jul. 162009
 

Seguint amb l’estela de les revistes d’armes que podem trobar a internet, completament gratuïtes i disponibles en format PDF per a descarregar lliurement i consultar-les des de casa, encara que no tinguem connexió (o en el seu defecte també es poden consultar online, és clar!) acabo de trobar també aquesta altra, Shooting Industry Magazine. Tampoc és que sigui una allau de revistes que de cop i volta han decidit fer el salt cap a la gratuïtat, però sense adonar-nos-en ja en són 7, i això sens dubte és un bon senyal! En tenim en castellà, en francès i en anglès.  I a veure quines altres vindran…!

October 2010

September 2010

August 2010

July 2010

June 2010

May 2010

April 2010

March 2010

February 2010

January 2010

December 2009 (només disponible per consultar online)

November 2009

October 2009

September 2009

August 2009

July 2009 (només disponible per consultar online)

June 2009

May 2009

April 2009

March 2009

February 2009

January 2009

December 2008 (només disponible per consultar online)

November 2008

October 2008

September 2008

August 2008

July 2008 (només disponible per consultar online)

June 2008

May 2008

April 2008

March 2008

February 2008

January 2008

December 2007 (només disponible per consultar online)

A disfrutar-les!

jul. 062009
 

Una veterana revista americana, Sportsman Magazine, acaba d’incorporar-se al carro dels guanyadors: Ofereix la seva publicació en versió digital, consultable a través d’internet de manera totalment gratuïta, i a més permet descarregar-se-la en versió pdf, per a consultar offline i per a gaudir-la amb tota la tranquilitat que permet aquest format. La revista no és essencialment d’armes i el seu món, però toca un àmbit prou proper com per a que ens sigui interessant si més no donar-hi un cop d’ull: La caça i la pesca, amb les seves armes, eines i accessoris.

L’enllaç porta directament a visualitzar la revista en un format similar al de Zinio, però si us hi fixeu bé i no us acaba de convèncer aquest format (és el meu cas) a la banda superior dreta hi trobareu un botonet que us permetrà descarregar la versió comprimida (format *.zip) de la revista. Un cop descomprimida amb qualsevol programa dedicat a aquests afers, ja teniu la revista a disposició.

AQUEST és el futur de les revistes. Cada vegada la gent en comprarà menys, són de totes totes un negoci en via morta. És un clar exemple d’un negoci que sap reinventar-se i adaptar-se als nous temps. També seria vàlid una subcripció a un preu simbòlic, 1-2 euros. El que no té sentit és comprar aquestes revistes al preu de 6€ la unitat. Això és enterrar-se un mateix.

A gaudir-la!

Revista October -December 2009

Revista Sportsman July-September 2009

maig 172009
 

Fa unes setmanes vaig rebre un encàrrec per part del Club Andorrà de Tir de Precisió que hem va portar a contactar amb 5 fabricants d’armes de competició de gran renom: Feinwerkbau, Hämmerli, Steyr, Walther i Morini.

Alguns d’ells hem van fer arribar els seus catàlegs (complets o només amb les armes de competició – aire en pistola i carrabina, 22lr en pistola i carrabina-) amb els preus incorporats, d’altres pressupostos o propostes massa particulars per a reproduïr-les. Però he pensat que podria ser interessant compartir en aquest post els catàlegs rebuts, per qui tingui curiositat o interès real en veure quines armes i quins preus cotitzen armes que estan guanyant medalles olímpiques.

[catàlegs retirats]

La resta de catàlegs es poden consultar a les respectives webs, enllaçades més amunt. Jo continuaré fidel a la meva Unique DES69 en calibre .22lr que tantes alegries hem dóna. I com que encara no m’he convertit en un purista de la precisió, miraré de mantenir-me allunyat de la galeria d’aire… no fos cas que hagués de sumar una nova passió a la col·lecció! Per cert, que aviat renovaré la galeria fotogràfica de les meves armes. Menys quantitat i més qualitat, espero!

abr. 042009
 

Ja n’han sortit de coses extranyes i acoplaments impossibles per a les nostres precioses Glock… però sembla que sempre hi ha qui vol anar més enllà, mantenint-se això si, dins els límits de la utilitat.

Ara, els alemans de H.E.R.A. (Highgrade European Research for small Arms) presenten un nou enginy, compatible amb la Glock 17, 19, 22, 23, 31 i 32. L’anomenen Glock Carbine Conversion i no es pot dir que gaudeixin d’una originalitat espatarrant triant noms pels seus productes, però si que saben fer bé la seva feina, o almenys això sembla si tenim en compte les imatges que ens presenten:

Resulta que aquest munt d’accessoris acoplats a una mena de carcassa tàctica converteixen una pistola glock en un… fusell d’assalt? És que resulta complicat definir amb paraules aquest invents mixtes que surten de tant en tant, especialment en el món del “modding” de les Glock.

