A mitja tarda d’ahir una explosió va causar 7 morts i dotzenes de ferits a la capital, Oslo. La policia ha confirmat que es tracta d’un atemptat terrorista. Un parell d’hores després un home disfressat de policia ha causat 80 (!) morts en un tiroteig, més aviat una caça indiscriminada de gent desarmada en una illa on se celebrava un acte de joves simpatitzants amb el partit actualment al poder. S’estaven preparant per acampar-hi.
Illa d'Utøya, vista aèria del lloc del 2n atemptat
Illa d'Utøya, perspectiva aèria del lloc del 2n atemptat i distància amb el continent
Encara em costa de creure que una sola persona hagi pogut causar aquest desastre amb armes de foc, abans no l’aturessin (ep, i l’han detingut! En una situació així m’estranya que no l’hagin mort a cops). Als mitjans comenten que l’han detingut immediatament, però no devia ser tant immediat quan ha pogut matar 80 persones! Es comenta que fins a una trentena haurien mort ofegats en provar de fugir nedant, el que reduïria la seva efectivitat fins a 50 persones, que tot hi així encara és una xifra enorme.
No puc evitar de pensar que si hi hagués hagut algú armat en aquella illa potser les víctimes haurien estat molt inferiors. És un debat que fins ara ni es plantejava, però si comencem a veure que a la vella Europa es reprodueixen els episodis de matances indiscriminades a civils, potser les coses canviaran. O cap a un costat o cap a l’altre. O es munta un cos de policia omnipresent i omnipotent que tot ho sap i tot ho pot o es munta una mena de milícia civil que en certes circumstàncies pugui dur armes com a defensa. És un tema espinós, de plena actualitat als Estats Units però molt lluny de la nostra mentalitat europea.
I és que ha de ser molt difícil de digerir veure com un assassí sonat dispara (encara no ha transcendit quina o quines armes ha utilitzat) sense aturador cap a persones aterroritzades, causant baixa rera baixa. No hi ha massa opcions d’escapar.