gen. 132009
 

Fa uns dies que estic GAUDINT de la experiència de disparar amb el Remington. No ho poso en majúscula en va, és francament interessant i divertit, i se m’escapa el temps sense adonar-me’n, quan estic a la galeria.

No és que m’agradi més que les altres modalitats, és que és una altra cosa. Diferent.

El ritual de mesurar la pólvora (jo porto la polvorera a la galeria, i allà omplo els tubets que em facilitaran la tasca de carregar), anar omplint el tambor també amb un xic de sèmola (!) i finalment col·locar la bala esfèrica, enfonsar-la el suficient per a que permeti la rotació del tambor… és poc menys que màgic. Et sents -relativament- traslladat a una altra època, un altre temps.

Per fi arriba el moment de disparar… I no es tracta pas d’anar descarregant trets sense solta ni volta… que has esmerçat un temps en preparar-ho tot! I a més no pots disparar eternament: Amb cada tret, queda més i més residu al revòlver, fins que es fa difícil fins hi tot de girar el tambor! Jo ja m’he acostumat a fer sessions de 15 trets. Tots els tubets que porto. El moment de l’explosió és també màgica. No és un soroll sord i sec. És una explosió triomfal, lànguida, carregada de poesia… i sembla allargar-se i durar una bona estona. I el fum! Sembla talment que per uns instants ens hàgim traslladat al camp de batalla, enmig de la boira matinera i les primeres descàrregues de l’enemic.

Una bona estona després, els 6 trets disparats i encara el canó fumejarà uns minuts.

I el ritual recomençarà. O no. Aleshores serà el moment de tornar a casa, amb les narius encara agredides per l’olor de pólvora cremada, i procedir al següent ritual, menys romàntic però igualment important: la neteja.

  4 Responses to “Primeres experiències”

  1. Ets el meu heroi :D!

  2. 😛

    A veure quan t’animes!

  3. Hola Jaume.
    Després de molt de temps, i encara que sembli que ho tenia abandonat, he tornat a visitar el teu lloc, i et felicito pels teus inicis en el món de la pòlvora negra. Com deus haver llegit per la xarxa, i si tens algun company que tiri en aquestes modalitats, ja veus que és tot un món, com bé dius, i com la majoria, has començat amb el revólver de percussió, però si t’agrada, jo t’animo a que et compris una pistola, i ja veuràs com la sensació és diferent i potser més agraïda i tot, si aconsegueixes una bona pistola.
    A veure si m’hi fico una altra vegada i escric quatre línies per al blog.

    Sal·lutacions
    Talivà

  4. Gràcies Talivà! I quant de temps, si!

    Noi, ja veus les voltes que dóna la vida… tant de respecte que tenia (ep, i tinc!) a la pólvora negra que ni petars volia tocar… i ara en un rampell em compro el remington i companyia i disfruto com un infant!

    Al Club som 4-5 que tirem habitualment (fixa’t que m’hi incloc…). Però encara no vaig a les compes… massa “missings” de moment!

    Vaig estar rumiant de comprar-me una pistola francesa que es veu que es tan bona… però crec que amb bon criteri he començat pel principi… I si tiro els 1000 pistons que he comprat, crec que hem donaré com a bon foguejat en la disciplina…!

    I si t’animes de nou amb el blog… ja saps que sempre ets benvingut! 😛

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

(required)

(required)