A les imatges i a simple vista podem apreciar un parell de carregadors de 33 bales (el col·locat a l’arma i acoplat a aquest mitjançant una mena de brides, un altre de les mateixes característiques), 3 rails picattiny (que ja són ganes de posar acoplaments i accessoris a l’arma), una empunyadura anatòmica, un visor hologràfic de Eotech (super resistents als cops i als maltractaments en general), i el propi Glock Carbine Conversion.

Pel meu gust, un pèl recarregada l’arma…

Òbviament cadascú pot muntar la configuració que li sembli més oportuna per a cada moment… Segurament per als membres d’algun cos especial pot resultar un invent atractiu… tot hi que sospito que més aviat és una joguina dedicada als entusiastes de les armes no professionals!

març 282009
 

Però segures dins aquesta caixa forta que és de tamany descomunal! Impressionant aquesta idea que han tingut amb el BedBunker, igual d’impressionant que el seu preu: de 5200$ el tamany King Size – en plan llit de matrimoni extra gran-, 4800$ el Queen Size – matrimoni normal- a 2700$ el Twin Size – 2 llits individuals units-. El preu és exhorbitant, és clar que és una senyora caixa forta!

Només recomanable per a butxaques plenes de dòlars o incondicionals de la seguretat i la originalitat alhora (amb les butxaques plenes, també). Té una capacitat digna d’emmagatzemar la col·lecció d’armes del més entusiasta!

Evidentment és una bona idea – a més d’obligat per llei- disposar d’una caixa forta per a desar les armes, sempre que en tinguis més de 3. Així ho disposa el decret d’armes encara vigent que data del 1989. Les meves preferències es decanten cap a una caixa d’aquestes característiques:

Perfecta per a emmagatzemar els maletins amb les armes en un compartiment, i separadament la munició corresponent. No serveix per a les armes llargues, però! En cas de robatori serà com obrir 2 caixes diferents. Un temps preciós que difícilment els intrusos disposaran.

Edito: Per cert que a la revista Emprendedores del febrer fan un apunt que indica que a França han augmentat les vendes de caixes fortes, a raó de la crisis bancària mundial, ho sigui que el títol del post, en un blog d’economia podria modificar-se per: “Els diners sota el matalàs…”. Tan malament està la cosa.

jul. 312008
 

Cada vegada que parlo de recàrrega insisteixo en el fet que no és una activitat trivial ni exempta de perill. Per això és recomanable aprofitar els avenços tècnics i les millores dels materials i les eines que ens ajudaran a ser cada vegada més precisos en el nostre objectiu.

Tot hi això, la majoria de nosaltres no disposem de gaires m2 per a dedicar a aquesta activitat, i convé trobar un punt d’equilibri entre les eines i materials necessaris i l’espai disponible.

Hi ha certes d’aquestes eines que per la seva utilitat, poc preu i reduïdes mides val la pena de tenir-les.

Considero que la compra d’un peu de rei que ens permeti calcular amb exactitud mil·limètrica la profunditat a la que cal col·locar la bala, les mides dels consumibles que hem d’utilitzar i mil altres medicions… és ineludible.

Però que és i per a què serveix un peu de rei?

Les imatges següents segur que ens treuen de dubtes.

Per començar poden ser manuals o digitals, i permeten fer varis tipus de medicions.

Amb el peu de rei (o pied à coulisse o caliper) podrem saber exactament les mides exteriors i interiors de la vaina (el diàmetre, la longitud, el diàmetre interior…) i consultant les taules de recàrrega per exemple que ens proposa Nobel Sport, o les que podem trobar al qualsevol manual de recàrrega, com per exemple el Malfatti, comprovar que les vaines que estem a punt de convertir en bales compleixen amb les mides mínimes i màximes per a no provocar accidents. També ens permetrà comprovar les mides dels projectils que utilitzarem, i comprovar que les mides s’ajustin als límits teòrics.

És extremadament important mesurar els consumibles que hem d’utilitzar, ja que no totes les marques segueixen uns processos de fabricació acurats.

De cada caixa de per exemple 200 projectils, podem agafar-ne a l’atzar 10 o 20 i comprovar que efectivament tenen les mateixes mides. I si no és així… tenir en compte la dispersió a l’hora de recarregar! I ser més curosos que mai.

