Avui 8 de setembre és la Diada de Meritxell! És la festa més important d’Andorra, i encara que amb els anys moltes tradicions s’han anat perdent, penso que aquesta és una de les que es mantenen força vigents. És clar que cada vegada hi ha menys gent que s’atansa al Santuari de Meritxell per a saludar a la Verge, però tots els andorrans estimem aquesta festivitat d’una manera especial.
Bona diada a tots!
Enhorabona en la Diada de Meritxell. No coneixia aquesta festa, però si que hi he estat visitant el Santuari, i he de dir que em va agradar força, igual que la resta del pais.
És veritat que les tradicions i la cultura en general dels pobles sembla que, poc a poc, es vagin perdent, però sempre hi haurà gent disposada a conservar-les i continuar-les. Per exemple, a Catalunya, el proper dia 11 és la Diada Nacional, i com ja sabreu, hi ha la tradició de lluïr la Senyera o l’Estelada en els nostres balcons o finestrons, però cada vegada n’hi ha menys, i és una llàstima…
En fi, espero que hagueu gaudit d’una bona Diada de Meritxell a Andorra.
Una sal·lutació per Andorra i la seva patrona.
Talivà
🙂
Gràcies! Les dues Diades les celebrem si fa no fa igual els dos pobles, compartim la mateixa cultura, i tenim les mateixes arrels! Per sort nosaltres fa gairebé mil anys que no hem viscut cap guerra, ni dictadures, ni cops d’estat…!
Per cert… per l’11 podries fer un apunt especial? Que no fos gaire llarg, ja que no és el tema del blog, però a mode de recordatori. Ser un col·laborador té els seus privilegis! ;-P
Doncs bé, al visitar aquest article avui 11/9/2008 a les 22:56, veig que se’m demana que faci un apunt sobre la Diada, i sort que ho he vist, perquè la veritat és que avui vaig una mica descontrol·lat, per que ahir nit vaig anar a una festa i avui m’he llevat tardíssim, però això sí, no me n’he oblidat de posar la senyera (per que no tinc estelada, encara a la casa nova :() i a més a més, estreno ordinador, i es pot dir que he passat de l’edat de pedra al segle XXI d’un sol cop… 🙂
En fi, anant al tema, he de dir que al meu carrer nomès hi havien dues o tres senyeres, comptant la meva pròpia, cosa que em sap greu, per que això és un indicador claríssim del baix nivell de participació en les tradicions que té la gent. Al poble no hi he estat avui (visc en una urbanització), però allà si que es nota cada any on sóm. El poble en qüestió és Torrelles de Llobregat, i realment me n’orgulleixo de veure com se segueixen les tradicions en una vila que ve de passat rural, i que per tant, ho tenen més viu que a ciutat.
El que més m’ha ofès en la Diada d’avui, ha estat l’ofrena de flors a en Rafael de Casanova, que com cada any, s’aprofita per a fer electoralisme i criticar-se mútuament entre els polítics, cosa que trobo de molt mal gust davant un símbol com és i va ser en Rafael de Casanova. Però ja se sap, aquesta gent ho aprofiten tot i a tots.
Tot i així, espero que mai no s’oblidi el significat d’aquesta data, i que no es confongui com diuen les males llengües, en la cel·lebració d’una derrota, doncs és una commemoració d’aquella fita i proesa que va dur a terme en Rafael de Casanova i els seus exèrcits: la resistència de Barcelona davant el setge de tropes molt més grans i millor equipades, que a la fi prengueren la ciutat però els costà sang i llàgrimes.
Com a poble ocupat i sotmès que ha estat Catalunya des de fa gairebé tres-cents anys, mai s’ha vençut el pensament dels catalans, que ha continuat viu durant tots aquests segles, i que mai ningú podrà sotmetre. Bon cop de falç!!
Sal·lutacions i gràcies per oferir-me de fer aquest apunt sobre la Diada, Jaume.