Avantcàrrega – 9mm Parabellum

Perills de confondre els tipus de pòlvora

Avantcàrrega, Curiositats, Munició, Recàrrega 7 Responses »

des. 192014

Ja fa un temps (el 4 de gener del 2009!!) vaig escriure un post sobre la pólvora negra, per posar en guàrdia a qui no estés un mica familiaritzat amb aquests temes. Curiosament fa una setmana algú molt proper hem va preguntar si en un revòlver d’avantcàrrega podria utilitzar pólvora Vectan que tenia guardada per casa… Aquestes coses passen i són normals quan un no es passa el dia a dia amb les armes! Evidentment l’esglai va ser majúscul, i seguidament li vaig explicar com en són de grans les diferències entre les dues pólvores.

I fa un parell de dies repassant ràpidament els blogs d’armes que acostumo a mirar (encara que no escrigui massa, continuo estant una mica “al loro” del que es cou) vaig veure una publicació del blog AccurateShooter.com on explicaven JUSTAMENT el que va passar realment a algú que no només va utilitzar la pólvora que no era, sinó que en va patir les conseqüències directament. Un parell de dits amputats. Probablement ferides diverses a la cara i als braços (les cames i la resta del cos amb sort no hauran patit danys). Eixordat segur. I espantat, atordit i sorprès. El dolor, la frustració, la incredulitat i l’acceptació dels fets hauran vingut després.

Es que és impressionant i gairebé caldria que tothom ho veiés amb els seus propis ulls, el dany que pot fer una explosió amb només 1 gram de pólvora blanca (sense fum – smoke less) comparada amb un gram de pólvora negra. Res a veure. La pólvora negra és un petard. La blanca una bomba!

(després he vist que la publicació original provenia de l0inefale The firearm Blog, d’on he pres la foto)

Uberti 1875 Army Outlaw

Armes, Avantcàrrega, Història, Remington 1875 No Responses »

oct. 202010

Un regal. El mateix model replicat del que portava el germà gran d’en Jesse James, en Frank James. Que tot hi sobreviure a l’assassinat del seu germà (que va interpretar al cinema en Brad Pitt) i aconseguir escapolir-se de tots els judicis als que es va haver d’enfrontar per haver dut la vida de bandit sense escrúpols i lladre de bancs – i també d’heroi a la guerra de secessió sota les ordres del Major General confederat Sterling Price quan tenia tot just 18 anys, el 1861- va morir sense pena ni glòria a la granja de la seva família el 1915. La història coincideix a considerar-lo temiblement ràpid – el més ràpid de la seva banda-, gràcies a una particular manera de portar el revòlver… amb el martell muntat i preparat per a disparar, i això ho aconseguí perquè va practicar un tall en forma de rectangle que li permetia dur l’arma ben enfundada però al mateix temps amb el martell muntat. Perillós, però amb la vida que duia no és estrany.

El model 1875 Army Outlaw, el “fora de la llei”. Es tracta d’un revòlver d’avantàrrega, amb pòlvora negra, al meu entendre més ben equilibrat que el Remington 1858 New Army. Es nota en el mateix instant que l’agafes. S’encara molt fàcilment i està ben compensat. Segurament hi té a veure que l’any de fabricació (del model original, no de la còpia realitzada per Uberti) de l’Outlaw dista més de 15 anys respecte al model de Remington de l’exèrcit. I això es nota. També hi deu influïr que el canó és substancialment més curt…

Pel que fa a la precisió ja en parlarem, perquè de moment el model 1858 New Army s’està comportant de manera exemplar. L’outlaw necessita d’una petita llimada del punt de mira per a fer baixar els forats a les dianes.

