maig 042010
 

Aquest és el títol d’un documental que per circumstàncies gens habituals vaig tenir la oportunitat de gaudir al Canal 33, -excel·lentíssim mitjà de comunicació on n’hi hagi- emmarcat dins el programa Cronos, que per desgràcia meva no coneixia, i és que a casa la televisió és de “cal si en sobra”. I ahir me’n va sobrar, cosa extranya.

El documental, narrat d’una manera sublim i tant amè que passava per una bona pel·lícula, narrava en quines circumstàncies va nèixer la resistència durant la segona guerra mundial. Comenta que el terme “resistència” va venir després, amb el temps. En aquell moment la gent eren opositors, primer amb accions individuals de sabotatge, després formant cadenes d’evasió cada vegada més importants i efectives, rotatius i pamflets contra el règim i finalment amb el Maquis a França, un grup armat guerriller organitzat i que rebia ajuts – en forma de diners i armes – dels països aliats. Certament el reportatge parla molt en clau francesa, però també extrapola que el que va ocòrrer es repetí pràcticament a tota Europa, amb les diferències necessàries en funció de la duresa de l’opresió.

A la captura, un dels moments més emotius del reportatge, justament una reproducció històrica molt ben ambientada

Combina imatges històriques amb entrevistes a personatges implicats directament, historiadors o experts en el tema, així com reproduccions històriques dels fets molt ben ambientades.

Es deixa veure amb gran facilitat i pel que sembla és el primer d’una sèrie de reportatges que tractaran el tema de la resistència. Serà interessant seguir-ne la evolució, si el temps ho permet. Per no haver d’estar pendents del televisor, proposen la subscripció mitjançant RSS aquí, i d’aquesta manera cada vegada que surti publicat un nou reportatge d’aquest programa rebrem puntualment l’avis al nostre lector de notícies habitual.

Però compte1 Perquè segons indiquen a la mateixa web, el vídeo es podrà veure només fins al 10-05-2010 a les 21:40, suposo moment en el qual penjaran el següent. Una llàstima, però suposo que qüestions tècniques així ho imposen.

març 122009
 

Fa 5 anys, viatjant pel Canadà a l’estiu del 2004 i mentre érem al Québec vaig descobrir amb estupefacció com hi havia gent amb tant afany per la història que representava importants batalles històriques amb gran realisme que havien tingut lloc centenars d’anys endarrere, en el mateix indret on s’havien produït, vestits amb els mateixos uniformes, portant les mateixes armes, gairebé vivint durant uns dies de la mateixa manera… Va ser força xocant i engrescador alhora. Era com passejar-se per uns estudis gegants de Hollywood mentre estan rodant una pel·lícula similar a la de The last of the mohicans o The patriot. La gent estava reunida al voltant de petits focs dispersos pels 2 campaments… preparant-ho tot per a la gran batalla. La batalla de les planícies d’Abraham (The battle of the Plains of Abraham, al 1759), que va decidir finalment que serien els anglesos els qui dominarien el Canadà. De tant impressionant que era (pel que sembla hi havia al voltant de 2.000 persones representant una batalla de 10.000 soldats, entre francesos i britànics), no ens vam poder quedar a veure el desenvolupament de la batalla… encara que hi vam poder passar tot un dia! Tots els hotels eren plens, no hi havia ni un sol llit lliure. No m’estranya! Però deuria ser espectacular, sens dubte. Evidentment les armes no es carreguen amb munició real…! Un altre lloc web on en parlen, aquesta vegada en francès.

Serveixi aquest apunt per a informar igualment que sembla que aquest any, i no sé si per sempre més, aquesta recreació en concret queda anul·lada per la polèmica suscitada en els mitjans canadencs, força important, ja que els canadencs del Québec ho veuen com una ofensa. Més informació a la web de la Comissió dels camps de batalla nacionals.

Semblaria que només existeix aquest delit per les recreacions històriques al continent americà, però res més lluny de la realitat! Hi ha força apassionats del tema.

Britànics, per exemple el 35th Regiment of foot

Espanyols, com la Asociación Histórico Cultural Salamanca 1812

… i una mica pertot arreu. Que jo sàpiga a a Andorra no hi ha cap associació que promogui aquestes recreacions, però no se sap mai!

Per cert que m’ha fet gràcia retrobar aquesta imatge, justament el que jo vaig veure! Els campaments, els uniformes… però no de l’any anterior o del següent… del 2004!

Si us interessa el tema podeu visitar http://www.reenactor.net/