Hi ha armes que permeten un ventall més ampli de mides, dins del mateix calibre, que d’altres.

Per exemple la Beretta 92FS té fama de tragar amb qualsevol tipus de munició (del 9mm, evidentment), en canvi la Glock és més especial, i només accepta un tipus de munició més concreta, amb unes mides més estàndards (i estem parlant de décimes de mil·límetres…!)

abr. 172008
 

He tardat força dies en comentar-ho, però… recordeu aquell post en que parlava amb orgull de la meva recent adquisició, fent referència a un visor per a facilitar el recompte de punts fets a la diana?

Doncs hem veig obligat a rectificar: No hem serveix! I no és que sigui un mal aparell, no! Tot al contrari, és espectacular la visió que et dóna, i la claredat…! Però simplement no és un visor adequat per a l’ús al qual jo el volia dedicar: Recompte de punts a 25m.

El resultat de tenir un visor massa potent per al que jo el necessitava, s’ha traduït en la impossibilitat de veure nítidament els forats, ja que amb el zoom que equipa està preparat per a veure amb claredat objectes situats a 80-100m, sense problemes.

Així que vaig haver de tornar-lo a la botiga, Gal·lia 74 crec que es diu, i per ser sincer hem va semblar extraordinaria la manera amb que hem van tractar: Hem van retornar els diners (!) (bé, de fet hem van fer un retrocés directament a la targeta de crèdit, que encara és millor). No hi ha dubte que quan necessiti algun altre aparell que ells venguin, tindré una clara preferència cap a la seva botiga. Si tots els petits comerciants d’Andorra fossin així de vogals!

La recomanació que hem va fer el Tito de l’Armeria Dolsa:

Visor senzill de 15/45×50-60 augments. Amb això en tens més que suficient per a l’ús que li vols donar. Aproximadament 100€

abr. 022008
 

Aquesta empresa, JP Enterprises, té alguns accessoris per a modificar la nostra Glock i fer-la més competitiva i fàcil d’utilitzar. Proposen algunes millores externes per a facilitar entre altres la inserció del carregador (en una recàrrega ràpida per a IPSC, per exemple, això ens pot ser d’utiiltat), la disminució de la força que s’ha de fer amb el gatell per a aconseguir disparar el tret, el botó de l’extractor extès del carregador… Hi ha alguna coseta més, però potser això és el més important.

Connector 3.5Lb

per 19.95$

Boca de carregador extesa

per 59.95$ (no he entès mai perquè és tan car, si la seva funció és ben limitada…)

Botó extès de l’extractor del carregador

per 24.95$

març 242008
 

Avui passejant pels carrers nevats del nostre país m’he decidit a comprar una ullera terrestre, o óptica, o telescopi terrestre o com se’n vulgui dir.

Feia temps que en buscava una, i  avui l’he comprada. Pel que la faré servir, no tenia pas previst gastar-m’hi gaires diners, però al final m’ha costat la tonteria 125€, que és exactament el doble del que tenia pensat.

El model elegit ha estat el Konuspot-Mak2, de la casa Konus .

Les característiques hem convenen perfectament:

– Sistema òptic Maksutov – Cassegrain

– Augments variables

– Objectiu de  Ø70mm

– Ocular de 30 a 90 augments

– Camp visual 1000m: 24m

– Pupila de sortida: 2.30mm

– Pes: 1040 grams

– Longitud: 275mm

– Bossa de transport senzilleta

Ara només hem queda provar-lo. Per a veure els forats de les dianes a 25m no es necessita gran cosa, però això hem garanteix resultats satisfactoris.

març 242008
 

Hi ha moltes maneres de portar les armes al damunt, per a les persones que estan en possessió dels permisos corresponents. Normalment s’utilitzen diferents tipus de holsters o fundes, però tenen l’inconvenient d’afegir més pes i embalum a l’arma.

Tenim  fundes de cuir, de materials plàstics… que no amaguen l’arma.

Tenim també fundes com rinyoneres, bosses laterals, bandoleres… que són massa engorroses per a segons quines utilitats.

Tots aquests es poden trobar a Uncle Mike’s i a Safariland

Hi ha però, altres sistemes, entre ells el sistema de clip, de la casa Clipdraw, que permet portar l’arma dissumulada i tenir-la a l’abast ràpidament:

O el mateix sistema de la casa Covert Carrier :

Una altra casa que fa coses similars és la Jentra. Tots els sistemes semblen similars, però potser el més pràctic sigui el primer, ja que no molesta per a  disparar l’arma.