La còpia que ha realitzat Uberti tot hi ser idèntica a l’original externament, ha patit alguna modificació per a permetre que entrés dins la categoria d’arma d’avantcàrrega, ja que l’arma original es carregava amb vaines metàl·liques (es va pensar i construïr directament per a competir amb el Colt Pacemaker, que ja utilitzava la munició metàl·lica, i Remington no es volia pas quedar endarrera!). La còpia que avui ens ocupa manté un element ben curiós que en l’original servia per a expulsar manualment les vaines ja disparades. Es tracta d’una vareta metàl·lica d’uns 10cm de llarg situada just sota el canó que justament tenia aquesta funció: Retirar del tambor les vaines utilitzades. A la còpia resultant d’Uberti s’ha mantingut la vareta però ja no compleix cap funció (el tambor està tancat per la seva part posterior per a permetre l’existència de les xemeneies que gràcies a l’acció del pistó trametran la explosió i iniciaran la pólvora continguda directament dins el tambor, que al seu temps impulsaran el projectil al llarg del canó), pel que difícilment expulsariem cap mena de vaina!). Bé si, una funció merament decorativa.

Howdah Hunter

Armes, Avantcàrrega, Howdah Hunter No Responses »

jul. 212010

Aquest tros de bèstia del calibre .50 és el que he tingut avui a les mans, propietat d’algú molt pròxim… el que vol dir que aviat tindrem ocasió de provar aquesta formidable arma! Es tracta d’una rèplica de la casa Davide Pedersoli, d’un pes de prop de 3 kg i amb doble canó. Sembla ser que s’utilitzava cap al 1850 als territoris més inhòspits que formaven part de l’imperi britànic. Eren apreciats particularment pels oficials de l’exèrcit destacats als indrets més remots de la Índia, en acuarteraments limítrofs amb el no-res. Els eren útils per defensar-se de les feres que habitaven la selva. Tigres principalment, que tenien la mania de saltar al llom dels elefants que transportaven als oficials. Amb una descàrrega d’aquest calibre .50 n’hi havia prou i de sobres per a eliminar l’amenaça. No us recorda vagament els pedrenyals catalans?

Davide Pedersoli: The black Powder Nº1 Magazine

Armes, Avantcàrrega No Responses »

jul. 212010

Acabo d’adonar-me que la casa Davide Pedersoli, fabricant fins on jo conec de tota mena d’armes de pòlvora negra i accessoris diversos, publica des de fa poc temps una revista gratuïta i descarregable des d’internet en format PDF de tota mena de temes relacionats amb el seu negoci: Competicions, nous projectes d’armes, exemples pràctics de la eficàcia de les seves armes en la caça, consells per practicar en sales tancades (per obtenir millors puntuacions a l’aire lliure!)…

Ja porten 5 números que han vist la llum, i espero que no parin en molt de temps! Si els voleu descarregar, ho podeu fer des d’aquí o directament als seus enllaços:

The Black Powder N°1 Magazine – Fifth Issue

The Black Powder N°1 Magazine – Fourth Issue

The Black Powder N°1 Magazine – Third Issue

The Black Powder N°1 Magazine – Second Issue

The Black Powder N°1 Magazine – First Issue

Avancarica Magazine

Armes, Avantcàrrega No Responses »

set. 012009

Vés per on acabo de trobar a la pàgina de la Consociazione Nazionale degli Archibugieri (C.N.D.A., Associació nacional d’arcabussers i amants de les armes antigues) que a més de tractar tot el relacionat amb l’avantcàrrega i les armes antigues també editen un magazine en PDF on es poden consultar els resultats de les diferents especialitats, llegir articles relacionats amb aquest apassionant món i seguir-ne en definitiva l’actualitat. Podeu descarregar les revistes des dels següents enllaços:

Avancarica Magazine n. 1-2005
Avancarica Magazine n. 2-2005
Avancarica Magazine n. 3-2005
Avancarica Magazine n. 4-2005
Avancarica Magazine n. 1-2006
Avancarica Magazine n. 2-2006
Avancarica Magazine n. 3-2006

