüència. També és possible que amb el temps hi hagin peces que es facin malbé, ja que les peces són iguals als models originals i per tant no estan tant perfeccionades com ens permeten avui en dia els avenços tècnics.

Tot hi això, és el revòlver que recomanen la majoria d’afeccionats a la modalitat.

Quan pugui publicaré les primeres proves: Quantitat de pòlvora que hem dóna el flascó, pes real de les bales, velocitat de sortida del canó, precisió -això ja serà més… aleatori-, procediment de càrrega, neteja de l’arma…

des. 062008
 

Acabo de fer la darrera tirada de l’any en estàndard, i és una llàstima perquè em toca seguir a 3a categoria.

Les puntuacions:

Tirada Estàndard 06-12-08
7 8 8 9 9 41
9 8 7 7 5 36
8 8 8 8 9 41
10 9 9 7 7 42
10 8 8 8 7 41
10 9 9 6 4 38
9 9 8 8 5 39
10 10 10 9 8 47
10 10 8 8 5 41
9 9 6 6 6 36
9 9 9 7 6 40
10 9 8 7 7 41
483

set. 162008
 

Fa unes setmanes vaig posar lleugerament a prova la qualitat de les recàrregues que estava fent. Els calibres examinats (el .357 Magnum i el .38 WC) en les següents configuracions:

CALIBRE .357 MAGNUM

Punta: Soft Point, semi blindada. 160 grains

Pòlvora: 12,5 grains de Vectan SP3 (sensiblement inferior a la quantitat recomanada pels manuals)

Pistó: Winchester Small Pistol Magnum

Enfonsament: Tancament fort de la boca de la vaina

CALIBRE .38 WADCUTTER

Punta: Wadcutter completament de plom, sense recobriment. 148 grains

Pòlvora: 2,3 grains de Vectan Ba10

Pistó: Small Pistol

Enfonsament: Total, sense tancament de la boca de la vaina

Vaig utilitzar un vell cronògraf que té en propietat el Club, de la casa Competition Electronics INC., model ProCrono, que va demostrar funcionar aparentment bé. Potser algú a raó de les fotos ens en pugui donar més detalls. L’arma com comento més avall va ser el meu Colt Python amb canó de 6 polzades. Aquestes proves no tenen intenció de demostrar res, només pretenc deixar constància escrita dels resultats obtinguts amb aquestes configuracions. I si més no serviran de banc de dades o de punt de referència. La pòlvora està pesada amb una balança manual de RCBS amb total precisió, pesada per pesada.

Vaig passar pel crono 5 bales de cada tipus, sense de moment comprovar la seva precisió. Els resultats hem van semblar força sorprenents, sobretot amb el .357 Magnum, per la gran varietat de velocitats aconseguides:

CALIBRE .357 MAGNUM (velocitat teòrica amb 13,9 grains de SP3 -> 1296 f/s)

1a bala -> 726 f/s

2a bala -> 884 f/s

3a bala -> 869 f/s

4a bala -> 747 f/s

5a bala -> 745 f/s

Una dispersió entre els resultats de 726 a 884 (158 f/s) penso que és massa important, però cal tenir en compte que segurament hi ha diferències en el tancament de la boca de la vaina, el que resulta en una major o menor presió dels gasos que expulsen el projectil, i conseqüentment en la velocitat obtinguda a la boca del canó. Val a dir que aquest calibre, degut a la forta explosió té tendència a moure les bales de l’interior de la vaina, si no estan ben enfonsades. Podria ser que aquest hagués estat el meu error.

CALIBRE .38 WADCUTTER (velocitat teòrica amb 2,3 grains de BA10 -> 698 f/s)

1a bala -> 669 f/s

2a bala -> 674 f/s

3a bala -> 687 f/s

4a bala -> 602 f/s

5a bala -> 704 f/s

En aquest cas també es dóna una dispersió important, de 602 a 704 (102 f/s), tot hi que curiosament són les darreres bales del tambor del revòlver Colt Python de 6″ les que ofereixen aquestes dispersions més importants, i penso que podria haver-se donat per moviments dins de la vaina del projectil. Encara que el .38WC no sigui un calibre susceptible de promoure aquests moviments interns, el fet de no tancar en absolut la vaina podria explicar-ho.

