juny 022010
 

És correcte o és menystenir aquest complexe esportiu dedicat al tir? Parlo del MÜLLER SCHIESSCENTRUM ULM, una espècie de somni per a qualsevol que tingui res a veure amb les armes. Està situat a Alemanya, prop de la ciutat de Ulm, entre Stuttgart, Zürich i München. És al·lucinant els metres quadrats que hi dediquen, tot un edifici enorme!

El vídeo de youtube és força explicatiu. Compte que no us caigui la baba damunt del teclat!

[youtube nyq90LEZe4k&feature=player_embedded]

Disposen de galeries per a tir al plat (tot tancat), galeries de tir fins a 300m, poden practicar la cacera amb figures que es desplacen o bé amb programes informàtics que simulen indrets idílics amb espècies cinegètiques, disposen de botiga ben assortida i com tota la resta enorme, cafeteria que sembla de super luxe i sales de formació on per exemple imparteixen cursos de recàrrega amb una Rock Chucker de RCBS…!

Home, no estaria malament anar-hi a passar les vacances… llàstima que no tenen platja, osti!

maig 042010
 

Aquest és el títol d’un documental que per circumstàncies gens habituals vaig tenir la oportunitat de gaudir al Canal 33, -excel·lentíssim mitjà de comunicació on n’hi hagi- emmarcat dins el programa Cronos, que per desgràcia meva no coneixia, i és que a casa la televisió és de “cal si en sobra”. I ahir me’n va sobrar, cosa extranya.

El documental, narrat d’una manera sublim i tant amè que passava per una bona pel·lícula, narrava en quines circumstàncies va nèixer la resistència durant la segona guerra mundial. Comenta que el terme “resistència” va venir després, amb el temps. En aquell moment la gent eren opositors, primer amb accions individuals de sabotatge, després formant cadenes d’evasió cada vegada més importants i efectives, rotatius i pamflets contra el règim i finalment amb el Maquis a França, un grup armat guerriller organitzat i que rebia ajuts – en forma de diners i armes – dels països aliats. Certament el reportatge parla molt en clau francesa, però també extrapola que el que va ocòrrer es repetí pràcticament a tota Europa, amb les diferències necessàries en funció de la duresa de l’opresió.

A la captura, un dels moments més emotius del reportatge, justament una reproducció històrica molt ben ambientada

Combina imatges històriques amb entrevistes a personatges implicats directament, historiadors o experts en el tema, així com reproduccions històriques dels fets molt ben ambientades.

Es deixa veure amb gran facilitat i pel que sembla és el primer d’una sèrie de reportatges que tractaran el tema de la resistència. Serà interessant seguir-ne la evolució, si el temps ho permet. Per no haver d’estar pendents del televisor, proposen la subscripció mitjançant RSS aquí, i d’aquesta manera cada vegada que surti publicat un nou reportatge d’aquest programa rebrem puntualment l’avis al nostre lector de notícies habitual.

Però compte1 Perquè segons indiquen a la mateixa web, el vídeo es podrà veure només fins al 10-05-2010 a les 21:40, suposo moment en el qual penjaran el següent. Una llàstima, però suposo que qüestions tècniques així ho imposen.

abr. 062010
 

Acaba de sortir a la llum aquest vídeo que passo d’enllaçar directament. Us poso la font (wikileaks) i el lloc on l’he vist (Collateral murder). És durillo perquè mostra l’atac aeri però perfectament dirigit que van fer les forces nordamericanes en un suburbi iraquià anomenat Nou Bagdad. En aquest atac hi van resultar ferides o mortes dotze persones (dos nens inclosos). Però no es va disparar contra milicians armats, sinó contra un grup de persones que xerraven amb 2 reporters de Reuters. Els soldats per mitjà de càmeres aèries (no m’ha quedat del tot clar si són a bord d’un helicòpter Apache o bé si les imatges i els trets provenen d’un avió no tripulat) confonen la càmera dels reporters amb un RPG. I disparen. Observen si algú es mou o s’escapa, i afinen encara més. I quan apareixen d’altres persones amb una camioneta per a socòrrer els ferits, hi tornen. Contra tots. És una mica bèstia. La por els fa reaccionar així, però llegint les transmissions de ràdio dels soldats sembla que fins hi disfrutin. Sembla talment un joc d’ordinador. Com el de l’anterior post. Però això és real.

El vídeo el podeu trobar a youtube, però si visiteu les pàgines anteriors en trobareu directament la versió curta i la extesa. No es veu sang i fetge. Són imatges aèries. Però impacta igual.

març 302010
 

Acabo de trobar un trailer d’un joc d’ordinador (potser també sortirà per a les consoles, no ho sé) que com molts dels que surten darrerament, et deixen amb la boca oberta amb l’hiperrealisme que aconsegueixen plasmar a les pantalles. Aconsegueixen ambientar-te tant hi tant bé, que és possible que arribis a oblidar en algun moment que estàs darrera un teclat i una pantalla i que no has de patir per a res, sinó és perdre punts o no completar la missió a temps.