Avancarica Magazine n. 4-2006
Avancarica Magazine n. 1-2007
Avancarica Magazine n. 2-2007
Avancarica Magazine n. 3-2007
Avancarica Magazine n. 4-2007
Avancarica Magazine n. 1-2008
Avancarica Magazine n. 2-2008
Avancarica Magazine n. 3-2008
Avancarica Magazine n. 1-2009
Avancarica Magazine n. 2-2009
Avancarica Magazine n. 1-2010
Avancarica Magazine n. 2-2010
Avancarica Magazine n. 3-2010

Recreacions històriques

Armes, Avantcàrrega, Curiositats No Responses »

març 122009

Fa 5 anys, viatjant pel Canadà a l’estiu del 2004 i mentre érem al Québec vaig descobrir amb estupefacció com hi havia gent amb tant afany per la història que representava importants batalles històriques amb gran realisme que havien tingut lloc centenars d’anys endarrere, en el mateix indret on s’havien produït, vestits amb els mateixos uniformes, portant les mateixes armes, gairebé vivint durant uns dies de la mateixa manera… Va ser força xocant i engrescador alhora. Era com passejar-se per uns estudis gegants de Hollywood mentre estan rodant una pel·lícula similar a la de The last of the mohicans o The patriot. La gent estava reunida al voltant de petits focs dispersos pels 2 campaments… preparant-ho tot per a la gran batalla. La batalla de les planícies d’Abraham (The battle of the Plains of Abraham, al 1759), que va decidir finalment que serien els anglesos els qui dominarien el Canadà. De tant impressionant que era (pel que sembla hi havia al voltant de 2.000 persones representant una batalla de 10.000 soldats, entre francesos i britànics), no ens vam poder quedar a veure el desenvolupament de la batalla… encara que hi vam poder passar tot un dia! Tots els hotels eren plens, no hi havia ni un sol llit lliure. No m’estranya! Però deuria ser espectacular, sens dubte. Evidentment les armes no es carreguen amb munició real…! Un altre lloc web on en parlen, aquesta vegada en francès.

Serveixi aquest apunt per a informar igualment que sembla que aquest any, i no sé si per sempre més, aquesta recreació en concret queda anul·lada per la polèmica suscitada en els mitjans canadencs, força important, ja que els canadencs del Québec ho veuen com una ofensa. Més informació a la web de la Comissió dels camps de batalla nacionals.

Semblaria que només existeix aquest delit per les recreacions històriques al continent americà, però res més lluny de la realitat! Hi ha força apassionats del tema.

Britànics, per exemple el 35th Regiment of foot

Espanyols, com la Asociación Histórico Cultural Salamanca 1812

… i una mica pertot arreu. Que jo sàpiga a a Andorra no hi ha cap associació que promogui aquestes recreacions, però no se sap mai!

Per cert que m’ha fet gràcia retrobar aquesta imatge, justament el que jo vaig veure! Els campaments, els uniformes… però no de l’any anterior o del següent… del 2004!

Si us interessa el tema podeu visitar http://www.reenactor.net/

Primeres experiències

Armes, Avantcàrrega, Munició, Recàrrega, Remington 1858 4 Responses »

gen. 132009

Fa uns dies que estic GAUDINT de la experiència de disparar amb el Remington. No ho poso en majúscula en va, és francament interessant i divertit, i se m’escapa el temps sense adonar-me’n, quan estic a la galeria.

No és que m’agradi més que les altres modalitats, és que és una altra cosa. Diferent.

El ritual de mesurar la pólvora (jo porto la polvorera a la galeria, i allà omplo els tubets que em facilitaran la tasca de carregar), anar omplint el tambor també amb un xic de sèmola (!) i finalment col·locar la bala esfèrica, enfonsar-la el suficient per a que permeti la rotació del tambor… és poc menys que màgic. Et sents -relativament- traslladat a una altra època, un altre temps.

