Darrerament estan proliferant les armes per al sector femení, amb el color rosa com a màxim exponent.
No dubto de l’interès i de la modernitat que aquests canvis en les armes puguin aportar en un mercat sobresaturat com l’americà, on qualsevol modificació o novetat és un alicient per a adquirir una arma nova. En el mercat europeu en general i l’andorrà en particular, donat que representem una ínfima part de les armes que es venen al món, aquestes armes “personalitzades” arribaran, però en comptagotes. Les raons són senzilles. Les armeries no tenen tanta rotació com per a portar armes que no saben si tindran sortida (jo crec que si que en tindran). Tampoc és que hi hagi una munió de dones esperant amb ànsia comprar un arma pensada especialment per a elles… i les que hi ha, normalment no necessiten una arma de color rosa, ja que estan tant bregades en el món de les armes com qualsevol altre apassionat. Segurament el target principal és el mercat USA, on qualsevol pot comprar el que vulgui, quan vulgui, i donar-li l’ús que consideri convenient.
El sector de la venda d’armes i accessoris pateix d’un immobilisme crònic que es veu encara més agreujat per les legislacions excessivament restrictives i les campanyes de desinformació i descrèdit a que es sotmet tot el que tingui a veure amb les armes, i tot aquell que en faci esment públic. Ni és positiu un control tant exagerat com l’europeu -que busca amb delit acabar amb caçadors, tiradors esportius i amants de les armes en general- ni és acceptable un llibertinatge tant extrem com l’americà – on en segons quins estats es permet la compra lliure d’armes automàtiques-.
Com sempre, poca cosa podem fer si no és importar a preus abusius alguna d’aquestes armes, o en qualsevol cas disfrutar, des de la cadira estant, de la evolució d’aquest sector.
Si serveix d’orientació, penso que una arma pensada per a dones que no estan acostumades a disparar ni a portar armes hauria de ser d’un calibre mitjà com el .38 special, amb poc retrocés, hauria de pesar poc i ser extremadament senzilla i manejable. Evidentment el mànec ha d’estar adaptat a les mans femenines, més petites en general que les dels homes.
El model de la imatge superior segurament seria ideal. Possiblement millor encara un model similar, tipus el Pink Lady DAO, sense martell (DAO vol dir Double Action Only, és a dir que cada vegada que es vol disparar cal apretar el gallet fins que es produeix el tret, fent tot el recorregut i sense possibilitat d’escurçar-lo).
Per internet es troben fins hi tot armes automàtiques similars al M16, el Kalashnikov… en color rosa. Tota una declaració d’intencions!