Aquest joc, on l’aclamat Tom Clancy n’és un dels principals artífexs, s’anomena Future Soldier, i és la continuació de la saga de Ghost Recon. El trailer promet…

[youtube CfpCkO1w9-k]

març 022010
 


Photo from fOTOGLIF

Fa dies que volia fer un article sobre el biatló, centrant-me en els esportistes andorrans que hi han competit en les darreres olimpíades d’hivern de Vancouver (per cert, quina fantàstica ciutat canadenca!), El cert però és que hi entenc massa poc i la informació que he pogut rastrejar és tan minsa que no m’hi he atrevit. M’ha caigut a les mans però una perla d’humor que es centra en el biatló i ho amenitza tot amb uns tocs a l’estil Bond que és francament hilarant. I comparteixo el vídeo perquè el trobo molt graciós. Ara, que ningú posi el crit al cel per barrejar esport i violència!

[youtube iMJcdN6YFFY&]

No s’assembla en res al que tenia pensat en un principi, però era massa bò per deixar-ho passar.

gen. 112010
 

Seguint una línia tangent a la temàtica del blog, darrerament ha aparegut amb força un cantautor australià que sense prejudicis canta i assumeix amb tota normalitat com li agraden les armes. La música i la tonada són molt agradables, i a més les imatges del videoclip estan directament relacionades amb les armes, per tant…:

[youtube -TC2xTCb_GU&hl]

Es pot obtenir més informació a la seva web, així com comprar-hi les cançons.

nov. 212009
 

En aquest post ja deixava clara la meva postura en referència a aquest tema, però ara voldria posar un exemple d’infant (o preadolescent, o adolescent, en fi… menor de 18 anys).

El nen serbi de 12 anys Zeljko Provic, és un expert en IPSC. En aquest vídeo demostra les seves habilitats… El muntatge és una mica fantasiós, però les imatges són molt impressionants:

[youtube NTUpWdB0kiI]

D’acord, és MOLT fantasiós. Però no sembla cap muntatge… i el xaval és ràpid i precís!

nov. 182009
 

De totes les disciplines del tir que conec, la que pot arribar a ser més espectacular sense grans malabarismes sens dubte és la de l’I.P.S.C. o tir pràctic. Aquesta modalitat consisteix bàsicament en medir la precisió i rapidesa del competidor en resoldre diferents exercicis… eminentment pràctics i dinàmics. Ja n’hem parlat alguna vegada al blog i també n’hem enllaçat vídeos on s’aprecia ben bé en què consisteix.

Bé, doncs acabo de trobar un vídeo que mostra un inici d’exercici d’aquesta disciplina, diguem-ne… particular.

El primer vídeo mostra l’exercici en temps real. El segon, amb repeticions a càmera lenta per a que no us en perdeu cap detall. Impresionants. Ja tinc ganes de provar-ho amb la Glock a veure si això funciona amb totes les armes o només amb les preparades per a l’ocasió. Segons indiquen al lloc original, és una arma sense cap modificació i per tant s’hauria de poder fer!

Que ningú es preocupi… les bales per a les proves seran inerts!

[youtube p8475ocNvzw]

[youtube D7stLQvsDX8]

Font de la informació

nov. 042009
 

Sembla una broma, però a part del Discovery Channel (que segur que tots coneixeu o heu sentit anomenar alguna vegada) també hi ha d’altres “channels”, entre ells el Military, que òbviament es dedica a mostrar vídeos relacionats amb el món… militar.

El món dels snipers o tiradors ultra especialitzats en el tir d’alta precisió és complex i de vegades difícil de copsar en tota la seva extensió pels que no som dins aquest món. Sempre però, resulta atractiu justament per aquesta boirina heroica que l’envolta permanentment. En moltes pel·lícules els actors protagonistes encarnen un d’aquest soldats. També en la majoria de videojocs hi és representada la seva figura.

Normalment no en coneixem gran cosa, però des del Military Channel ens conviden a veure tot un seguit de minivídeos – no arriben als 3 minuts – que ens aniran desgranant aquest món. Els entrenaments, les comunicacions, l’equip, l’arma, les operacions especials, el camuflatge… Tot el que ens VOLEN ensenyar, és clar. Però no deixa de ser interessant.

Per qualsevol altre tema relacionat amb aquest món, també podeu consultar-ne la pàgina principal. Hi trobareu de tot, sempre seguint la línia oficial, és clar!

oct. 202009
 

A més de formatges, paisatges idíl·lics, navalles multiús i bancs opacs plens d’or jueu, Suïssa té moltes altres particularitats. Una d’elles, que ens pot sobtar si tenim en compte que és un país històricament neutral en tots els conflictes armats recents i no tan recents, és la composició del seu exèrcit. Tots els homes entre els 20 i els 40 anys, legalment en formen part, i han de passar primer uns mesos d’instrucció, per després any rera any, dedicar unes setmanes a reforçar i realitzar les pràctiques anuals de tir i maniobres. Bé, doncs els soldats, del grau que siguin, tenen la obligació de guardar el fusell reglamentari a casa, juntament amb l’uniforme per si de cas.

En aquesta pàgina hi tenen un vídeo força instructiu, i no cal dir que m’ha fet posar les dents llargues… Una família mostra les pràctiques de tir (amb munició gratuïta pagada pel Govern si fas unes puntuacions mínimes), l’arma del fill, del pare i de l’avi guardades al mateix armer… I com a contrapunt al final del vídeo es pot veure un membre de Small Arms Survey, que es dedica a estudiar la distribució d’armes curtes i les repercussions que té en la societat. Globalment trobo que és partidista perquè pren posicions massa extremistes, però aquí cadascú que hi digui la seva…