Per fi arriba el moment de disparar… I no es tracta pas d’anar descarregant trets sense solta ni volta… que has esmerçat un temps en preparar-ho tot! I a més no pots disparar eternament: Amb cada tret, queda més i més residu al revòlver, fins que es fa difícil fins hi tot de girar el tambor! Jo ja m’he acostumat a fer sessions de 15 trets. Tots els tubets que porto. El moment de l’explosió és també màgica. No és un soroll sord i sec. És una explosió triomfal, lànguida, carregada de poesia… i sembla allargar-se i durar una bona estona. I el fum! Sembla talment que per uns instants ens hàgim traslladat al camp de batalla, enmig de la boira matinera i les primeres descàrregues de l’enemic.

Una bona estona després, els 6 trets disparats i encara el canó fumejarà uns minuts.

I el ritual recomençarà. O no. Aleshores serà el moment de tornar a casa, amb les narius encara agredides per l’olor de pólvora cremada, i procedir al següent ritual, menys romàntic però igualment important: la neteja.

Pòlvora negra

Avantcàrrega, Curiositats, Munició, Recàrrega 1 Response »

gen. 042009

Qui més qui menys sap que la pòlvora negra està composada de 3 ingredients mesclats (nitrat de potassi, carbó vegetal i sofre) en diferents proporcions. Diuen que la van inventar els xinesos.

En la seva utilització amb les armes, el carbó compleix la funció de combustible, el sofre accelera la encesa i el nitrat de potassi proporciona l’oxígen necessari per a que es produeixi la combustió.

La pòlvora negra diposita un 60% de la seva composició en forma de restes al canó. És vital que després de cada tirada (que poden ser uns 5-15 trets) es netegi a consciència tota l’arma, normalment amb productes especials per a aquesta fi o sinó simplement amb aigua calenta fins que no quedi rastre de pólvora cremada per enlloc. En qualsevol dels casos no és recomanable que les catxes de l’arma -les parts de fusta, normalment- es mullin, ni amb l’aigua ni amb cap altre producte, ja que això acabaria provocant el deteriorament d’aquestes parts.

Igualment, un cop neta l’arma hem de procedir a untar-la bé d’oli, parant compte de no posar-ne a la zona de les xemeneies -on s’instal·la el pistó- i de no deixar-ne una quantitat excessiva que ens podria dificultar l’encesa de la càrrega o provocar algun incident.

La classificació comercial és relativament senzilla, i ens indica com de fina és la seva granulometria. Així, podem trobar la Fg, FFg, FFFg, FFFFg i FFFFFg. Essent que la F -fine- ens indica el grau de finor, per tant a més F, més fina és la pòlvora. En el cas dels revòlvers de calibre mitjà (el .44, per exemple) utilitzarem la FFFg, i en les escopetes i rifles, amb una pòlvora menys fina en tindrem prou.

Confondre una pòlvora blanca – la que utilitzem per a recargar munició actual, com el 9mm, el 38 special o el 44 magnum, en vaines metàliques- amb pòlvora negra ens podria comportar greus accidents personals i la destrucció de l’arma utilitzada amb total seguretat: Tot hi que la pòlvora negra és molt més perillosa a nivell d’estabilitat, també és molt menys poderosa, i confondre els 21 grains que jo puc posar al meu Remington amb una pòlvora blanca com la Ba9 o Ba10… ens assegura una sorollosa i probablement sagnant explosió.

Es va deixar d’utilitzar per diverses raons:

– Deixa excessius residus al canó i a més són higroscòpics – atrauen la humitat-

– La fumarrada resultant de cada tret evidenciava la posició del tirador

– Poc potent perquè es consumeix massa ràpid

– Molt inestable i sensible als canvis de temperatura , cops o pressions.