Per comprar-ne un de ben similar, evidentment en mesures americanes (bé, no tan evident, però aquest en concret que he trobat per internet, si) a un preu trobo que molt bò, podeu visitar aquesta pàgina de Midway USA on per 99$ és vostre. Una altra cosa seran les despeses d’enviament i tota la pesca, però amb aquest preu, i tal hi com està el dòlar…!

ag. 312008
 

En aquest món que és el del tir, tant el de precisió com el que practiquem per a divertir-nos, hi ha una varietat important pel que fa als tipus i mides de les dianes que s’utilitzen.

Evidentment per a cada modalitat de tir n’hi ha una/es d’específiques. No té la mateixa necessitat un tirador amb pistola d’aire comprimit que un que ho faci amb carrabina, ni un tirador de precisió de foc central amb un participant en una prova de IPSC…

Hi haurà dies que arribarem a la galeria de tir i no tindrem ganes de disparar al mateix lloc de sempre. Per això hi ha gent que idea dianes diferents, divertides, que ens poden ajudar a no errar el blanc o que ens plantegen reptes emocionants.

I aquesta gent, que ja ha passat pel mateix que nosaltres abans, ha tingut la delicadesa de posar a la disposició de tots les seves invencions. I el cert és que n’hi ha forces de ben interessants!

N’hi ha de típicament representatives del tarannà del poble nord americà:

De més típiques:

De divertides:

Per caçadors:

Per perfeccionistes:

I fins de doblement divertides (o escatològiques!):

A gaudir de les visites a la galeria de tir!

Una altra opció és comprar-les, a les armeries, al Club de Tir o per Internet

ag. 292008
 

Recordeu que fa temps que m’està picant la curiositat de començar a tirar amb rifle / carrabina? Ho comentava en aquest post, quan estava gestionant els permisos de port d’arma llarga, tant amb canó ratllat (rifle) com en canó llis (escopeta).

Ara ja fa temps que disposo dels permisos, però fins fa ben poc no sentia la necessitat de disposar d’alguna arma llarga.

Fa un parell de setmanes m’he començat a interessar pels models existents, les possibilitats d’entrenament, les modalitats de competició… i el fet de no ser caçador limita infinitament les possibilitats.

Legalment hem trobo que a Andorra no disposem d’instal·lacions preparades per a la pràctica d’aquesta modalitat esportiva. El Camp de Tir d’Engolasters està tancat, el Camp de Tir de La Rabassa té els dies comptats (a més que no m’atrau la idea de trencar plats ni matar coloms!) i al local del Club Andorrà de Tir de Precisió només disposem de galeries de 25m… quan el mínim adequat són 50m…!

Ajuda a l’entrenament el fet de no muntar cap òptica al fusell, i utilitzar les dianes més petites per a practicar. Però tot hi així estic segur que no és el mateix disparar a l’aire lliure a 300m!

Tenint en compte aquestes consideracions (i sempre recordant que hi ha establert entre Espanya i Andorra un conveni que permet circular lliurement amb les armes i els permisos legals d’un pais a l’altre, per a entrenaments i competicions, respectant la legislació de cada país, per tant uns i altres tiradors podem anar a tirar a qualsevol camp de tir del país veí), i considerant els preus de les armes del calibre .22lr, estic gairebé decidit a adquirir una arma d’aquest tipus, que hem permetria gaudir del tir amb arma llarga sense haver de travessar fronteres.

Ara mateix estic en plena fase de triar l’arma, i m’està agradant molt la carrabina CZ (Ceska Zbrojovka) model 452, tant estàndard com el model Lux:

En aquest article de Full Aventura fan un exàmen detallat a l’arma, des de totes les vessants possibles. Imprescindible.

La pàgina oficial del fabricant és aquí, on també es poden trobar el manual d’usuari, el desglòs de les parts i el catàleg general de la marca.

La decisió no està presa, ja que m’han parlat molt bé d’altres grans marques… però veurem si poden competir a nivell de preu!

Per cert, el preu que m’han demanat pel model (crec ) estàndard en .22lr és de 399€. Pel mateix model però recamarat en .22lr Magnum, 450€. Preus assequibles, sobretot tenint en compte que amb aquest calibre el cost econòmic de la munició serà ben escarransit!

Altres enllaços d’interès:

Armeria Dolsa, a Andorra

ag. 052008
 

Bé, ja s’ha acabat la competició! Ha vingut gent representant molts clubs catalans i alguns de francesos… la veritat és que ha estat una passada! Han participat prop de 100 tiradors, des de nenes que no devien tenir pas més de 11 anys, fins a un senyor de 76 anys, crec que va dir que tenia!

