La última edició del joc Medal of Honor ja va nèixer amb polèmica. Resulta que es tracta d’un d’aquests jocs de shooters tan entretingut, i basat i ambientat en l’actual guerra que s’està duent a terme a l’Afghanistan. El problema no vé per aquí, sinó pel fet que en la modalitat de joc multijugador es permet triar el bàndol al que es vol pertànyer, tant les forces americanes o britàniques com el bàndol talibà. I és clar, si es tria de jugar com a talibà, es tracta de pelar els soldats de la coalició sense miraments (a l’inrevès passa exactament el mateix), utilitzant per a aquesta fi tota mena d’armes, inclosos els temuts explosius casolans (IED, Improvised Explosive Devices, on fins a l’agost s’havien registrat 1062 atacs, només a l’Afghanistan).
No tinc clar si desprès de la polèmica (i de la propaganda gratuita) s’ha modificat la opció multijugador, però crec que efectivament així ha estat. Al cap i a la fi es tracta de no fer-se massa enemics, el diner és el diner. Els bàndols tradicionalment enemics no compren jocs: Talibans, coreans de nord, soviètics comunistes, mujaidins…
Sense insistir massa en la valoració del joc, que és indubtablement molt inferior a la saga dels Call of Duty, sobretot els de les darreres edicions, crida poderosament l’atenció la imatge de portada del joc, i és una espècie de mercenari (que al final no és tal, sinó un soldat regular integrat en una unitat especial anomenada Tiers 1, que aparentment existeix). La imatge és la d’un paio que els té pelats de còrrer amunt i avall per tots els conflictes armats que convingui, amb l’equipament imprescindible per a rendir al màxim al camp de batalla i amb la xuleria d’estar-se dempeus mentre rep un munt d’impactes variats, resultat d’una explosió massa propera.
I a Theatrum Belli publiquen una fotografia (aquesta si, sense trucatge i reflectint soldats reals) de paios que a més fins-hi tot físicament s’assemblen a la portada del joc. A l’Afghanistan. Imposen, sens dubte. Segur que no són tant infalibles com els protagonistes del joc, però també fan la cara d’haver-ne passat de tots colors.