Més informació:

http://www.terra.es/personal2/cdtirotrasona/avancarga.htm

http://www.avancarga.com/interesante/polvora_negra/polvoranegra.html

http://www.fullaventura.com.ar/elrincon/nota115151.asp

Remington 1858 New Improved Army (A. Uberti)

Armes, Avantcàrrega, Curiositats, Munició, precisió, Recàrrega No Responses »

des. 212008

Bé, ja tinc a les mans la darrera adquisició, aquesta vegada d’avantcàrrega (una modalitat que no tenia cap intenció de conèixer en profunditat… fins fa pocs dies).

La intenció inicial era comprar el mateix model de la casa Pietta, però la recomanació de l’armer va ser contundent: És molt millor comprar la marca Uberti, que té uns acabats i en general funciona molt millor. I la diferència de preu a aquests nivells tampoc és massa important (estem parlant d’uns 180€ pel Pietta i uns 220 per l’Uberti). De totes maneres, me’ls va deixar provar els 2 i tenint-los a les mans, fins hi tot un neòfit com jo hem vaig adonar que tenia raó. Simplement carregant el martell o mirant una mica els acabats es podia apreciar una diferència important.

El bonic del cas és que en tractar-se d’armes de venta lliure, hi juga un paper molt important la impulsivitat de la compra. Així, ja vaig sortir de l’armeria Dolsa firat! – i ara que m’hi fixo, han estrenat nova web!-.

Vaig emportar-me:

– El flamant revòlver (en una trista caixa de cartró… penso que podrien augmentar 20€ el preu i posar una caixeta de fusta o plàstic dur…)

– Un bidó de pòlvora negra marca Vectan classe PNF2 (que segons la taula de característiques oficials té una granulometría de 0,25 a 0,70mm, i esmenta que té una equivalència amb FFFG, que suposo que deu ser alguna altra marca de pòlvores més “oficial”?). Segons les taules de Vectan sembla que hi hauria de

– Un parell de caixes de bales marca Speer – del grup RCBS-. Quan es tracta de pòlvora negra i en avantcàrrega sempre són boles de plom perfectament rodones, i el més important és el diàmetre i no tant el pes, que pot ser una mica més variable. En el meu cas, les bales eren d’un diàmetre de .451″ (polzades), la referència de catàleg és la 5133, i segons esmenta el mateix fabricant hauria de pesar cada una uns 137 grains.

– Una caixa sencera de pistons CCI NO.11 (Percussion Caps), el que equival a 10 caixetes metàl·liques i rodones de 100 pistons cada una… 1000 pistons en total. Són uns quants, i a veure si hem costaran molt de gastar… però així ja els tindré, i a dins la caixa forta no hi ha perill.

– Flascó per a la pòlvora negra de Davide Pedersoli, especial per al calibre .44, model “Copper”

– Clau per a extreure les xemeneies, en forma de creu, amb tornavís pla en un dels 4 braços, i en els altres 3 diferents claus per a xemeneies de diferents tamanys (la foto no s’ajusta exactament a la realitat, però és molt semblant)

– Joc d’eines per a netejar l’arma, de A. Uberti, en format compacte, que inclou un mànec buit que conté la resta d’útils: 2 allargadors, un porta draps, un raspall de nylon, un altre de fil de coure i un de llana.

– Sprai lubricant especial per armes Top-oil, flascó de 125ml. Tinc la mania de comprar-ne sempre, no sé quants en dec tenir per casa!

– Dissolvent per a pòlvora negra Solblack 500ml, de la casa Pedersoli. Diuen que el millor és aigua calenta, però per si les mosques…

-Un set de Pedersoli per a portar preparades les càrregues de pòlvora (15 en total) i no haver de fer malabarismes a la galeria. I amb un petit embut per a facilitar la tasca de càrrega!

– Uns guants de pell especial per a tir, per a evitar les fogonades més que probables que rebré… amb els 21 grains de pòlvora negra amb que carregaré l’arma! Ni idea de la marca – poc que m’importa- però és agradable veure que a l’índex hi té una obertura per a no perdre la sensibilitat en disparar. Evidentment les ulleres de protecció ja les tenia de fa temps, i no cal ni dir que són imprescindibles!