Tot hi la feinada organitzant, ja tinc ganes que arribi la trobada del 2009! Podeu veure les classificacions i una mica com ha anat a la web del Club, a http://andorratir.org/.

Finalment, tal hi com vaig preveure, vaig competir en gros calibre (amb la Colt Phyton, amb calibre .38 WC) i en pistola estàndard (amb la Unique DES69, amb calibre .22 LR evidentment).

La competició amb el gros calibre no hem va anar gens bé… feia massa temps que no entrenava i la primera caixa de munició que vaig utilitzar (recarregada amb unes puntes de plom que no m’han agradat mai) no hem va donar bon resultat. Quan vaig saber què fallava ja érem a misses dites, i començava la 2a meitat de la prova, el tir ràpid! Vaig canviar de bales per unes de més antigues amb punta també de plom però recobertes d’una pel·lícula plàstica que hem dóna més seguretat. I sobretot, vaig apuntar més baix! La sol·lució va ser enlloc d’apuntar segons la norma, a la base del 7… vaig apuntar a la base del 5… i BINGO! Aleshores si, la puntuació va començar a deixar-se notar.

He sel·leccionat les 4 millors dianes per a il·luminar una mica el discurs… (les millors, eh! ho sigui que no sóc de tot 10, però algun si que s’escapa)

Una diana molt bonica, encara que els 8 podrien haver estat 9 amb una mica més de sort…!

Aquesta diana, força centrada a la línia del 10 però més dispersa cap als laterals, és curiosa perquè una de les 5 bales devia arribar de costat… això m’inclina a pensar en un error de recàrrega. Mea culpa!

Aquesta també té el seu què… Encara que aquests dos 7 m’han abaixat la puntuació…

I aquesta seria genial si no fós pel 7 baix…!

En pistola estàndard (2a posició, copa al canto!), al no haver-hi gairebé gens de retrocés i sentir-me molt més còmode amb una arma de competició amb tanta solera com la DES-69, vaig tenir una trajectòria molt més estable, i hem vaig sorprendre a mi mateix per escalar tantes posicions de cop! Si aconsegueixo repetir la puntuació (que per no haver entrenat en 3 mesos i ser la 2a competició realitzada, essent la primera des de feia almenys 12 anys) dins d’aquest any natural, pujo a 2a categoria…!

Algunes dianes de la fita:

Tres 10 en una mateixa diana… no està malament! Llàstima d’aquest 6 escanyolit que la desmereix!

Aquesta ja està millor, he aconseguit canviar el 6 per un 9… li he donat la volta! 😛

Aquesta en general bé, però masses 8! El 10 centrat és xulo, eh!

I aquesta normaleta, una mica de tot: 10, 9, 8 i 7!

Per ser que hi havia tants tiradors, amb experiència i que s’entrenen habitualment, no n’estic gens descontent, dels resultats! A veure si aconsegueixo els objectius fixats:

A) Canviar de categoria en Pistola estàndard

B) Millorar sensiblement la puntuació en gros calibre

C) Entrenar amb regularitat

El que implica:

D) Recarregar la munició amb regularitat

I tot això abans de final d’any! GLUPS!

febr. 222008
 

Avui a les 20:30 es celebrarà la reunió ordinària del Club de Tir de Precisió d’Andorra. En aquesta reunió espero que podrem decidir finalment varis assumptes pendents:

– Tirar endavant la web oficial

– Crear un fòrum a internet amb accés lliure per a tots els socis (segurament també per als no socis)

– Crear una llista de subscripció via RSS, potser un blog com aquest

– Potenciar les subscripcions a algunes revistes de tir i d’armes que hi ha al mercat (Cibles, Armas y municiones, etc)

– Arribar amb acords amb altres clubs per a intercanviar les revistes mensuals-trimestrals-semestrals que cadascú pugui publicar

– Potenciar l’entrada de nous socis, mitjançant anuncis en els mitjans (diari Bon Dia, diari Més Andorra, potser fins-hi tot El diari d’Andorra, El Periòdic d’Andorra, Set dies…)

– Potenciar un mercat intern d’armes de 2a mà, millor que penjar la foto al cartell d’anuncis del Club (que també)

– I alguna cosa més que queda al tinter, segur!