Entre les seves bondats, sembla que aquest model en concret de revòlver de simple acció – rèplica exacta al model original utilitzat bàsicament pels soldats de la Unió (els 23 estats del nord) durant la guerra de secessió americana, i pels que se’l poguessin pagar -, en calibre .44 i amb un canó de 8 polzades és força precís, fàcil de manejar i prou robust com per a utilitzar-lo amb freqüència. També és possible que amb el temps hi hagin peces que es facin malbé, ja que les peces són iguals als models originals i per tant no estan tant perfeccionades com ens permeten avui en dia els avenços tècnics.

Tot hi això, és el revòlver que recomanen la majoria d’afeccionats a la modalitat.

Quan pugui publicaré les primeres proves: Quantitat de pòlvora que hem dóna el flascó, pes real de les bales, velocitat de sortida del canó, precisió -això ja serà més… aleatori-, procediment de càrrega, neteja de l’arma…

Avantcàrrega, història i esport.

Armes, Avantcàrrega 1 Response »

set. 012008

Introducció

En els inicis dels enfrontaments armats, hom buscà la manera de provocar el major número de baixes possible en l’enemic, ideant tot tipus d’eines i armes tant d’ús cos a cos com a distància, i per exemple es van inventar els arcs, les fones, les catapultes, etc.. Totes aquestes armes que eren capaces de llençar projectils a distància amb una certa precisió, es feren ja molt valuoses estratègicament en el camp de batalla.
Amb la invenció de la pólvora, hi va haver un canvi radical en el camp militar, que fins aleshores no preveia tal potencial destructiu en els enfrontaments entre els exèrcits. Tal va ser el seu impacte en el món, que es van vèncer i sotmetre civilitzacions senceres pel simple fet de tenir la tecnologia de la pólvora i la tècnica d’emprar-la en el camp de batalla.
Fins als nostres dies, la pólvora i les armes de foc han evolucionat d’una manera vertiginosa des de l’aparició de les primeres pólvores i les primeres armes de foc que s’alimentaven amb aquestes.
Actualment, les armes de pólvora negra, encara es fan servir en diferents modalitats esportives de tir. Així doncs, intentaré explicar en aquest article les diferents armes i en quines categories es classifiquen cadascuna d’elles, així com també les seves característiques fonamentals.

Tipus d’armes d’avantcàrrega
Com que l’objectiu d’aquest article és a nivell esportiu, faré nomès esment de les armes que s’empren actualment en modalitats esportives, deixant les altres armes d’avantcàrrega per més endavant.

Armes curtes (modalitats 25m):

-Tanzutsu:

Pistola de metxa lliure, ànima del canó llisa, qualsevol calibre és permès en les d’estil japonès.
Es tracta d’una de les armes d’avantcàrrega més complicada que hi ha, doncs es requereix molta pràctica i mà dreta per fer-la anar amb bons resultats. El mecanisme de tir exigeix introduir la càrrega impulsora i el projectil per la boca del canó, i el sistema d’ignició s’aconsegueix tot encebant amb pólvora més ràpida un recipient que hi ha al costat dret del canó que es comunica per un orifici amb la pròpia càrrega impulsora.
Aquesta càrrega d’ignició s’inflama gràcies a la metxa encesa que la colpeja impulsada per un mecanisme de clau, que s’acciona quan es prem el gallet.

-Cominazzo:

Pistola de duel d’espurna (pedra foguera), ànima del canó llisa, amb un calibre mínim d’11mm.
És pràcticament el mateix sistema que en les de metxa, però en aquestes armes l’encarregada d’inflamar la càrrega d’ignició és una pedra foguera, que fregant amb una petita rampa d’acer, produeix les espurnes que se n’encarreguen d’encendre la dita pólvora d’encebat.
Tanmateix, passa exactament com en les armes de metxa; cal estar ben preparat i tenir molta experiència per poder treure’n bons fruits de les armes d’espurna.

-Kuchenreuter:

Pistola de percussió lliure, d’un sol tret, amb l’ànima del canó ratllada, de qualsevol calibre.
Aquest sistema és l’evolució directa de les armes d’espurna, simplificant força el mecanisme d’ignició de la càrrega, en el que es substitueix la càrrega d’encebatge per un pistó que és colpejat per la clau de percussió quan es prem el gallet, que produeix un raig de foc a través de la xemeneia on aquest es posa i que es comunica amb la recàmera on es troba la càrrega impulsora.

-Colt:

Revòlver de percussió lliure, de qualsevol calibre, models originals.
Els revòlvers de percussió van aparèixer a la primera meitat del s. XIX, i es caracteritzen per la capacitat de fins a sis tirs en els tambors on s’introdueixen la càrrega impulsora, el projectil, i en cadascuna de les xemeneies un pistó que fa detonar la pólvora.

-Mariette:

Revòlver de percussió lliure, de qualsevol calibre, nomès rèpliques.
Aquests revòlvers tenen molta popularitat avui dia, i són els més usats pels tiradors informals i de competició. Hi ha rèpliques força ben fetes de gairebé tots el revòlvers de percussió, i de diferents qualitats i acabats depenent del fabricant.

-Pinyal: Revòlver de cartutx metàl·lic de pólvora negra, originals i rèpliques, emprades amb el cartutx que originalment utilitzaven.
Habitualment s’empren revòlvers dels calibres .45LC, .44-40, .44R, etc.., però hi ha més calibres que originalment eren carregats amb pólvora negra.
Haig de dir que aquesta modalitat, potser ve a ser més escarrassada que les altres, doncs és necessari recarregar els cartutxos amb la pólvora negra, la sèmola o el cotó, i finalment el projectil, aconseguint així unes càrregues òptimes per a cada arma.

Armes llargues (modalitats 50m)

-Tanegashima:

Mosquet de metxa i ànima llisa, posició dempeus.
Aquest tipus d’armes d’origen japonès, duen el nom del lloc on van ser usades per primera vegada en una batalla. El mecanisme és el mateix que en les pistoles Tanzutsu. Dues categories de competició: armes originals i rèpliques.

-Hizadai: Mosquet de metxa i ànima llisa, posició de genolls.
Dues categories de competició: armes originals i rèpliques.

-Miquelet:

Mosquet militar d’espurna i ànima llisa, calibre superior a 13,5mm, posició dempeus. Dues categories de competició: armes originals i rèpliques.
El seu nom ve donat gràcies als mercenaris catalans que combatiren a la guerra dels segadors el segle XVIII, i disposa d’un mecanisme de clau d’espurna per encendre la càrrega d’ignició, el mateix que a les pistoles d’espurna ja anomenades.

-Vetterli:

Fusell lliure, posició dempeus, Dues categories de competició: armes originals i rèpliques.

-Lamarmora: Fusell de percussió superior als 13,5mm de calibre, posició d’empeus.

-Núñez de Castro:

Fusell de cartutx metàl·lic de pólvora negra (anterior al 1870).

Armes llargues (modalitats 100m)

-Minié:

Fusell militar de percussió, calibre superior a 13,5mm amb projectil del tipus Minié.
-Whitworth:

Fusell de percussió lliure, no aptes per la proba de Minié.
-Walkiria: Fusell de percussió, lliure o militar, nomès dames.
-Maximilian: Fusell d’espurna lliure de qualsevol calibre, amb projectil esfèric.

Armes llargues (modalitats de tir al plat)

-Manton:

Escopeta d’espurna.
-Lorenzoni:

Escopeta de percussió.

Bé, doncs espero que amb aquest article us hagi donat a conèixer les principals modalitats esportives d’avantcàrrega, i més endavant podem anar ampliant els temes de la pólvora negra, si el creador del blog ho considera oportú, és clar. 😉

Sal·lutacions

Talivà.